Plaça de Sant Agustí Vell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vial urbàPlaça de Sant Agustí Vell
Barcelona - Plaça de Sant Agustí Vell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.18°E / 41.39; 2.18Coord.: 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.18°E / 41.39; 2.18

La Plaça de Sant Agustí Vell és una plaça de Barcelona, del barri de Sant Pere. El seu nom antic fou el de plaça de Sant Agustí, pel convent de frares agustins que s'hi establí l'any 1309, i que fou enderrocat en gran part l'any 1718 per formar els glacis de la Ciutadella, de manera que el convent passà al Raval. Des d'aleshores la plaça s'anomenà de Sant Agustí Vell. Més endavant es va conèixer com a Plaça de l'Acadèmia, nom provinent de l'Acadèmia de Matemàtiques destinada especialment a la formació d'enginyers militars, sancionada el 1739. Era instal·lada a l'edifici de la porteria de l'antic convent de Sant Agustí, que fou enderrocat gairebé totalment entre 1714 i 1718 per formar els glacis de la Ciutadella.[1]

Història[modifica]

Durant el 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l'àrea. Arran de la intervenció arqueològica efectuada a la planta baixa de la finca núm. 16 de la plaça de Sant Agustí Vell i núm. 1 del carrer Academia es documentaren una sèrie de restes que van permetre generar una sèrie de fases cronològico-constructives.

  • Fase medieval dels segles XII-XIII. Es documentaren elements estructurals (dipòsits i/o clots) dedicats a activitats protoindustrials relacionades amb la manipulació de pells (abastint-se d'aigua del Rec Comtal), anteriors a la construcció del convent de Sant Agustí.
  • Fase baix-medieval dels segles XIII-XIV. D'aquest període s'identificaren nivells d'amortització que probablement formarien part dels terrenys en els quals l'any 1309 s'edificaria el convent de Sant Agustí.
  • Fase baix-medieval de finals del segle XIV a finals del segle xvi. S'atribuí a aquesta etapa una zona de necròpolis que segurament formaria part del convent de Sant Agustí. Igual que altres convents, aquest presenta una àrea d'enterraments que se situaria a fora i davant de l'església del complex monàstic. Es localitzaren un total de nou individus. Aquests enterraments es realitzaren amb fosses simples directament excavades al sòl i segurament amb taüts de fusta, ja que es van localitzar claus de ferro.
  • Fase moderna del segle xvii. Fase caracteritzada per la intensa reforma i construcció d'espais i elements estructurals dintre del conjunt monàstic. Es documentaren nivells de circulació i elements estructurals (pilars) que es corresponen a l'últim moment de funcionament del convent de Sant Agustí.
  • Fase moderna del segle xviii. Etapa de la que s'identificaren una sèrie d'elements estructurals (paviments i murs) i de nivells d'amortització que formarien part d'una de les zones de la ja Acadèmia de Matemàtiques construïda l'any 1720. L'espai que ocupen delimitaven una possible zona d'estança o dependència sense poder concretar exactament la seva funcionalitat.
  • Fase contemporània de finals del segle XVIII- principis del segle xix. Es documentà un dipòsit que, tant per la seva amortització com per la seva factura es cregué anterior a l'actual edifici. Pel que fa a la seva interpretació possiblement podria haver funcionat com algun tipus de gran contenidor d'aigua que es relacionaria amb activitats diverses com: domèstiques, tipus safareig públic (donada les dimensions d'aquest), o pecuàries, com abeurador per animals de càrrega com cavalls. Aquestes activitats es podrien associar al fet que en aquest moment l'espai on s'ha intervingut formava part de la Caserna de Cavalleria instal·lada l'any 1759.
  • Fase contemporània de finals del segle xix. Període en el que s'edificà l'actual finca. Es localitzaren tots aquells elements estructurals (sistemes de desguàs) i nivells d'amortització pertanyents al moment de construcció.

Referències[modifica]

  1. «Plaça de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Vegeu també[modifica]

41° 23′ 16.45″ N, 2° 10′ 50.29″ E / 41.3879028°N,2.1806361°E / 41.3879028; 2.1806361