Pirata informàtic

De Viquipèdia

Un pirata informàtic és una persona que s'introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure'n un profit.[1][2] El pirata es distingeix del furoner (anglès hacker), una persona apassionada d'informàtica que, entre altres habilitats, pot fer l'intrús sense ànim de profit o de perjudicar.[3] Ambdós poden utilitzar les mateixes tècniques i aptituds, però ho fan amb una motivació diferent. Empren la mateixa tecnologia, però mutatis mutandis se'ls podria comparar als tiradors: els pirates informàtics fan servir les seves armes per a fins criminals i els furoners serien aleshores els tiradors esportius, que només volen ensenyar llur destresa.

De vegades es fa servir la paraula anglesa cracker.[4] No se l'ha de confondre amb el verb angles «crack» que significa trencar un codi secret de l'enemic, o el cracker, un ofici militar indispensable en temps de guerra,[5] que en temps d'informàtica s'ha eixamplat amb la cerca de cracks informàtics. Segons Ralph D. Clifford, el pirata informàtic o cracker vol accedir de manera il·legal a un ordenador o una xarxa informàtica per cometre un segon crim, com ara destruir informació dins d'aquest sistema.[6]

El pirateig informàtic toca moltes formes diferents. Hi ha joves curiosos que no s'adonen de les conseqüències.[7] Hi ha periodistes sensacionalistes que per accions de pirateig i escoltes telefòniques van infringir al dret de privadesa. Uns dels casos més espectaculars va ser el tancament del diari britànic News of the World, després de 168 anys d'història, acusat de pirateig.[8] O encara activistes religioses integristes[9] o mers criminals tradicionals que fan robatoris en adaptar-se a la tecnologia moderna i per les quals el pirateig reemplaça informàticament el furt brutal o físic amb menys violència i menys danys als objectes robats. Una banda anglesa va especialitzar-se a robar cotxes de luxe en interceptar el senyal electrònic de tancament de les portes i en copiar la clau electònica des de l'ordinador de bord.[10] Procurar-se dades de comptes bancaris o targetes de crèdit ja ha esdevingut un clàssic de la cibercriminalitat.

Referències[modifica]

  1. «pirata». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 agost 2015].
  2. «Pirata informàtic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «furoner». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 agost 2015].
  4. «cracker» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 16 desembre 2021].
  5. Aranda, Quim «Heroi 55 anys després». Avui, 12-09-2009, pàg. 13.
  6. Clifford, Ralph D. Cybercrime: The Investigation, Prosecution and Defense of a Computer-Related Crime. Durham, North Carolina: Carolina Academic Press, 2011. ISBN 978-1594608537. 
  7. «Detenen un noi de 17 anys, en una operació contra el pirateig informàtic». VilaWeb, 20 maig 2014 (2014-05-20).
  8. Aranda, Quim «‘The Sun' crema Murdoch». El Punt Avui, 18 febrer 2012 (18-02-2012).
  9. Manenti, Boris «Des hackers turcs revendiquent le piratage de "Charlie Hebdo» (en francès). Le Nouvel Observateur, 3 novembre 2011 (2011-11-03). «Le groupe Akincilar lance : "'Charlie Hebdo' est devenu notre cible après cet affront à nos valeurs religieuses"»
  10. Softpedia. «Uns lladres roben cotxes de luxe piratejant els seus ordinadors a bord». Actualitat. València: Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana, 10 juliol 2012 (2012-07-10). [Consulta: 15 agost del 2015].