Pirineu de Girona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Pirineu de Girona és una marca turística de la Diputació de Girona que complementa a la Costa Brava. És una zona de muntanya determinada pel vessant sud dels Pirineus de la província de Girona, formada per les comarques de la Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès. Des dels més de dos mil metres d'alçària dels cims nevats, condiciona i modela tot el paisatge. És la més meridional de la serralada dels Pirineus. Posseeix una climatologia més benigna que a la resta de la serralada gràcies a la influència del clima mediterrani, que proporciona temperatures més suaus i, sobretot, més lluminositat.

Contingut

Les tres comarques[modifica]

La Garrotxa[modifica]

Municipis de la Garrotxa

La Garrotxa és la comarca verda del Pirineu de Girona, que es distingeix pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb 30 cràters i un espai protegit de més de 12.000 hectàrees. Terra de mites i llegendes, la Garrotxa és una proposta estimulant pels que gaudeixen descobrir paratges singulars. A la zona alta, els pobles d'Oix i Beget, formen una àrea de paisatge exuberant que ofereix nombroses mostres de municipis de muntanya disseminats entre frondosos boscos. A la Baixa Garrotxa, els nuclis històrics més espectaculars serien llocs tan característics com Santa Pau o Besalú. La capital de la comarca és Olot, situada en el pla que conformen els volcans Montolivet, Montsacopa i Garrinada. La ciutat, d'intensa vida comercial i cultural, compta amb un important patrimoni arquitectònic i artístic, ja que és el centre d'una llarga tradició pictòrica de notables paisatgistes. L'anomenada Escola d'Olot ha donat pintors de renom com el germans Vayreda. La comarca ofereix al viatger una gran quantitat de llocs i poblacions d'interès com els nuclis de Beuda, Palera, Lligordà, la ubicació pintoresca de Castellfollit de la Roca, o el paisatge de les Preses, la Vall d'en Bas i els seus petits nuclis agrícoles.

El Ripollès[modifica]

Mapa del Ripollès

El Ripollès és una comarca que atresora un gran nombre de monuments romànics, sent una de les seves millors mostres el monestir de Santa Maria de Ripoll. La vall i el santuari de Núria, al peu mateix de les pistes d'esquí que duen el mateix nom, després de recórrer amb el tren cremallera un itinerari entre passos estrets i muntanyes escarpades, ofereixen una bona panoràmica de la Vall de Ribes. La vall de Camprodon, d'accés més tranquil, guarda entre els seus plecs mostres de petites poblacions de muntanya com Llanars, Molló, Beget, o Setcases. L'entorn geogràfic de la comarca permet practicar tot tipus d'esports de muntanya durant tot l'any. A més de la capital, Ripoll, també les poblacions de Queralbs, Ribes de Freser, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Gombrèn, disposen d'atractius propis.

La Cerdanya[modifica]

Diagrama Cerdanya

La Cerdanya és la comarca de la neu. Les estacions de la Molina i Masella en determinen el caràcter. La Cerdanya és la comarca més occidental de la geografia de la demarcació de Girona i, alhora, la que presenta un tarannà més pirinenc. Ermites i petites esglésies romàniques ofereixen la possibilitat de seguir diferents itineraris per aquesta zona, que comprèn una part del Parc Natural de Cadí-Moixeró. La comarca constitueix un pas fronterer natural entre Catalunya, França i el Principat d'Andorra. La seva activitat econòmica es concentra fonamentalment en el turisme d'esports de muntanya i d'aventura. La capital d'aquesta comarca és Puigcerdà, població fundada l'any 1117 i que s'ha consolidat com el principal nucli comercial i urbà de la zona. Precisament, el llac de Puigcerdà va ser un dels primers llocs de Catalunya i d'Espanya on es va practicar el patinatge sobre gel, una de les modalitats esportives més arrelades de la comarca i que, actualment, es practica en el Palau de Gel que hi ha a la població. L'estany és una obra d'enginyeria que data de principi del segle XIV. Construït originàriament amb l'objectiu de fer arribar l'aigua fins a les terres de conreu de la zona, ja fa un segle que és un reclam per a turistes i visitants atrets per la bellesa del seu entorn. Altres poblacions de la comarca amb un interès especial són Alp, Meranges i Llívia.

Història i patrimoni[modifica]

Església de Sant Cristòfol a Beget
Refugi d'Ulldeter a Setcases
Antiga Farmàcia de Llívia

