Sami de Pite
bidumsámegiella  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 25 |
| Autòcton de | Comtat de Norrbotten, municipi de Arjeplog, Beiarn i Saltdal |
| Estat | Suècia i Noruega |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües sami llengües sami occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor i alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sje |
| Glottolog | pite1240 |
| Linguasphere | 41-AAB-ac |
| Ethnologue | sje |
| UNESCO | 400 |
| IETF | sje |
| Endangered languages | 2060 |
El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega. És un idioma en perill crític d'extinció[1] en que només queden uns 25–50[2] parlants nadius i que ara només es parla al costat suec de la frontera al llarg del riu Pite al nord d'Arjeplog i Arvidsjaur i en les àrees muntanyoses del municipi d'Arjeplog.
Classificació[modifica]
El sami de Pite forma part del grup del sami occidental, juntament amb el sami meridional i el sami d'Ume al sud, el sami de Lule i el sami septentrional al nord. D'aquests, el sami de Pite mostra l'afinitat més propera al sami de Lule, però algunes característiques també mostren similitud amb el sami d'Ume i el sami septentrional.
Fonologia[modifica]
Consonants[modifica]
L'inventari de consonants del sami de Pite és molt semblant al que es troba en el veí sami de Lule, però manca d'una veu contrastant de parades i africatives completament.
| Labial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | |||
| Oclusiva / Africada | p | t | t͡s | t͡ʃ | k | ||
| Fricativa | sorda | f | s | ʃ | h | ||
| sonoritat | v | (ð) | |||||
| Semivocal | j | ||||||
| Lateral | l | ||||||
| Vibrant | r | ||||||
- Les parades abans d'una nasal homorgànica (nasals preestablertes) es realitzen com a desoclusió inaudible.
- /v/ es realitza com una fricativa labiodental [v] en l'inici de la síl·laba (abans d'una vocal), i com bilabial [w] a la coda de la síl·laba (en un grup de consonants).
- /ð/ està present només en l'idioma d'alguns parlants d'edat avançada. Es reemplaça per /r/ o /t/, depenent del dialecte.
Vocals[modifica]
L'inventari de vocals del sami de Pite té una relativa manca de diftongs fonèmics, en comparació amb altres llengües sami i particularment el veí sami de Lule. Al contrari, hi ha més distincions vocàlica d'alçada.
| Monotogs | Diftongs | |||
|---|---|---|---|---|
| Part anterior | Part posterior | Part anterior | Part posterior | |
| Tancament | i | u | (ie̯) | (uo̯) |
| Mig tancament | e | o | uæ̯ | uɑ̯ |
| Mitja obertura | ɛ | ɔ ɔː | ||
| Oberta | a aː | |||
- Les vocals properes /i/ i /u/ es realitzen tan laxes com [ɪ] i [ʊ] respectivament, en posicions no accentuades.
- Mitjanes /e/ i /o/ es diftonguen a [ie̯] i [uo̯], respectivament, quan accentuen.
- /ɔ/ contrasta amb /ɔː/ en parells gairebé mínims com båhtet /ˈpɔːhtet/ "to come" vs båhtjet /ˈpɔhtet/ "to milk".
- /ɛ/ no es produeix en síl·labes no accentuades.
- /ɔ/ pot aparèixer en síl·labes no accentuades, però només quan una síl·laba accentuada anterior conté /ɔ/.
Prosòdia[modifica]
Dialectes[modifica]
Sammallahti[4] divideix els dialectes del sami de Lule de la següent manera:
- Dialectes del nord: Luokta-Mávas a Suècia
- Dialectes centrals: Semisjaur-Njarg a Suècia
- Dialectes del sud: Svaipa a Suècia
Les característiques dels dialectes del nord són:
- Falta de /aː/ → /eː/ umlaut.
- Veu en la quantitat 3 de parades simples (així per tant fort /bː.b/ ~ dèbils /p.p/ etc.), com el sami de Lule.
- /t/ com el resultat del protosàmic *đ.
Les característiques dels dialectes del sud són:
- /r/ com el resultat del protosamic * đ.
