Pisos Bertrand
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bloc de pisos  | |||
| Part de | Colònia industrial de Can Bertrand | |||
| Arquitecte | Gabriel Borrell i Cardona | |||
| Construcció | dècada del 1920 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art déco | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Lloc | Laureà Miró, 80-96 (façanes) i Ptge. Sant Joan (pati interior) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 19187 | |||
.jpg)
Els Pisos Bertrand són un conjunt arquitectònic a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]Van ser projectats el 1922 per l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona, i l'obra fou enllestida el 1925, tal com figura en una de les façanes. Va ser una iniciativa de l'industrial tèxtil Joan Bertrand i Salsas, destinada principalment als treballadors de la seva fàbrica.[2]
El 1939, el seu fill Lluís Bertrand i Coma, gerent de Bertrand SA, va encarregar a l'arquitecte Josep Maria Jujol la reforma de l'entrada del conjunt. Jujol projectà el gran arc i arrodoní el xamfrà de l'accés a un dels blocs, permetent així el gir dels vehicles alhora que feia de lligam entre ells.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt d'onze blocs de pisos, dels quals sis donen al carrer de Laureà Miró i els altres cinc al pati interior, anomenat passatge de Sant Joan, que era el camí d'accés a la fàbrica.[2][1] Tenen quatre pisos, els tres superiors amb balcó, i són units entre ells mitjançant una estructura de celoberts entre bloc i bloc, on es situen les escales.[1][2] Les obertures del darrer pis són d'arc de mig punt.[1] Fets en formigó armat, en tot el conjunt no hi ha cap element decoratiu sobreafegit. Tan sols els balustres dels balcons, que fan joc amb les de les escales, i la motllura ondulant, una mica pronunciada, del coronament.[1][2]
Projectats amb criteris higienistes, els habitatges tenen ventilació creuada i n'hi ha de dos tipus: uns amb tres dormitoris (100 m²) i els altres de dos (80 m²), tots amb bany complet, lavabo, cuina i menjador.[2]
Galeria
[modifica]-
Els espais entre blocs allotgen les escales, que són descobertes, i permeten la ventilació de les habitacions que no donen a les façanes -
Accés a un dels blocs des del passatge de Sant Joan -
Vistos des del recinte fabril, els pisos formen la transició entre el poble i la fàbrica -
Els balustres rectilinis de balcons i escales són un dels elements decoratius característics del conjunt, altrament força auster
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pisos Bertrand». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Pisos de Can Bertrand, 1922-1925». Ruta del Modernisme. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Els pisos Bertrand». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.