Plaça de Catalunya (Reus)
| ||||
| Tipus | plaça  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| ||||
La plaça de Catalunya és una plaça de la ciutat de Reus. Hi fan cap els ravals del Pallol i de santa Anna, i els carrers de les Galanes, de Vallroquetes, del Doctor Robert, del Roser i el corredor de la Sang, que prové de la plaça de la Sang. Al centre de la plaça hi ha el monument dedicat a Joaquim Maria Bartrina, obra de l'escultor reusenc Ramir Rocamora, inaugurat el 16 d'octubre de 1927. Se la va anomenar així per un acord municipal de l'any 1894, quan s'estava configurant la gran plaça barcelonina del mateix nom.[1] Segona diu Andreu de Bofarull, davant de l'augment de població de la ciutat, l'any 1760 per acord de l'Ajuntament, es va reservar un gran espai de terreny en front del trinquet o joc de pilota, que es va convertir en plaça, la plaça de les Comèdies o del Teatre.[2]
Ramon Amigó explica que la plaça de Catalunya era coneguda anteriorment amb el nom de plaça de les Comèdies o del Teatre perquè allà hi va haver el primer teatre de la ciutat, el Teatre Principal o de les Comèdies, inaugurat el 1775 i enderrocat el 1892 quan el seu estat era ja ruïnós. L'any 1901 es va formalitzar la venda del solar al Banc d'Espanya, que hi va construir la seva seu. Actualment la casa és un dels edificis del Museu de Reus.[1] Francesc Gras i Elias, quan parla de la plaça s'esplaia explicant la importància del Teatre de les Comèdies, i enumera els autors reusencs que van representar obres en aquell local.[3]
En aquesta plaça, al número 7 i al número 4, hi ha dos edificis inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Local. També és a l'Inventari l'edifici de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana. Al centre de la plaça hi ha el Monument a Bartrina, un bust del poeta en bronze fet per l'escultor Ramir Rocamora. A sota del bust, i per damunt d'un relleu amb l'escut de la ciutat hi ha una inscripció feta amb lletres de bronze que diu: «Bartrina, al poeta filósofo, su patria» i 1850 - 1880, anys del naixement i de la mort del poeta.[4]
A la plaça hi ha també cal Fàbregas, una casa que fa cantonada amb el raval de santa Anna, encarregada per Evarist Fàbregas, ric comerciant i banquer, mecenes de moltes activitats de cultura i beneficència, a l'arquitecte Josep Simó i Bofarull.[5] La construcció es va dur a terme entre 1922 i 1923 i va ser un projecte de reforma i reconstrucció d'una edificació anterior.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 163, 181-182. ISBN 8486387655.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 327.
- ↑ Gras i Elias, Francesc. Las calles de Reus. Reus: Imprenta y Litografía de Eduardo Navás, 1902, p. 58-59.
- ↑ Sardà Ferran, Jordi (et al.) (eds.). Fets urbans: guia d'arquitectura de Reus 09: tomb de ravals. Reus: Ajuntament de Reus; COAC, 2024, p. 24. ISBN 9788409559381.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 614.
- ↑ «La casa dels plutòcrates». Diari de Tarragona, 22-05-2022.