Pita encaputxada comuna
Pitta sordida  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 3,2 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pittidae |
| Gènere | Pitta |
| Espècie | Pitta sordida (P.L.S. Müller, 1776) Pitta sordida |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Turdus sordidus |
.svg){kind=icon}
La pita encaputxada comuna[1] o pita capnegre[2] (Pitta sordida) és una espècie d'ocell estesa per tot el sud-est Asiàtic des de la Xina fins a Nova Guinea i de l'Índia a les Filipines[3] on viu en diversos tipus de boscos, així com en plantacions i altres zones de cultiu. És un ocell verd amb el cap negre i la corona castanya. Busca insectes i larves a terra, i també menja baies. Es reprodueix entre febrer i agost, la parella és fortament territorial i construeix el niu a terra. La incubació i cura de les cries la fan ambdós progenitors. L'ocell té una àmplia distribució, i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha valorat l'estat de conservació com a "risc mínim".
Antigament es considerava coespecífica amb la Pitta abbotti, la P. forsteni, la pita encaputxada de Nova Guinea (P. novaeguineae) i la pita encaputxada de Biak (P. rosenbergii).
Descripció
[modifica]La pita encaputxada comuna pot assolir una longitud de 16 a 19 cm i un pes de 42 a 70 g. Té el cap negre, la corono castanya i el cos i les ales verds. És un ocell comú i bonic, contrasta sobre el sòl del bosc ombrejat com una bola lluminosa, on pot ser sorprenentment difícil de detectar. Si es detecta, cal tenir en compte el cos verd maragda, el cap negre, la part inferior del ventre vermell robí i el pegat alar de color blau clar. Aquestes característiques la distingeixen fàcilment de la resta de pítids simpàtrics.[4]
Els ocells des de l'est de l'Himàlaia fins a gran part del sud-est asiàtic continental tenen una corona marró; aquests ocells són migratoris i poden aparèixer en llocs inesperats, com ara parcs de la ciutat.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]És un dels pítids més comuns i familiars a Àsia. Tot i que la majoria de les subespècies són sedentàries, una (P. s. cucullata) realitza una migració considerable des del subcontinent indi cap a les illes de la Sonda, on s'uneix a les poblacions residents al sotabosc de boscos, jardins ben enjardinats, plantacions i arbustos madurs.[5]
Ecologia
[modifica]Alimentació
[modifica]La dieta consisteix en diversos insectes (inclòs de grosso), que captura a terra, i baies. En el període de cria, que dura de febrer a agost, fa el niu a terra. Tots dos progenitors tenen cura dels ous i de les cries. Són molt territorials i el reclam "quiiik-quiiik" es pot sentir constantment, de vegades durant la nit.[4]
Estat de conservació
[modifica]La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura reconeix la pèrdua d'hàbitat que pateix aquesta espècie, que està reduint el seu nombre, però la qualifica de una "espècie en risc mínim" perquè la taxa de declivi de la població és insuficient per encabir-la en la categoria d'amenaçada.[6]
Taxonomia
[modifica]La pita encaputxada comuna va ser descrita pel zoòleg alemany Philipp Statius Müller l'any 1776 i va rebre el nom binomial Turdus sordidus.[7] La descripció de Staus Müller es basava en una placa que mostra la "Merle des Philippines" publicada pel comte de Buffon a les seves "Planches Enluminées d'Histoire Naturelle".[8][9]
Aquesta espècie ara es troba en el gènere Pitta que va ser erigit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816[10] i comprèn sis subespècies i quatre grups de subespècies (tal com es reconeix aquí) i presenta una variació fenotípica considerable, amb una profunda divergència genètica d'altres quatre espècies anteriorment tractades com a coespecífiques: Pitta abbotti, Pitta forsteni, pita encaputxada de Nova Guinea (P. novaeguineae) i la pita encaputxada de Biak (P. rosenbergii).[5]
Tanmateix, les taxonomies que segueixen BirdLife International, com ara el Manual dels ocells del món (HBW), no consideren espècie de ple dret les dues primeres i segueixen considerant-les subespècies de la pita encaputxada comuna, P. s. abbotti i P. s. forsteni.[11]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquesta espècie conté sis subespècies:[12]
- P. s. cucullata (Hartlaub, 1843) ─ Nord de l'Índia fins al sud de la Xina i Indoxina.
- P. s. mullare (Bonparte, 1850) ─ Península de Malaca, Sumatra, Java, Borneo i arxipèlag sud-oest de Sulu (sud de Filipines).
- P. s. bangkana (Schlegel, 1863) ─ Bangka i Belitung (sud-est de Sumtra).
- P. s. sordida (Müller, 1776) ─ Filipines (excepte el grup Palawan).
- P. s. palawanensis (Parkes, 1960) ─ grup Palawan (sud-oest de Filipines).
- P. s. sanghirana (Schlegel, 1866) ─ Illes Sangihe (al nord-est de Célebes).
Anteriorment incloïa dues subespècies que en base a estudis sobre morfologia i vocalitzacions avalats per anàlisi genòmica han estat elevades a l'estatus d'espècies de ple dret:[13][14]
- Pitta novaeguineae (incloent-hi goodfellowi i mefoorana).
L'epítet específic sordida és llatí per a “desgastat” o “brut”.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Pita encaputxada comuna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 gener 2026].(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 3 «pita encaputxada comuna». eBird. [Consulta: 12 gener 2026].
- 1 2 Kirwan, Guy M.; Erritzoe, Johannes. Western Hooded Pitta (Pitta sordida) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-09-05. DOI 10.2173/bow.wehpit1.02.
- ↑ «Pitta sordida: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t103656903a93693998.en..
- ↑ Linné, Carl von; Müller, Philipp Ludwig Statius. Carl von Linné, Vollständiges Natursystem. 9. Nürnberg: Gabriel Nicolas Raspe, 1789, p. 143.
- ↑ Buffon, Georges-Louis Leclerc de; Martinet, François Nicolas. Planches enluminées d'histoire naturelle. t.1, 1765, p. làmina 89 (Merle des Philippines).
- ↑ Traylor, Melvin A. Jr. Check-list of birds of the world. v.8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 321 [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Vieillot, Louis-Pierre. Analyse d'une nouvelle ornithologie élémentaire , par L.-P. Vieillot,... (en francès). Paris: Deterville/self., 1816, p. 42.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «NZ wrens, Sapayoa, asities, broadbills, pittas – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Gregory, Philip Andrew. Birds of New Guinea: including Bismarck Archipelago and Bougainville. Barcelona: Lynx edicions, 2017. ISBN 978-84-941892-7-2.
- ↑ Ericson, Per G. P.; Qu, Yanhua; Rasmussen, Pamela C.; Blom, Mozes P. K.; Rheindt, Frank E. «Genomic differentiation tracks earth-historic isolation in an Indo-Australasian archipelagic pitta (Pittidae; Aves) complex» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 19, 1, 12-2019. DOI: 10.1186/s12862-019-1481-5. ISSN: 1471-2148. PMC: 6657069. PMID: 31340765.
- ↑ «The Key to Scientific Names: sordida» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 12 gener 2026].