El Pirineu de Girona es caracteritza entre altres aspectes, per acollir la denominada Ruta del Romànic. Aquesta ruta aplega un conjunt de construccions medievals, majoritàriament esglésies i monestirs, que amb el pas del temps, s'han convertit amb elements emblemàtics de pobles com Beget, Ripoll, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Molló o Queralbs, a la comarca del Ripollès, una zona on l'arquitectura i la natura s'uneixen. Un altre indret significatiu en aquest entorn és la vall de Núria, al terme municipal de Queralbs, al Ripollès. La vall és coneguda pel seu monestir i l'estació d'esquí construïda al seu voltant, i només s'hi pot accedir mitjançant un ferrocarril de muntanya que travessa la zona tot seguint una pintoresca ruta de dotze quilòmetres. Pel que fa a les estacions d'esquí, La Molina, dins del municipi d'Alp, a la Cerdanya, és una de les més importants de Catalunya. L'any 1948 s'hi va instal·lar el primer telecadira de l'estat espanyol. En aquest sentit, també destaquen, estacions com Vallter 2000, La Masella i Guils Fontanera, d'esquí nòrdic. Rius com el Ter, el Freser o el naixement del Segre; llacs com el de Puigcerdà o els petits llacs de la Pera, són algunes de les mostres de la riquesa paisatgística del Pirineu de Girona. No obstant això, probablement el màxim exponent de la natura pirinenca es troba al Parc natural Cadí-Moixeró, a la Cerdanya. Les arrels culturals del Pirineu de Girona són a Llívia, municipi de la Cerdanya que acull una de les farmàcies més antigues d'Europa, o Puigcerdà, lloc habitual d'estiueig de la burgesia catalana durant el segle XIX, o Camprodon, o qualsevol dels municipis que han sabut conservar amb el pas del temps totes les tradicions i les característiques d'aquest entorn. Es troben inventariats 53 enclavaments històrics entre Antigues Farmàcies, Cases, Castells, Centrals hidroelèctriques, Cinemes, Colònies tèxtils, Conjunts medievals, Edificis Neoclàssics i Modernistes, Casals, Jaciments, Esglésies, Espais Culturals, Hotels, Sales, Recintes històrics, Refugis, Monestirs, Ponts, Scriptoriums, Torres i Vies.

Ripollès[modifica]

  • Església parroquial de Santa Cecília a Molló
  • Església de Sant Cristòfol a Beget

a Setcases:

  • Església de Sant Miquel
  • Refugi d'Ull de Ter

a Vilallonga de Ter:

  • Església de Sant Martí
  • La Roca i església de la Pietat

a Llanars

  • Església de Sant Esteve
  • Església de Sant Pere

a Camprodon

  • Can Cabot
  • Can Mas de Xexàs
  • Castell de Rocabruna
  • Cinema Rigat
  • Edificis modernistes
  • El Casal
  • Església de Sant Valentí de Salarsa
  • Església de Santa Maria
  • Monestir de Sant Pere
  • Hotel Rigat o Hotel Camprodon
  • Port Nou
  • Torre Cavallera


a Ripoll

  • Can Bonada, Can Codina i Casa Bou
  • Edificis modernistes
  • Recinte històric medieval
  • Sant Miquel de la Roqueta
  • Monestir de Santa Maria
  • Scriptorium

a Ribes de Freser

  • Església de Sant Feliu, a Bruguera
  • Capella de Batet
  • Castell de Ribes
  • Central hidroelèctrica
  • Colònia tèxtil Recolons i Saida
  • Església de Sant Cristòfol
  • Església parroquial de Santa Maria de Ribes

Cerdanya[modifica]

Garrotxa[modifica]

a Olot

  • Casa Masramon
  • Edifici neoclàssic de l'Hospici
  • Edificis modernistes

a Besalú

  • Conjunt medieval
  • Església de Sant Vicenç
  • Monestir de Sant Pere
  • Espai Cultural de la Cúria Reial


Geografia[modifica]

Extensió[modifica]

Els Pirineus constitueixen el seu límit nord, entre el Puig de Querol i Meranges, i el cap de Cervera, que se submergeix en el mar Mediterrani.

Tipologies de pobles[modifica]

Església de Setcases
Beget

Pobles de salut[modifica]

Ribes de Freser acompleix, al Pirineu de Girona, la tradició lligada al sector de l'aigua mineral (els dolls d'aigua mineral), i el fet de trobar-se en un entorn natural i agradable i tranquil, disposant d'una oferta hotelera.

Pobles de muntanya[modifica]

Són tots aquells municipis directament relacionats amb l'esquí i els esports d'aventura a la muntanya, ja sigui perquè es practiquin dins el mateix poble, ja sigui perquè el poble es troba dintre de l'àmbit d'acció d'aquells que els practiquen. Habitualment són llocs amb una oferta hotelera i residencial destinada al turisme de muntanya. Els pobles que integren aquesta tipologia coincideixen en les característiques d'existència d'instal·lacions d'esquí i esports d'aventura de muntanya, dins el seu municipi o en el seu entorn immediat, existència d'una oferta hotelera i residencial dins el municipi i d'un entorn natural agradable. Els nuclis que conformen aquesta tipologia són Puigcerdà, Alp-La Molina, Queralbs-Núria, Setcases i Camprodon.

