Pitești
 Pitești | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Romania | ||||
| Județ | Província d'Argeș | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Pitești (en)  | ||||
| Població | |||||
| Total | 155.383 (2011) | ||||
| • Densitat | 1.398,21 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 111,13 km² | ||||
| Banyat per | Riu Argeș | ||||
| Altitud | 289 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 110001–110442 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | primariapitesti.ro | ||||
Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș. Situada al riu Argeș, és un important centre comercial i industrial i alberga dues universitats. Està comunicada amb Bucarest mitjançant l'autopista A1 i és un destacat nus ferroviari. Compta amb la refineria de petroli Arpechim i és un nucli de la indústria automobilística; hi té la seu la companyia Dacia.
Historia[modifica]
Les primeres traces d’assentaments humans en aquesta zona es relacionen amb el paleolític.[1] Aquí s'han descobert monedes encunyades pels dacis durant el segle III aC, que copien el disseny del Dracma Tràcia emès per Lisímac de Tràcia.[2] Un petit castrum romà es va construir en algun moment del segle III dC a les rodalies de l'actual Pitești (part d'un sistema de protecció per a la Dàcia i la Mèsia romana).[3] Durant l'era de les migracions, la zona de Pitești va ser, segons l'historiador Constantin C. Giurescu, el lloc del comerç entre els vlaques i els eslaus, que, al seu parer, va ser l'origen de Târgul din Deal ("El mercat del turó"), una localitat independent.[4]
El primer esment registrat de Pitești va ser el 20 de maig de 1386, quan el príncep valac Mircea I va concedir un molí a la zona al monestir de Cozia.[1][5] Pitești va ser posteriorment una de les residències temporals dels prínceps valacs.[1] A causa del seu posicionament a la cruïlla de les principals rutes europees (i la seva proximitat als mercats saxons a Hermannstadt, Transsilvània), la ciutat es va desenvolupar originalment com un important centre comercial.[6] A finals del segle XIV, va esdevenir la llar d'una considerable comunitat armenia.[7]
- Segona Guerra Mundial i comunisme
Pitești va ser afectat de diverses maneres per la Segona Guerra Mundial i els seus successius règims. Després que la Guàrdia de Ferro proclamés un Estat Nacional Legionari feixista a finals de 1940, un bust de bronze de l'ex primer ministre Armand Călinescu (a qui la Guàrdia havia assassinat el setembre de 1939) va ser encadenat i arrossegat pels carrers de la ciutat.[8] El desembre de 1943, sota la dictadura del Conducător Ion Antonescu (originari de Pitești), va veure el capítol final d'una cadena de deportacions de gitanos a Transnistria (vegeu Holocaust a Romania).[9] La ciutat va ser esporàdicament bombardejada pels aliats: el 4 de juliol de 1944 va ser atacada per una secció de la Quinzena Força Aèria dels Estats Units (vegeu Bombardeig de Romania a la Segona Guerra Mundial).[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 "Istoria Orașului" Arxivat 2013-01-13 at Archive.is, at Muzee din regiunile României Arxivat October 19, 2008, a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
- ↑ Giurescu, p.33
- ↑ Dragoș Măndescu, Castrul roman de la Albota - un monument ignorat la marginea Piteștilor, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
- ↑ Giurescu, p.47
- ↑ Gerard Călin, Reședința domnească temporară de la Pitești, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
- ↑ Andrei Oțetea, The History of the Romanian People, Editura Științifică, Bucharest, 1970, p.446
- ↑ "Armeni - Scurt istoric", at Divers Arxivat 2018-04-21 a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
- ↑ Nicolae Ciobanu, "Armand Călinescu: Jertfă pentru liniștea și independența țării. «Omul de oțel» împotriva Gărzii de Fier", in Dosarele Istoriei, 6/IV (1999), p.60
- ↑ Dennis Deletant, Hitler's Forgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-1944, Palgrave Macmillan, London, 2006, p.191. ISBN 1-4039-9341-6
- ↑ Charles E. Francis, Adolph Caso, The Tuskegee Airmen: The Men Who Changed a Nation, Branden Books, Wellesley, 1997, p.149. ISBN 0-8283-2029-2
Bibliografia[modifica]
- Monografia geografică a Republicii Populare Romîne, Vol. I: "Geografia fizică", Editura Academiei RPR, Bucharest, 1960
- Adrian Cioroianu, Pe umerii lui Marx. O introducere în istoria comunismului românesc, Editura Curtea Veche, Bucharest, 2005. ISBN 973-669-175-6
- Constantin C. Giurescu, Istoria Bucureștilor. Din cele mai vechi timpuri pînă în zilele noastre, Editura Pentru Literatură, Bucharest, 1966. OCLC 1279610
Vegeu també[modifica]
- FC Argeș Pitești, el club de futbol de la ciutat.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pitești |
- Pàgina de l'Ajuntament de Pitești (romanès)