Plèiades (mitologia)
![]() Les Plèiades, pel pintor simbolista Elihu Vedder (1885). ![]() | |
Tipus | grup de germans grup de personatges de la mitologia grega ![]() |
---|---|
Família | |
Mare | Plèione ![]() |
Pare | Atles ![]() |
Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.
Eren set, i els noms que comunament se'ls atribueixen són Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. Segons un fragment d'un poema de Cal·límac les Plèiades eren filles d'una reina de les amazones i van instituir les festes nocturnes i els cors de danses. Els noms de les Plèiades, segons aquesta tradició, eren Còcimo, Glaùcia, Protis, Partènia, Maia, Estonìquia, Làmpado. També Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades.
Totes les Plèiades es van casar amb déus, excepte Mèrope, que es casà amb Sísif, cosa que la feia avergonyir, i per això, l'estel consagrat a ella era el que brillava menys. De vegades es deia que els dos fundadors de la ciutat que després va ser Trezè, Hiperet i Antas, eren fills de Posidó i Alcíone. I Nicteu, era considerat de vegades un fill de Posidó i Celeno.
Es deia que les Plèiades, acompanyades de Plèione, eren a Beòcia quan es van trobar amb el temible caçador Orió, que les va desitjar. Durant cinc anys les va perseguir, però les Plèiades van ser transformades en colomes. Elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels de la constel·lació del Taure per Zeus, que s'havia apiadat d'elles.
Segons altres, el motiu de la seua transformació en estels fou el dolor que sentiren quan Zeus va castigar el seu pare Atlas a suportar el cel sobre les seves espatlles. També es deia que les Plèiades i les seves cinc germanes, les Híades, van ser transformades en estels després de la mort de Hiant, germà seu, quan el va mossegar una serp.
Electra, de qui descendien els reis troians, a causa del dolor que li causà la caiguda de Troia va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 443. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plèiades |
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 178. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
- José M. Pabón S. de Urbina: Diccionario Manual Griego Clásico-Español. Capellades: Vox, 2006. 19a. ed., p. 466. ISBN 8483328348