Plaça Pública
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PP | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 novembre 2018 | ||||
| Fundador | Raphaël Glucksmann, Thomas Porcher, Claire Nouvian, Jo Spiegel i Diana Filippova | ||||
| 6 novembre 2018 | Actua abans que sigui massa tard | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Aurore Lalucq Raphaël Glucksmann (2022–) | ||||
| Assemblea Nacional (2025) | 2 / 577 | ||||
| Senat francès (2025) | 2 / 348 | ||||
| Parlament Europeu (2025) | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | place-publique.eu | ||||
Plaça Pública (en francès Place Publique) és un partit socialdemòcrata francès.
Història
[modifica]El partit es va fundar oficialment el 10 d'agost de 2018,[1] però no es va presentar fins a l'octubre per diverses personalitats com l'intel·lectual Raphaël Glucksmann o Claire Nouvian, anunciant la creació d'un moviment ciutadà d'esquerres europeista, plantejant l'organització dels ciutadans progressistes orfes i la necessitat de superar la fragmentació de l'esquerra francesa.[2] Al novembre publicarien un manifest públic que donaria el tret de sortida al naixement del projecte.[3]
Ja al 2019, després d'intentar impulsar una única candidatura d'esquerra a les eleccions europees, Plaça Pública tancaria un acord de coalició amb el Partit Socialista, Nouvelle Donne i el Partit Radical d'Esquerra, aconseguint de manera conjunta el 6.19% dels vots i 6 escons, 2 dels quals serien del partit, Raphaël Glucksmann i Aurore Lalucq.[4]
Per a les eleccions legislatives de 2022, el partit acorda participar dins de NUPES i decideix, doncs, no presentar candidats en contra a excepció de 8 circumscripcions en un procés de complementarietat.[5] En qualsevol cas, no aconsegueix cap representant a l'Assemblea Nacional.
Al 2024 renoven el seu suport a aliances o candidatures amb el Partit Socialista, aconseguint així tres eurodiputats (Raphaël Glucksmann, Aurore Lalucq i Thomas Pellerin-Carlin) i el seu primer escó a l'Assemblea Nacional, Aurélien Rousseau de la 7a circumscripció d'Yvelines.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | 1a volta | 2a volta | Escons | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | |||
| 2022 | 9.188 | 0,04 | 0 / 577 |
Extraparlamentari | ||
| 2024 | 106.259 | 0,33 | 65.086 | 0,24 | 1 / 577 |
Oposició |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | Raphaël Glucksmann | Coalició PP-PS-ND-PRG | 2 / 79 |
Nou | S&D | |
| 2024 | Coalició PP-PS | 3 / 81 |
||||
Referències
[modifica]- ↑ «Détail d'une annonce | Associations — Journal Officiel». [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ à 06h35, Par Quentin LaurentLe 29 octobre 2018. «Européennes : Place publique, le pari citoyen de Raphaël Glucksmann» (en francès), 29-10-2018. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Acte de naissance». [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Résultats européennes 2019 : le PS et Place publique sauvent les meubles avec 6,19% des suffrages» (en francès), 26-05-2019. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Place publique appelle à faire élire le maximum de députés de gauche et écologistes, sans concession sur l'Europe, l’Ukraine et les droits humains», 09-05-2022. [Consulta: 25 febrer 2025].