Pitești

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPitești
ROU AG Pitesti CoA.png
Pitesti art gallery.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 44° 52′ N, 24° 53′ E / 44.87°N,24.88°E / 44.87; 24.88Coord.: 44° 52′ N, 24° 53′ E / 44.87°N,24.88°E / 44.87; 24.88
EstatRomania
JudețProvíncia d'Argeș Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalPitești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total155.383 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.398,21 hab/km²
Geografia
Superfície111,13 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Argeș Modifica el valor a Wikidata
Altitud289 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Pitești (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataCristian Gentea (en) Tradueix (19 novembre 2020) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal110001–110442 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webprimariapitesti.ro Modifica el valor a Wikidata
Ajuntament de Pitești

Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș. Situada al riu Argeș, és un important centre comercial i industrial i alberga dues universitats. Està comunicada amb Bucarest mitjançant l'autopista A1 i és un destacat nus ferroviari. Compta amb la refineria de petroli Arpechim i és un nucli de la indústria automobilística; hi té la seu la companyia Dacia.

Historia[modifica]

Les primeres traces d’assentaments humans en aquesta zona es relacionen amb el paleolític.[1] Aquí s'han descobert monedes encunyades pels dacis durant el segle III aC, que copien el disseny del Dracma Tràcia emès per Lisímac de Tràcia.[2] Un petit castrum romà es va construir en algun moment del segle III dC a les rodalies de l'actual Pitești (part d'un sistema de protecció per a la Dàcia i la Mèsia romana).[3] Durant l'era de les migracions, la zona de Pitești va ser, segons l'historiador Constantin C. Giurescu, el lloc del comerç entre els vlaques i els eslaus, que, al seu parer, va ser l'origen de Târgul din Deal ("El mercat del turó"), una localitat independent.[4]

El primer esment registrat de Pitești va ser el 20 de maig de 1386, quan el príncep valac Mircea I va concedir un molí a la zona al monestir de Cozia.[1][5] Pitești va ser posteriorment una de les residències temporals dels prínceps valacs.[1] A causa del seu posicionament a la cruïlla de les principals rutes europees (i la seva proximitat als mercats saxons a Hermannstadt, Transsilvània), la ciutat es va desenvolupar originalment com un important centre comercial.[6] A finals del segle XIV, va esdevenir la llar d'una considerable comunitat armenia.[7]

Segona Guerra Mundial i comunisme

Pitești va ser afectat de diverses maneres per la Segona Guerra Mundial i els seus successius règims. Després que la Guàrdia de Ferro proclamés un Estat Nacional Legionari feixista a finals de 1940, un bust de bronze de l'ex primer ministre Armand Călinescu (a qui la Guàrdia havia assassinat el setembre de 1939) va ser encadenat i arrossegat pels carrers de la ciutat.[8] El desembre de 1943, sota la dictadura del Conducător Ion Antonescu (originari de Pitești), va veure el capítol final d'una cadena de deportacions de gitanos a Transnistria (vegeu Holocaust a Romania).[9] La ciutat va ser esporàdicament bombardejada pels aliats: el 4 de juliol de 1944 va ser atacada per una secció de la Quinzena Força Aèria dels Estats Units (vegeu Bombardeig de Romania a la Segona Guerra Mundial).[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 "Istoria Orașului" Arxivat 2013-01-13 at Archive.is, at Muzee din regiunile României Arxivat October 19, 2008, a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
  2. Giurescu, p.33
  3. Dragoș Măndescu, Castrul roman de la Albota - un monument ignorat la marginea Piteștilor, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
  4. Giurescu, p.47
  5. Gerard Călin, Reședința domnească temporară de la Pitești, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
  6. Andrei Oțetea, The History of the Romanian People, Editura Științifică, Bucharest, 1970, p.446
  7. "Armeni - Scurt istoric", at Divers Arxivat 2018-04-21 a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
  8. Nicolae Ciobanu, "Armand Călinescu: Jertfă pentru liniștea și independența țării. «Omul de oțel» împotriva Gărzii de Fier", in Dosarele Istoriei, 6/IV (1999), p.60
  9. Dennis Deletant, Hitler's Forgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-1944, Palgrave Macmillan, London, 2006, p.191. ISBN 1-4039-9341-6
  10. Charles E. Francis, Adolph Caso, The Tuskegee Airmen: The Men Who Changed a Nation, Branden Books, Wellesley, 1997, p.149. ISBN 0-8283-2029-2

Bibliografia[modifica]

  • Monografia geografică a Republicii Populare Romîne, Vol. I: "Geografia fizică", Editura Academiei RPR, Bucharest, 1960
  • Adrian Cioroianu, Pe umerii lui Marx. O introducere în istoria comunismului românesc, Editura Curtea Veche, Bucharest, 2005. ISBN 973-669-175-6
  • Constantin C. Giurescu, Istoria Bucureștilor. Din cele mai vechi timpuri pînă în zilele noastre, Editura Pentru Literatură, Bucharest, 1966. OCLC 1279610

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pitești