Pobles amb encant[modifica]

Són nuclis de petites dimensions situats en un entorn rural i que destaquen per l'harmonia del seu conjunt, tant pel que fa a la superfície construïda com en la seva relació amb l'entorn natural. La principal característica, comuna a tots els pobles integrants d'aquest grup, és la inexistència d'elements contaminants que alterin la qualitat estètica del conjunt. En aquest cas, s'ha valorat la qualitat global del nucli més enllà de la presència d'elements singulars. Tots els municipis inclosos en aquesta tipologia tenen en comú que es tracta de pobles situats en un entorn rural en comunió amb la trama urbana, són nuclis de població reduïda amb un màxim de 2.000 habitants (segons cens de 1996) i són llocs d'una destacada qualitat estètica valorada a partir d'una trama edificada que conforma una unitat coherent i consolidada, una edificació que segueix la mateixa línia arquitectònica, la inexistència d'elements que trenquin l'harmonia del conjunt i que es tracta de nuclis que han sabut conservar un cert caràcter històric. Són nuclis que conformen aquesta tipologia: Beget, Els Hostalets d'en Bas i Santa Pau.

Nuclis amb personalitat històrica[modifica]

En aquest grup s'inclouen municipis i nuclis que concentren un gran nombre d'edificacions i elements arquitectònics de gran valor e interès històric i cultural. La característica comuna ‘aquests nuclis és que, en conjunt, destaquen per la seva importància històrica. Són poblacions que conserven importants vestigis del passat i que han aconseguit convertir-se en un patrimoni de gran valor i capacitat d'atracció. Històricament i monumentalment, aquests nuclis entren dins la classificació sobre patrimoni històric, arquitectònic i monumental definida pel servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Dins d'aquesta classificació s'han tingut especialment en compte les següents categories: Monuments Històrics-Artístics i Conjunts Històrics-Artístics, on s'han inclòs els monuments i conjunts declarats i els incoats, és a dir, aquells que es troben en procés de formar part de la categoria de monuments i conjunts declarats. A partir d'aquesta denominació, s'han establert tres criteris que permeten accedir a aquesta tipologia: que el municipi posseeixi dos o més monuments històrics-artístics de caràcter nacional. Que tingui un monument històric-artístic de caràcter nacional i un conjunt històric-artístic o bé que al nucli hi hagi un mínim de quatre monuments d'arquitectura militar. Els nuclis que conformen aquesta tipologia a les poblacions del Pirineu de Girona són Llívia, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.

Natura[modifica]

Espais naturals[modifica]

La Reserva Freser-Setcases i Vall de Núria entre Setcases i la Vall de Ribes (Ripollès), és un exemple excel·lent del grau de diversitat ecològica de la part oriental del Pirineu axial. Des del límit inferior de l'espai fins als 1600 metres es troba l'estatge muntà, format per boscos caducifolis. Dels 1.600 als 2.300 metres s'hi troben boscos subalpins de coníferes, amb domini del pi negre, els matolls i les landes d'abarset, bàlec i ginebró. La fauna és la típica de l'alta muntanya pirinenca. Entre els vertebrats, hi tenen un especial interès el grup de les aus. L'isard, pel que fa als mamífers, és l'animal més abundant i característic.

Parcs naturals[modifica]

Serra del Cadí (des de Lles de Cerdanya)

Parc Natural Cadí-Moixeró[modifica]

Es va crear el 1983 amb l'objectiu de protegir una de les àrees més riques en flora i fauna de Catalunya. Aquests és el parc natural més gran de Catalunya, i forma part de tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. De naturalesa calcària en la seva majoria, comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc, integrat per les serres del Cadí i del Moixeró, el massís de Pedraforca i gran part dels de la Tosa i Puigllançada. Les dues serralades del Cadí i Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa. Els seus suaus vessants, especialment els del nord, formen escarpades cingleres, amb parets gairebé verticals i valls profundament encaixades.

Zona volcànica de la Garrotxa[modifica]

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un dels espais naturals protegits més importants de les comarques de Girona. Les àrees més protegides d'aquest espai natural estan situades dins la zona volcànica; es tracta del volcà del Croscat i la fageda coneguda com la Fageda d'en Jordà.

Estacions d'esquí[modifica]

La Molina
La Vall de Núria

Cinc estacions, quatre d'esquí alpí i una d'esquí nòrdic (Guils de Cerdanya), configuren les opcions d'esport hivernal al Pirineu de Girona. La Molina, Masella, Vall de Núria i Vallter 2000, gràcies a la connexió entre La Molina i Masella, ofereix el domini esquiable més important dels Pirineus, amb una superfície de 121 quilòmetres.

La Molina (Cerdanya)[modifica]

Una estació d'esquí que va néixer fa gairebé 100 anys i que, des d'aleshores, ha estat marcada per la innovació, amb la instal·lació del primer telesquí d'Espanya, la implantació de la producció de neu, i el primer telecadira de quatre places.

