Pita ornada
Pitta concinna  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pittidae |
| Gènere | Pitta |
| Espècie | Pitta concinna Gould, 1857 Pitta concinna |
.svg){kind=icon}
La pita ornada[1] (Pitta concinna) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels pítids (Pittidae) endèmica. que es troba a Indonèsia.[2] Durant molt de temps es va considerar una subespècie de la pita elegant (P. elegans).
Descripció
[modifica]La pita ornada és un ocell grassonet, de cua curta, potes llargues i principalment terrestre (de vegades s'aixeca per piular). Fa 19 cm de llarg. És de color verd brillant a la part superior amb un pegat blau elèctric al dors i el carpó i cap negre amb una cella pàl·lida conspícua. Les parts inferiors són de color daurat-beix amb negre i vermell brillant a la panxa. Els exemplars juvenils són de colors més apagats, amb poc blau a l'ala, el bec té la punta taronja i la panxa rosada.[3][4]
S'assembla molt a la pita elegant (P. elegans) tot i que es distingeix perquè la gola negra s'estén fins a la part superior del pit i la meitat frontal del supercili és vermella, la resta blanca. També és distintiva la barbeta, la gola i part superior del pit negres, el frontal de color beix-vermellós i el supercili posterior blanc, primer amb plomes amples i allargades (aparentment erèctils), i el cant de dues notes.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]La pita ornada és endèmica de les Illes Petites de la Sonda: Nusa Penida (sud-est de Bali), Lombok, Sumbawa, Flores, Adonara, Lomblen i Alor on habita els boscos, matolls i plantacions a les terres baixes i turons.[4]
Estat de conservació
[modifica]La mida de la població es va estimar en 20.000-40.000 ocells adults el 2022.[5] Tot i estar amenaçat per la pèrdua d'hàbitat, aquesta espècie està catalogada com en risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.[6]
En comparació amb altres pítids de mida similar, la pita ornada sembla ser força tolerant a la degradació de l'hàbitat, sent capaç de persistir en boscos secundaris i petites zones a prop d'habitatges humans. Tot i l'àmplia distribució, que abasta més de 1.000 km de l'arxipèlag indonesi moltes facetes de la seva biologia segueixen sent poc conegudes. Per exemple, no hi ha dades publicades sobre la dieta o el comportament de cerca d'aliment, i no s'ha realitzat cap estudi detallat de la biologia reproductora, ja que la major part de la informació que figura al relat actual procedeix de col·leccions del segle XIX.[3]
Taxonomia
[modifica]La pita ornada va ser descrita per primer cop l'any 1857 pel naturalista anglès John Gould amb el mateix nom binomial Pitta cocinna i la localitat tipus "Lombok".[7]
Anteriorment, la pita ornada, la pita elegant (P. elegans) i la pita gorjablanca (P. vigorsii) es classificaven com a pita elegant i es van separar en funció de diferències bioacústiques i de plomatge basades en un estudi de l'any 2020,[8]
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Pita ornada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 13 gener 2026].(català)
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 13 gener 2026].
- 1 2 Kirwan, Guy M.; Erritzoe, Johannes; de Juana, Eduardo. Ornate Pitta (Pitta concinna) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2021-09-17. DOI 10.2173/bow.elepit2.02.
- 1 2 «pita ornada». eBird. [Consulta: 13 gener 2026].
- 1 2 «Ornate Pitta Pitta Concinna Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «Pitta concinna: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2022, 24-05-2022. DOI: 10.2305/iucn.uk.2022-2.rlts.t216710576a217388624.en.
- ↑ Proceedings of the Zoological Society of London. pt.25, 1857, p. 65.
- ↑ Yue, Arya Y.; Ng, Elize Y. X.; Eaton, James A.; Rheindt, Frank E. «Species limits in the Elegant Pitta (Pitta elegans) complex from Wallacea based on bioacoustic and morphometric analysis» (en anglès). Avian Research, 11, 1, 12-2020. DOI: 10.1186/s40657-020-00227-4. ISSN: 2053-7166.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «NZ wrens, Sapayoa, asities, broadbills, pittas – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 13 gener 2026].
