Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPlàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera
Biografia
Naixement 18 de novembre del 1828
Tarragona
Mort 29 d'octubre de 1899(1899-10-29) (als 70 anys)
el Morell
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881
Districte Tarragona
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Tarragona
1884 – 1885
Escut de Tarragona.svg  Alcalde de Tarragona
1865 – 1867
Escudo de la Provincia de Tarragona.svg  President de la Diputació de Tarragona
1875 – 1877
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit Conservador
Família
Fills Cebrià de Montoliu i de Togores
Manuel de Montoliu i de Togores
Modifica les dades a Wikidata

Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera (Tarragona, 18 de novembre del 1828 - El Morell, 29 d'octubre del 1899) fou un destacat advocat, historiador polític tarragoní i espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Nasqué a la casa pairal dels Montoliu, del carrer dels Cavallers. Contragué matrimoni el 5 de maig del 1860 amb Pilar de Togores i de Zafortesa, filla del comte d'Aiamans. Fou alcalde de Tarragona del gener del 1865 al mateix mes del 1867 pel Partit Moderat. Amb la restauració borbònica tornà a la vida política i fou diputat a Corts del Partit Conservador pel districte de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 i senador el 1884-1885.

Entrà a formar part de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de la que arribà a ser el president. Com a propietari vinícola que era s'interessà des del primer moment per tot allò que estigués vinculat amb la fil·loxera i els problemes que comportava i arribà a ser comissari de la Comissió provincial de defensa contra la fil·loxera. Com a home de negocis cal destacar la implicació que tingué en el projecte no reeixit del ferrocarril transversal de Catalunya. També fou president de la delegació tarragonina de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i com a tal s'entrevistà el 1877 amb el Ministre d'Estat per demanar-li que s'interessés en la conservació dels monestirs de Poblet i Ripoll, i participà en el Congrés General d'Agricultors i Ramaders de Madrid de 1880 amb Pelagi de Camps i de Matas.

Es guanyà la gratitud dels monàrquics alfonsins per la defensa que féu de la causa del príncep Alfons i en ple regnat d'Amadeu I d'Espanya escrigué el llibre “¿Don Alfonso o Don Carlos?” que és una defensa dels drets preferents del primer a la corona espanyola. Alfons XII, bon punt proclamat rei, li volgué manifestar la seva gratitud i el 10 d'abril del 1875 li concedí el títol de marquès de Montoliu.

Obres[modifica]

  • ¿Don Alfonso ó Don Carlos? : estudio histórico-legal acerca del derecho de sucesión a la corona de España ' (1872)
  • Aguas potables de Tarragona (1885)

Referències[modifica]

  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera, primer marquès de Montoliu (1828-1899). Tarragona: Arola Editors, 2005. ISBN 8496639673. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maria Albanès i Suñer
Alcalde de Tarragona
Tarragona

18651867
Succeït per:
Antoni Satorras Vilanova