Masella (Cerdanya)[modifica]

És una estació que s'alça entre els 1600 i els 2537 metres, amb un paisatge típicament alpí situada a una hora i mitja de l'àrea de Barcelona. El 80% de les seves pistes travessen boscos de pins; els arbres i l'orientació nord asseguren la permanència de la neu. Aquestes característiques i una complexa xarxa d'innivació de dalt a baix en el 100% del desnivell garanteixen la qualitat de la neu. El desnivell de 935 metres, el més important del Pirineu oriental, és especialment valorat pels esquiadors que busquen recorreguts entrellaçats i llargs, i també per practicar el surf de neu en moltes pistes, amb migtubs naturals. La seva connexió amb l'estació de La Molina per Tosa d'Alp ha conformat el domini esquiable Alp 2500, amb 121 kilòmetres de pistes.

Guils Fontanera (Cerdanya)[modifica]

A Guils de Cerdanya, s'alça entre els 1.905 i els 2.080 metres i és l'estació d'esquí de fons que, a ple rendiment, ofereix al fondista 45 km de pistes, amb una xarxa de vint-i-cinc possibles circuits independents i interconnectables, i dificultats i desnivells molt diversos.

Vall de Núria (Ripollès)[modifica]

A l'hivern, Vall de Núria es converteix en una estació d'esquí familiar i acollidora. Ofereix la possibilitat de practicar esquí de muntanya, passejades amb raquetes, tir amb arc, construcció d'iglús, zona de trineus per la mainada i un Parc de Neu.

Vallter 2000 (Ripollès)[modifica]

Estació situada a la vall de Camprodon, al terme municipal de Setcases i que s'alça entre les cotes de 1.910 i 2.535 metres. El centre de l'estació es troba a 2.184 metres dintre de la glacera de circ coneguda amb el nom de Circ de Morens-Ulldeter. Desnivells de fins a 700 metres i traçats ben diferenciats en funció del nivell d'esquí. La seva situació estratègica, a l'extrem oriental dels Pirineus i al peu del pic de Bastiments (2.874 metres), fa que les nevades siguin freqüents i que, en algunes temporades, el gruix de neu sigui considerable. L'estació disposa d'una xarxa d'innivació que cobreix gairebé el 80% del domini esquiable, format per dotze pistes.

Art i Cultura[modifica]

Museus i Col·leccions[modifica]

Claustre de Sant Joan de les Abadesses
Museu dels Volcans a Olot

Ripollès[modifica]

Cerdanya[modifica]

  • Col·lecció-Museu de Das, a Das
  • Museu Municipal de Llívia, a Llívia
  • Museu de l'Esclop, a Meranges

Garrotxa[modifica]

  • Casa-Museu Can Trincheria, a Olot
  • Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot
  • Museu dels Sants, a Olot
  • Museu dels Volcans, a Olot
  • Museu Interactiu de la Fauna del Pirineu Oriental, a Olot
  • Museu Parroquial d'Olot, a Olot
  • Museu de la Lava, a Santa Pau

Festivals de Música[modifica]

  • Festival Internacional de Música de Ripoll: Des de 1980 se celebra anualment aquest festival amb les actuacions d'intèrprets de diferents disciplines de la música clàssica, al claustre del monestir de Santa Maria, a Ripoll. Mesos de juliol i agost.
  • Cicle de representacions del Mite del Comte Arnau: A Sant Joan de les Abadesses, dins d'aquest cicle de representacions es programen espectacles de teatre, música i dansa amb el denominador comú de la llegenda del Comte Arnau. L'objectiu és difondre i mantenir viu el mite. Són espectacles de creació lliure inspirats en les diferents versions de la llegenda del Comte Arnau. Finals de juliol.
  • Romànic en Viu (antic Emusical): A les esglésies de la baronia de Toses (Toses-Planoles) els pobles amfitrions de les actuacions musicals són Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, Toses i Planoles, tots ells ubicats en els dos citats municipis. Anomenat en les seves primeres sis edicions EMusical, aquest cicle es va rebatejar l'any 2009 com a Romànic en Viu, i ofereix des de llavors el que anomena les “Cultures Convidades”: una varietat de grups d'origen cultural divers que permet endinsar-se en l'univers musical de cadascuna d'elles. Sempre amb una base de concerts de grups dels Països Catalans, també s'ha gaudit de concerts de les cultures occitana, basca, russa, brasilera, argentina, i amb previsió any a any d'endinsar-se a nous racons de món des d'aquests monuments romànics de la vall del Rigat.
  • Festival de Música de Besalú: A l'església de Sant Pere de Besalú, finals d'agost, setembre i octubre
  • Festival Cornamusam: A Olot, es fan sonar cornamuses de tot el país i també de l'estranger; nombrosos grups de sacs de gemecs es troben i és l'únic festival d'aquestes característiques a Catalunya. Primer cap de setmana de juliol.
  • Festival de Música de Llívia: Festival de música clàssica i piano, als mesos d'agost i desembre.
  • Ésdansa: Esdeveniment de música de cultura i tradició popular, consolidat com un espectacle de gran qualitat, a Les Preses. Finals d'agost.

Festes tradicionals i populars[modifica]

Litúrgia tradicional vivent[modifica]

Processó dels Dolors[modifica]

A Besalú, la Processó dels Dolors té més de 300 anys de tradició. El Divendres Sant.

