Pirita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgPirita
2780M-pyrite1.jpg
Cristalls cúbics de pirita en marga, procedents de Navajún, (La Rioja) (mida: 95 mm x 78 mm; cristall principal: 31 mm d'aresta; pes 512 g)
Fórmula química FeS2
Descobridor valor desconegut
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.EB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/D.17
Dana 2.12.1.1
Heys 3.9.3
Propietats
Sistema cristal·lí cristalls cúbics, octaèdrics, en forma de macles de color groguenc
Estructura cristal·lina a = 5.417 Å, Z = 4
Simetria isomètric diploidal
Grup espacial space group 205
Massa molar 119.98 g/mol
Color daurat, groc llautó
Macles macles de penetració i de contacte
Exfoliació indistinta en {001}
Fractura molt irregular, de vegades concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor opaca, metàl·lica intensa
Ratlla grisa, bruna, negra o verdosa
Diafanitat opaca
Gravetat específica 4,95 a 5,10
Densitat 4,95 a 5,10 g/cm³
Magnetisme paramagnètica
Altres característiques és molt fràgil
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom pirita deriva del grec πυρίτης (pyritēs) que vol dir "de foc" o "en el foc",[2] i també de πύρ (pyr) que vol dir "foc".[3] A l'antiga Roma, el nom s'aplicava a diferents minerals i roques que generaven espurnes a l'impactar contra l'acer; Plini el Vell va descriure un d'aquests minerals; molt probablement el que avui nosaltres anomenem pirita.[4] A l'època de Georgius Agricola, cap al 1550, el terme havia esdevingut un terme genèric per a anomenar qualsevol mineral del grup de la pirita.[5]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.[6] Cristal·litza en el sistema cúbic i acostuma a presentar estries paral·leles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita és polimorfa de la marcassita (que cristal·litza en el sistema ortoròmbic). El color groc llautó metàl·lic de la pirita ha fet, en molts casos, que la gent el confongui amb l'or, d'aquí el sobrenom comú d'or dels ximples. En realitat és molt fàcil distingir la pirita de l'or: la pirita és molt més lleugera però més dura que l'or, no es pot ratllar amb l'ungla o amb un ganivet de butxaca, i es pot trencar fàcilment amb un martell mentre que l'or s'aixafa o es doblega.

Per oxidació es descompon en sulfats i òxid de ferro, per això és utilitzada en la producció d'àcid sulfúric i de sulfats de ferro. De la pirita se n'extreu el ferro, que és bon conductor de la calor i l'electricitat, per tant, es pot dir que la pirita és conductora de l'electricitat i la calor. És un dels minerals més importants del món quant a magnetisme. La pirita era utilitzada per obtenir espurnes, quan es colpejava amb pedrenyal, i poder fer foc.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La pirita és un mineral molt comú, que es troba en una àmplia varietat de formacions geològiques, des dels dipòsits sedimentaris a filons hidrotermals, i com a constituent de roques metamòrfiques. També es troba en la majoria de roques ígnies i en pegmatites.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La pirita presenta diferents varietats, que, en general presenten composicions químiques característiques. Una de les varietats és la pirita arsènica, que és freqüent en la natura; aquesta varietat presenta valors d'arsènic rellevants però sense arribar a considerar-se arsenopirita (FeAsS); sovint presenta zonació.[7] Una altra varietat és la pirita aurífera; aquesta presenta diferents quantitats d'or, sovint com a mescla entre partícules incloses i la mateixa pirita.[8] La bravoïta ((Fe,Ni)S2) és una varietat rica en níquel,anomenada en honor al científic peruà José J. Bravo; aquesta varietat presenta un color gris metàl·lic. La bravoïta va ser descrita originalment a la mina Ragra, al Cerro de Pasco, al Perú; antigament era considerada una espècie mineral vàlida.[9] La pirita de níquel i cobalt de Vernadsky ((Fe,Ni,Co)S2) és una varietat rica en níquel i cobalt.[10] La pirita cobaltífera ((Fe,Co)S2) és una varietat rica en cobalt.[11] La pirita cuprífera és una varietat que, com el seu nom indica, conté certa quantitat de coure.[12] La gelpirita és una varietat amb cert contingut d'arsènic, és la forma en gel del disulfur de ferro.[13] La pirita niquelífera és una varietat rica en níquel,[14] i la pirita d'arsènic i tal·li ((Fe,Tl)(S,As)2) conté tots dos elements.[15]

Grup pirita[modifica | modifica el codi]

El grup pirita rep el seu nom de l'espècie principal, la pirita. La seva fórmula genèrica és AX2, on A = Au, Co, Cu, Fe, Mn, Ni, Us, Pd, Pt, Ru, i X = As, Bi, S, Sb, Se, Te. Aquest grup de minerals està format per sulfurs isoestructurals que comparteixen el grup espacial Pa3, amb una estructura diploidal en què els àtoms de A ocupen una posició centrada a les cares de la xarxa cúbica i els àtoms de X són paral·lels a les quatre diagonals del cub de la xarxa, amb cada àtom A envoltat per sis àtoms de X en coordinació octaèdrica. Els membres que integren aquest grup són:[16]

Espècie Fórmula
Aurostibita AuSb2
Cattierita CoS2
Dzharkenita FeSe2
Erlichmanita OsS2
Fukuchilita Cu3FeS8
Gaotaiïta Ir3Te8
Geversita PtSb2
Hauerita MnS2
Insizwaïta Pt(Bi,Sb)2
Espècie Fórmula
Krut'aïta CuSe2
Laurita RuS2
Penroseïta (Ni,Co,Cu)Se2
Pirita FeS2
Sperrylita PtAs2
Trogtalita CoSe2
Vaesita NiS2
Villamaninita (Cu,Ni,Co,Fe)S2


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].
  2. πυρίτης, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  3. πύρ, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  4. James Dwight Dana, Edward Salisbury Dana, Descriptive Mineralogy, 6th Ed., Wiley, New York (1911) p. 86.
  5. Herbert Clark Hoover and Lou Henry Hoover, translators of Georgius Agricola, [De Re Metallica], The Mining Magazine, London (1912; Dover reprint, 1950); p. 112.
  6. «pirita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Arsenian Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  8. «Auriferous Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  9. «Bravoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  10. «Cobalt-nickel-pyrite (of Vernadsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  11. «Cobaltoan pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  12. «Cupriferous Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  13. «Gelpyrit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  14. «Nickelian Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  15. «Thallian Arsenian Pyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
  16. «Pyrite group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirita Modifica l'enllaç a Wikidata