Pitàgores de Règion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pitàgores de Reggio)
Infotaula de personaPitàgores de Règion

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Samos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsClearc de Règion Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Pitàgores de Règion (grec antic: Πυθαγόρας, llatí: Pythagoras. Règion, primera meitat del segle v aC - segle v aC) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia. També és conegut com a Pitàgores de Samos[a] perquè alternativament hom també atribueix el seu naixement a Samos.[1][2]

Durant algun temps es va creure que es tractava de dos escultors, Pitàgores de Règion i Pitàgores de Samos; els estudis d'epigrafia han confirmat que es tracta del mateix personatge.[3] Els escriptors moderns en consideren cert que aquests dos eren el mateix artista, i que aquest Pitàgores va ser un dels exiliats de l'illa de Samos a Grècia que es va mudar a Zancle a començaments del segle v aC i va caure sota el poder del tirà Anaxilau de Règion.[4]

Plini el situa a l'olimpíada 87 (432 aC) junt amb Agèlades, Cal·ló d'Elis, Policlet, Miró, Escopes i altres, però aquesta cronologia podria no ser exacta. Fou el primer a fixar especial atenció a l'orde i la proporció i Plini diu que fou el primer que va expressar amb cura els muscles, venes i cabell. Fou en aquest sentit un precursor de l'art que després es va perfeccionar amb Fídies i Policlet a Atenes i Argos.

La seva obra principal foren estàtues d'atletes. Entre Plini i Pausànies es pot reconstruir el nom de les seves obres; Astylus, pancratista a Delfos, Leontiscus de Messana, guanyador olímpic de lluita, Protolaus de Mantinea, Elthymus, Dromeus d'Estímfal, Mnaseas de Cirene conegut per Libys, i el seu fill Cratisthenes, una figura nua (potser Hèrcules), una figura anomenada Claudicans, dos Apol·los, un Perseu alat, Europa asseguda a un brau, Eteocles i Polyneices i una estàtua de Dionysus,

Plini diu que va tenir com a deixeble al seu nebot (fill de la seva germana) Sostrat.

Biografia[modifica]

Hom atribueix el seu naixement a Règion, una polis de la Magna Grècia, actualment Reggio de Calàbria; però és probable que en realitat Pitàgores naixés a Samos. Tanmateix, és cert que va viure i va treballar a Règion, on va ser deixeble del gran mestre Clearc de Règion.[5] El jove Pitàgores, no només va superar el seu mestre, sinó també a tots els escultors que van viure abans que ell, se li conta com entre els cinc més famosos escultors grecs, després de Fídies. De fet va realitzar nombroses obres creades a moltes polis gregues i magna-greges d'Atenes a Siracusa.

Obres[modifica]

Pitàgores de Règion va ser el primer escultor a tenir en compte les proporcions de les estàtues i tenir una atenció especial amb els més petits detalls com els cabells, les artèries i les venes. Les característiques de la seva obra, descrita pels experts més reconeguts a l'estatuària grega li han atribuït moltes obres mestres, i ha tingut el suport de la tesi de molts historiadors contemporani com un dels autors més probables de les estàtues de bronze dels Guerrers de Riace, màxim exemple de l'escultura grega.

A un passatge de Plini el Vell relata que Pitàgores de Règion va superar a Fídies, Miró i Policlet, considerant el més gran escultor de l'art clàssic, en particular, referint-se a l'art de Miró Plini diu:

« "Pitàgores de Reggio ho va superar a Itàlia amb el Pancratiaste dedicat a Delfos [...] També Astila que s'observa a Olímpia [...] a Siracusa després va fer un Zoppo (identificat com Filottete) de tal manera que també els que ho miren senten el dolor de la ferida [...] Pitàgores va ser el primer de reproduir els tendons i les venes i el primer de tractar el cabell amb més delicadesa que d'altres, subdividint-ho amb més precisió. »
Plini el Vell

Moltes són les obres de Pitàgores de Règion, diverses estàtues d'esportistes com el corredor Astila, i també el púgil Eutim i Cratil de Mantinea; el bronze que representa a Zeus en la forma d'un bou que transporta a Europa, filla d'Agènor, el famós cap de Perseu conservat al Museu Britànic de Londres i se li atribueix també l'estàtua de l'Auriga de Delfos.[6]

Galleria[modifica]

Notes[modifica]

  1. No s'ha de confondre amb Pitàgores el filòsof, també anomenat Pitàgores de Samos. En aquella època a molts personatges rellevants eren anomenats amb el topònim seguit del nom.

Referències[modifica]

  1. Gáurico, Gáurico. Sobre la escultura (en castellà). AKAL, 1989, p. 291. ISBN 9788476003657 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  2. Historia Antigua Universal II. El Mundo Griego (en castellà). UNED, 2014. ISBN 9788436268379 [Consulta: 23 novembre 2017]. 
  3. Pijoan, José; Cossío, Manuel B. Summa Artis: historia general del arte - Volumen 4 (en castellà). Esdpasa Calpe, 1944, p. 174. 
  4. Pollit, Jerome Jordan. The Art of Ancient Greece: Sources and Documents (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. 43–46. ISBN 0-521-27366-8. 
  5. Diccionario historico o Biografia universal, Volumen 10. libreria de Narciso Oliva, 1833; digitalitzat, p. 484. 
  6. Vidal Guzmán, Gerardo. Retratos de la antigüedad griega. Universitari, p. 100. ISBN 9789561115842. 

Bibliografia[modifica]

  • Martín, Roland. Diccionario de la civilización griega. Barcelona, Ediciones Destino, 1972. D.L.: B. 26323-72 (castellà).