Processó dels Sants Misteris[modifica]

A Beget (Camprodon), és un Via Crucis on desfilen Soldats Romans, una desfilada especial de dones i la Passió. S'inicia el Diumenge de Rams, amb la benedicció de la palma. L'acte següent es realitza el Dijous Sant a la nit, amb la desfilada del maniple dels soldats romans i la interpretació de la Retreta. El Divendres Sant al matí té lloc la processó de dones, i per tancar la litúrgia se celebra la processó dels Sants Misteris.

Danses, balls i cants tradicionals[modifica]

Dos balladors de la dansa de Campdevànol

Ball dels Cavallets, a Sant Feliu de Pallarols[modifica]

Festa d'Interès Nacional que destaca per la Paltrucada popular, el ball dels cavallets, les 3 nits de ball i la Tornaboda. Rememora la victòria dels cristians sobre els musulmans. Veient-se envoltats per tropes sarraïnes, els habitants de Sant Feliu de Pallerols van construir cavallets de fusta i van fer creure als seus enemics que un gran exèrcit arribava per protegir-los. Mitjans de juny.

Ball dels Pabordes, a Sant Joan de les Abadesses[modifica]

Festa dedicada al Santíssim Misteri (grup escultòric del segle XIII, que es troba dins el monestir de la vila). Els actes més destacats són el ball tradicional dels Pabordes i la festa popular de la Bogeria. Segon diumenge de setembre.

Caramelles a Campdevànol[modifica]

Diu la tradició que a pagès, on la festa de les caramelles s'ha conservat durant més temps, la colla de jovent va per les cases de la població i canten una cançó davant d'alguna de les cases. A canvi reben com a recompensa l'obsequi d'un anyell o d'una quantitat més o menys grossa d'ous o de diners. Malgrat la tradició, ja fa molts anys que s'han canviat els anyells i els ous per vi dolç i galetes, però, tal com marca el costumari, es manté l'aportació de diners.

Ball del Roser, a Molló i a Vallfogona de Ripollès[modifica]

Dilluns, ball del Roser o dels confits en què cada noi obsequia la seva parella amb una bossa de confits mentre que ella el convida a berenar. També gimcana de pagès i arrossada. Segon diumenge de juliol.

La Gala de Campdevànol[modifica]

Dansa tradicional que evoca el temps del feudalisme. Coneguda com La Gala, representa la transmissió de poders entre els vells i nous pabordes de la Confraria del Roser. Celebra el triomf del poble sobre els drets del senyor feudal. Tercer diumenge de setembre.

Personatges populars[modifica]

Met de Ribes[modifica]

Home que diuen que el riu Freser arrossegava aigües avall i que la gent li deia “què fas Met?”, i ell responia “anar fent!”, frase que va quedar mítica per indicar un estat de tranquil·litat.

Festa del Patró, a Llívia[modifica]

Festa que rememora en Guillem de Llívia, el tercer diumenge de juny, per Sant Guillem.

Festes tradicionals[modifica]

Gos d'Atura Català

Al Ripollès[modifica]

  • Caminada popular per la Via Romana, a Sant Pau de Seguries: Caminada per la via romana que uneix Sant Pau de Segúries amb la Vall del Bac. Esmorzar popular, desfilada de Manaies i Romans, caminada i representacions teatrals, Gran Bacanal (dinar), ball i fi de festa. Últim diumenge de setembre.
  • Concurs d'Habilitat amb Gos d'Atura, a Ribes de Freser: Ribes de Freser va ser el pioner d'aquest tipus de concurs. El Concurs Internacional d'Habilitat de Gos d'Atura s'inicia després de l'esmorzar dels pastors, amb la participació de pastors qualificats de França, Andorra, País Basc, Castelló i Catalunya, i amb el respectiu lliurament de trofeus i premis al camp de futbol. El concurs es divideix en dues parts, la primera es fa una exhibició de tots els participants i la segona es realitza només amb els finalistes. Abans d'acabar-se el concurs es fa una exhibició amb gossos d'atura i animals de plomes. Primer cap de setmana de setembre.
  • Festa de la bicicleta i xocolatada de Setcases: una invitació a descobrir aquest petit poble de la Vall de Camprodon i el seu entorn d'una manera diferent i divertida. Mitjans d'agost.
  • Festa de la Llana i Casament a Pagès, a Ripoll: El Casament a Pagès reviu la tradició d'un casament de les famílies pageses. També esquilada d'ovelles. Últim diumenge de maig.
  • Festa de la Sega, a Gombrèn: La festa, de la qual se'n va fer la primera edició l'any 2000, reviu la forma tradicional de segar. La jornada s'inicia amb l'esmorzar de segadors en què tothom pot prendre-hi part satisfent una mòdica quantitat. Seguidament, es nomena el cap de colla, es comença a segar fent-se les garbes i els cavallons. La festa continua amb la batuda i l'elaboració del paller. També hi ha una demostració del procés que se segueix per fer pa amb el blat. Finalitza la festa amb un dinar popular i un concert d'acordionistes. Últim diumenge de juliol.
  • Festa del Cavall del Comte Arnau, a Gombrèn: Activitat que recupera el passat medieval del Baix Ripollès. Des de les entranyes de l'infern, i amb els Diables de Ripoll com a lloctinents, la figura del cavall de foc domina els carrers i places de la vila gombrenesa. I durant tot el dia també mercat medieval i diferents activitats de caràcter medieval i músiques populars. Dissabte als voltants del 15 d'agost.
  • Trobada de Música sense Solfa, a Beget (Camprodon): Trobada de músics i cantaires que han après a tocar d'oïda. És una festa molt arrelada, on toquen músics autodidactes. La trobada té lloc a la plaça de Sta. Maria a Beget, a mitjans d'agost.

