Vés al contingut

Pistacia chinensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPistacia chinensis Modifica el valor a Wikidata

Pistacia chinensis amb els colors de la tardor Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatcova de dissolució Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN147638178 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
GènerePistacia
EspèciePistacia chinensis Modifica el valor a Wikidata
Bunge, 1833

Pistacia chinensis o pistatxer xinès, en xinès: 黄连木, és un arbre de mida petita a mitjana natiu del centre i oest de la Xina que s'utilitza com planta ornamental en jardins. Es tracta de l'espècie del gènere Pistacia més resistent al fred (tolera fins -25 °C), a més de suportar viure en sòls pobres. Normalment fa de 9 a 15 m d'alt i excepcionalment arriba als 25 m.[1] És caducifoli. Les fulles són pinnades de 20-25 cm de llarg amb de 10 a 12 folíols. Les flors les fa en panícules. És dioic. El fruit és una drupa blava quan està madura.

Ha de créixer a ple sol, ja que és intolerant a estar a l'ombra.

Usos

[modifica]

També es fa servir com portaempelt pel pistatxer Pistacia vera.[2] A la Xina l'oli dels seus fruit es fa servir com biocombustible. La fusta es fa servir en mobles i proporciona un tint groc. Es fa servir en els dissenys de jardins clàssics xinesos.

Referències

[modifica]
  1. «Pistacia chinensis Bunge, Enum. Pl. China Bor. 15. 1833.». eFloras, FOC Vol. 11, 2009, pàg. 335, 345 [Consulta: 11 novembre 2009].
  2. Ketzel Levine. «Talking Plants: Pistacia_chinensis». NPR, 2003. [Consulta: 11 novembre 2009].