Ortografia[modifica]
El sami de Pite va adquirir un estàndard escrit oficial l'any 2019. Les normes de l'ortografia varen ser desenvolupades per l'Associació Sami d'Arjeplog el període 2008-2012.[5] S'assembla molt a l'ortografia del veí sami de Lule.
| Lletra | Fonemes | Notes |
|---|---|---|
| A a | /a/ | |
| Á á | /aː/ | |
| B b | /p/ | |
| D d | /t/ | |
| Đ đ | /ð/ | |
| E e | /eː/ | Només àtona. |
| F f | /f/ | |
| G g | /k/ | |
| H h | /h/ | |
| I i | /i/ | |
| J j | /j/ | |
| K k | /k/, /kʰ/ | Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada. |
| L l | /l/ | |
| M m | /m/ | |
| N n | /n/ | |
| Ŋ ŋ | /ŋ/ | |
| O o | /oː/ | Només àtona. |
| P p | /p/, /pʰ/ | Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada. |
| R r | /r/ | |
| S s | /s/ | |
| T t | /t/, /tʰ/ | Postaspirada al principi d'una síl·laba accentuada. |
| U u | /u/ | |
| V v | /v/ | |
| Å å | /ɔ/, /ɔː/ | |
| Ä ä | /ɛː/ |
Gramàtica[modifica]
Casos[modifica]
El sami de Pite té 9 casos:
Verbs[modifica]
Persona[modifica]
Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres persones gramaticals:
- primera persona
- segona persona
- tercera persona
Mode[modifica]
El sami de Pite té cinc modes gramaticals:
Nombre gramatical[modifica]
Els verbs del sami de Pite es conjuguen per a tres nombres gramaticals:
Temps[modifica]
Els verbs del sami de Pite es conjuguen per dos temps simples:
i dos temps compostos:
Verb negatiu[modifica]
El sami de Pite, com el finès, les altres llengües sami i l'estonià, té un verb negatiu. Al sami de Pite, el verb negatiu es conjuga segons el mode (indicatiu, imperatiu i optatiu), (1a, 2a i 3a) persona i nombre (singular, dual i plural). Això difereix d'unes altres de les altres llengües sami, per exemple el sami septentrional, que no es conjuguen segons el temps i altres llengües sami, que no fan servir l'optativa.
Indicatiu no passat Passat indicatiu sing. dual pl. sing. dual pl. 1 iv ien iehp 1 ittjiv iejmen iejmeh iep ittjijmen ittjijmeh 2 ih iehpen iehpit 2 ittjih iejten iejteh ähpen ihpit ittjijten ittjijteh ihpen 3 ij iepá ieh 3 ittjij iejkán ittjin iepán ittjijka
Per a les versions indicatives no passades que tenen més d'una forma, la segona és del dialecte que es parla al voltant de Björkfjället i la tercera és del dialecte d'Svaipa. La pluralitat en les altres formes es deu a formes paral·leles que no estan lligades al dialecte.
Imperatiu Optatiu sing. dual pl. sing. dual pl. 1 - - - 1 alluv iellun iellup allun allup 2 ieleh iellen iellit 2 alluh ielluten ielluteh alluten alluteh 3 - - - 3 allus ielluska ielluseh alluska alluseh
Notes[modifica]
- ↑ UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger
- ↑ At least 25 speakers in 2010 according to researcher Joshua Wilbur. At least 30 active, native speakers in 2010; at least an additional 20 native speakers who do not use the language actively according to the Pite Sámi dictionary project leader Nils Henrik Bengtsson.
- ↑ (Wilbur 2014: 63–70)
- ↑ Sammallahti, Pekka. The Saami Languages: An Introduction. Kárášjohka: Davvi Girji, 1998.
- ↑ «Nu har pitesamiskan eget skriftspråk» (en suec). Sveriges radio, 20-08-2019 [Consulta: 8 març 2023].
Referències[modifica]
- Lagercrantz, Eliel. Sprachlehre des Westlappischen nach der Mundart von Arjeplog. 25. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1926.
- Lehtiranta, Juhani. Arjeploginsaamen äänne- ja taivutusopin pääpiirteet. 212. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1992. ISBN 951-9403-55-8.
- Pite Saami Documentation Project. www2.hu-berlin.de/psdp. 2009.05.03.
- Wilbur, Joshua. A Grammar of Pite Sami. 5. Berlín: Language Science Press, 2014. ISBN 978-3-944675-47-3 [Consulta: 10 octubre 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
Prova Wikipedia en sami de pite a Wikimedia Incubator. |
- Pite Saami Documentation Project Arxivat 2014-08-16 a Wayback Machine.
- Regles d'otografia del sami de Pite (en suec)
| Úgriques | |
|---|---|
| Pèrmiques | |
| Fino-Volgaiques | |
| Sami | |
| Baltofineses | |
† = llengua extingida | |