A la Garrotxa[modifica]

  • Besalú Medieval: Durant tot el cap de setmana el centre històric de Besalú es transforma en època medieval, animació al carrer, llegendes, degustacions culinàries i sopar medieval amb la cocció d'una vedella sencera. Primer cap de setmana de setembre.
  • Festes del Tura, a Olot: Festa declarada d'interès nacional des de 1996. El principal atractiu són els balls dels gegants, capgrossos i cavallets que no surten del municipi. Hi ha també balls, revetlles, concerts, correfocs i espectacles infantils.
  • Remigius Fluvii, a Besalú: Baixada pel riu Fluvià amb barques casolanes. Entrega de premis a les barques més originals i ràpides.

Gastronomia[modifica]

La muntanya dóna bolets, de Setcases a Gombrèn i assegura també excel·lents embotits a la Garrotxa, al Ripollès i a la Cerdanya. De fet, els romans ja parlaven dels deliciosos pernils ceretans. Embotits assecats, madurs i també embotits cuits al perol: botifarres de perol, negres, de fetge, blanques, amb llengua, primes i gruixudes, bisbes o paltrucs. En els prats pasturen la vedella de Girona i el xai del Ripollès, única raça de llana autòctona que recorria el Pirineu, fins arran de mar, a l'Empordà, on passava l'hivern.

Associacions gastronòmiques[modifica]

Cuina Volcànica[modifica]

El col·lectiu Cuina Volcànica de la Garrotxa neix el 1994 com el primer gran resultat del II Congrés Català de Cuina i amb la voluntat ferma de recuperar tant la cuina tradicional com les matèries primeres o productes artesanals en perill d'extinció. Per adherir-s'hi cal rebre una invitació i formar part de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa. A més a més, els membres han de pagar una quota anual, així com aplicar una filosofia de cuina i emprar productes de la comarca i de qualitat. El punt de partida de Cuina Volcànica, la vella cuina familiar i d'hostal, complementada pels dolços de les confiteries de la Garrotxa i pels embotits de les carnisseries. Hi pertanyen les farinetes de fajol, el farro amb brou bufat, els tortells d'Olot, els modernistes de Besalú, la llonganissa del Mallol i de Bianya, el sac d'os (piumoc o sac d'ossos), les patates de la Deu (d'en Bretcha o d'Olot) o la ratafia. I encara s'hi ha d'afegir els formatges frescos de l'Alta Garrotxa, els recuits, el mató i els iogurts, el fesol de Santa Pau, els naps negres, les pastanagues de Besalú, les patates mores, les tomates de pera i tota l'horta de les ribes del Fluvià, el xai pigallat, els bolets, els embotits o la carn de caça. Els membres del col·lectiu participen activament en la Mostra Gastronòmica de la Garrotxa que, iniciada el 1985, se sol estendre des de final de novembre fins pels volts de Nadal.

Cuines de la Vall de Camprodon[modifica]

Auto definit com a representant del territori i nascut al juliol del 2005, el col·lectiu Cuines de la Vall de Camprodon comprèn un grup de restaurants que han d'acceptar uns principis comuns, pagar una quota i participar en les activitats que es porten a terme. Els principis d'actuació són més ideològics que professionals, ja que se centren a promoure la cultura, la gastronomia i els productes de la vall. La seva defensa dels productes característics de l'antiga cuina energètica de muntanya, la trumfa de la Vall de Camprodon i el poltre del Ripollès ha portat el col·lectiu ha col·laborar estretament amb la Cooperativa de Molló i amb l'Associació de Criadors d'Eugues de Muntanya del Ripollés. El moment de més activitat es concentra al voltant de les tres temporades gastronòmiques del calendari: la de la trumfa, la del poltre i la de la matança i la quaresma. La promoció internacional de les marques “Pirineu” i “Cuina Catalana” figura també entre els objectius del grup. Una de les fites importants de la seva història fou l'elaboració el 2008, del sopar de gala que Turisme de Catalunya ofereix tradicionalment als operadors turístics dins el marc de la fira World Travel Market de Londres.

Fogons de la Vall de Ribes[modifica]

És un col·lectiu històric, nascut el 1999 al voltant de la mostra gastronòmica local. Va quedar inactiu fins a final del 2007, moment en què el Patronat de Turisme de la Vall de Ribes va engrescar els seus membres a reprendre la iniciativa. El grup s'ha marcat el compromís de recuperar un seguit de mostres gastronòmiques, i participa activament en diverses campanyes locals: a la primavera, les del pollastre i el bacallà, i a la tardor, la dels bolets. Entre els productes que vol potenciar aquest moviment gastronòmic destaquen la mel, els embotits, el formatge fresc, el mató i altres làctics, i també diversos dolços característics com, per exemple, els anomenats Mets de Ribes, una mena de galetes inspirades en aquell home que el riu Freser arrossegava aigües avall. A escala nacional, el gran producte de la vall és la carn de xai de la raça ripollesa o queralbina, que és l'ovella de Queralbs, criada en aquest municipi de la vall de Núria.

Cuina Pirinenca de Cerdanya[modifica]

Els restaurants que integren el col·lectiu Cuina Pirinenca de la Cerdanya es declaren un grup restringit perquè s'exigeixen al màxim. El seu objectiu principal és promoure els establiments adherits i la gastronomia de la comarca, així com donar prestigi a la marca “Cerdanya”. Una aposta molt seriosa pels productes locals els ha portat a mantenir una col·laboració estreta i una cooperació intensa amb els productors, pagesos, ramaders i artesans de la regió. Partint del quilòmetre zero com a premissa, el grup s'ha proposat assegurar un mercat a la pagesia de la comarca i, per tant, ajudar-la a continuar més enllà de la subsistència. Els seus membres, a més, són conscients de la confiança i la tranquil·litat que dóna al client la incorporació dels productes de la terra a les seves cartes. En aquesta plana de muntanya destaquen les trumfes de la Cerdanya, els naps de Talltendre, les peres de Puigcerdà, el mató de llet de vaca o de cabra, la mel, el pa de fetge i els embotits. [cal citació]

Altres col·lectius de cuiners[modifica]

Cuina del Baix Ripollès[modifica]

Restaurants de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses formen l'embrió del col·lectiu Cuina del Baix Ripollès. El seu objectiu és potenciar els productes de la zona i dinamitzar el turisme gastronòmic i de qualitat així com, sobretot, l'economia de la comarca, que té un patrimoni històric capital. Impulsat per Ripollès Desenvolupament, el grup neix sota el paraigua de l'Associació d'Hostaleria del Ripollès, que també aixopluga altres col·lectius de la comarca. A més, ofereix el seu laboratori per a la recerca.

Besalú Gastronòmica[modifica]

L'any 2005, l'Ajuntament impulsa Besalú Gastronòmica per tal d'implicar, sensibilitzar i comprometre els restaurants en les activitats històriques i turístiques de la vila –les mostres gastronòmiques i tastets de cuina jueva o medieval, incloses en les campanyes “Besalú ciutat jueva” i “Besalú medieval”, les visites nocturnes i la Fira de la Ratafia- i en els cursos de cuina de l'aula d'adults. Als restaurants del col·lectiu se'ls exigeix pertànyer a RASGO, la divisió de gastronomia i hostaleria de la Red de Juderías o Xarxa de Calls de l'Estat espanyol. Entre els objectius que del grup destaca la voluntat de recuperar productes conreats o elaborats a la vila, com ara la tomata de pera, o la pastanaga, la ratafia, els embotits, que ja va elogiar Josep Pla, o els modernistes, el dolç típic elaborat amb matafaluga.

Principals Campanyes Gastronòmiques (Calendari Gastronòmic)[modifica]

  • Gener:
    • La Cuina de la Matança: Vall de Camprodon (Ripollès)
    • Mes de la Caça: Campanya gastronòmica basada en la promoció de la carn de caça als restaurants de Fogons de la Vall de Ribes. (Ripollès)
  • Febrer:
    • Festa del Trinxat: A Puigcerdà (Cerdanya), la festa proposa com a acte principal un sopar, però no ha descuidat mai l'entreteniment dels que hi participen, amb actuacions diverses. El trinxat és un plat que combina productes de la terra, bàsicament la patata i la col d'hivern.
    • Cuina de la Matança i la Quaresma: Durant la temporada de la Matança i la Quaresma, els establiments associats fan propostes gastronòmiques en menús organitzats a partir dels productes propis d'aquest període. La tradició de la Matança del porc, amb les menges pròpies de la celebració i del fruit del treball realitzat omplirà els restaurants durant tres setmanes, fins a Carnaval. Llavors arriba la Quaresma, amb tres setmanes de propostes que eviten el porc, encara poc curat al rebost per formar part de la dieta, i inclouen el peix –majoritàriament el bacallà, però també l'arengada- i els plats magres i continguts, però igualment plens de sabors de sempre. Vall de Camprodon (Ripollès)
    • Jornades del Xai i els bolets de Ripollès: Els restaurants de la comarca serveixen plats on els ingredients principals són el xai i el bolet del Ripollès. (Ripollès)
  • Març:
    • Besalú, Ciutat Jueva: Besalú (Garrotxa)
    • Campanya Gastronòmica del Xai lletó del Ripollès: Els restaurants adherits a Fogons ofereixen menús i plats especials amb aquest producte.
  • Abril:
    • Campanya Gastronòmica del Xai lletó del Ripollès
    • Fira del Tastet: A Sant Joan les Fonts (Garrotxa), es tracta d'una degustació de diferents tipus de plats elaborats artesanalment.
  • Maig:
    • Temporada gastronòmica del Poltre: Encara que la cria d'eugues sí ha estat una tradicional forma de vida a la Vall de Camprodon, el poltre no ha estat, tradicionalment, un producte present a les taules. És una aposta per aquest producte, de qualitats nutricionals i gastronòmiques excel·lents, per contribuir a mantenir una activitat social i econòmica, explorant la gran varietat de formes que aquesta carn pot prendre a la nostra cuina. Els establiments associats que hi participen, conjuguen menús pensats per destacar-ne el sabor i promocionar, així, un producte privilegiat del territori. Vall de Camprodon (Ripollès)
  • Juliol:
    • La Cuina del Comte Arnau: A Sant Joan de les Abadesses Es pot degustar als restaurants, fleques i pastisseries de la vila el Plat i dolç del comte Arnau. Productes elaborats seguint els receptaris de cuina de l'època medieval. (Ripollès)
  • Agost:
  • Setembre:
    • Festa del Bolet i Setmana Gastronòmica del Platillo: A Setcases ens els diferents restaurants de la població, es pot degustar el Menú del platillo. S'hi afegeix la peculiaritat d'incloure-hi bolets de temporada com a ingredient.
    • Campanya del Poltre del Ripollès: Vall de Ribes (Ripollès)
  • Octubre:
    • Jornades Gastronòmiques Alp al Plat
    • Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya: Per tal de recuperar receptes de cuina populars es va crear la Mostra de cuina amb naps de Cerdanya. Es va considerar molt important preservar i potenciar l'ús a la cuina d'una hortalissa molt pròpia de les contrades com és el nap (estret, allargat, fosc i molt gustós). La Mostra consisteix en un dinar popular per a 700 comensals. S'inicia amb una paella, tast de productes de la zona (formatges i embotits) i el segon plat està elaborat per les mestresses de casa de Ger i per diversos restaurants de la comarca. A Ger.
    • Temporada Gastronòmica de la Trumfa: Els restaurants de les poblacions de Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases i Sant Pau de Segúries, ofereixen durant tres setmanes el seu menú temàtic de la Trumfa.
    • Campanya del Poltre del Ripollès: A la Vall de Ribes.
  • Novembre:
    • Jornades Gastronòmiques Alp al Plat
    • Mostra gastronòmica de la Garrotxa: A Olot.
    • Campanya del Poltre del Ripollès: A la Vall de Ribes (Ripollès)
  • Desembre:

Principals Fires Tradicionals Gastronòmiques[modifica]

  • Fira de l'Embotit a Olot: Embotits i productes alimentaris típics. Últim cap de setmana de febrer.
  • Fira de la Mel a Ribes de Freser: Exhibició del procés d'extracció de la mel, exposició de material apícola tradicional, degustació de diferents tipus de mel i Fira Artesana de Productes Naturals de la Vall de Ribes. Cap de setmana de l'onze de setembre.
  • Fira de la Ratafia de Besalú: Durant tot el dia mercat de Ratafies. Venda, degustació i degustació de les diferents destil·leries catalanes que elaboren ratafia i mercat d'artesans. Concurs de la millor ratafia de l'any i presentació de la guanyadora de la passada edició, envasada. Primer cap de setmana de desembre.
  • Fira del Bolet de Setcases: Té una durada de dos dies. El primer dia es fa la recollida dels bolets i el segon dia al matí hi ha el mercat dels bolets amb diferents parades venent aquest producte. Tercer cap de setmana de setembre.
  • Fira Formatgera de Ribes de Freser: La fira formatgera de la Vall de Ribes arriba a la vuitena edició per Setmana Santa amb el clàssic protagonista per excel·lència: el formatge amb una selecta varietat i diverses activitats lúdiques al seu entorn Voltants de Sant Jordi.
  • Mercat del Comte Arnau: Sant Joan de les Abadesses reviu els dies de mercat de l'època en què visqué el Comte Arnau a través del Mercat Medieval amb l'ambient, la música, els productes, els vestits i els espectacles propis del temps dels senyors feudals, els castells i el vassallatge. Últim dissabte de juliol.
  • Mercat del Comte Guifré: Una festa en memòria del comte Guifré ambientada en l'època medieval, amb un mercat medieval de productes artesanals, espectacles durant els dos dies (trobadors, explicadors de contes…), concert per als nens i sopar a l'estil medieval. A Ripoll, mitjans d'agost.

Bibliografia[modifica]

  • Garcia-Arbós, Salvador. Guia Gastronòmica. Girona: Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, 2011. DL GI-157-2011. 

Enllaços externs[modifica]