Plaça de les Glòries Catalanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PlaçaGlories01.JPG
La plaça de les Glòries Catalanes amb la Torre Agbar al fons
Tipus plaça
Geografia
Districte(s) Sant Martí
Municipi Barcelona
Interseccions
Coordenades 41° 24′ 12″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.40338651110132°N,2.1869444847106934°E / 41.40338651110132; 2.1869444847106934Coord.: 41° 24′ 12″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.40338651110132°N,2.1869444847106934°E / 41.40338651110132; 2.1869444847106934
Modifica dades a Wikidata
L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB

La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona. Es troba als districtes barcelonins de l'Eixample i Sant Martí, i en ella conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicialment, Ildefons Cerdà, dins el seu pla, va concebre la plaça com un dels grans centres de Barcelona, on conflueixen tres dels eixos més importants: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.

Víctor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes. Durant la dictadura aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales i posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial.[1]

La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre 1990 i 1992, pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. La reforma significà millorar la xarxa viària, creant uns viaductes, popularment conegut com el tambor, i deixant a l'espai interior un espai per a un parc. Al parc hi ha ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la història de Catalunya: l'art romànic, l'arquitectura gòtica, el Consolat de Mar, el dret català, Pau i Treva, la masia i la terra, la industrialització, l'aportació a la ciència i la tècnica, la Renaixença, el Modernisme, la lluita per la llibertat i el restabliment de l'autogovern.

Al costat de la plaça es troba els Encants Vells (Mercat Fira de Bellcaire), des de 1928.[2] La presència dels Encants també ha afavorit l'existència d'un mercat il·legal d'intercanvi i venda d'objectes de procedència diversa —fins i tot recollits de les escombraries.

Remodelació[modifica | modifica el codi]

Actualment la plaça es troba en procés de transformació. Així, el 2013 s'ha finalitzat la construcció de l'edifici del Disseny Hub Barcelona[3] i s'han traslladat els Encants Vells al nou edifici situat al costat mar de la plaça, dissenyat per Fermín Vázquez, a l'antiga ubicació del parc del Bosquet dels Encants, que s'havia anat degradant.

El mateix 2013 començaren les obres de la nova plaça de les Glòries, que ha d'esdevenir un gran parc urbà de 140.000 m2, soterrant el trànsit de la Gran Via mitjançant un túnel.[4] El termini de les fases de construcció és el següent:

  • Fase 0: Treballs previs, del novembre de 2013 a febrer de 2014
  • Fase 1: Enderroc del costat mar de l'anella viària, de febrer a juny de 2014
  • Fase 2: Enderroc del costat muntanya de l'anella viària, de juny a setembre de 2014
  • Fase 3: Urbanització parcial de la Gran Via i futura plaça, del quart trimestre 2014 fins al segon trimestre 2015.
  • Fase 4: Túnels Tram Castillejos- Badajoz, Dos túnels en paral·lel. Del quart trimestre de 2015 fins quart trimestre 2017.
  • Fase 5: Túnels Tram Badajoz-Rambla del Poblenou. Dos túnels en paral·lel. Del quart trimestre de 2017 fins a 2019.
  • Fase 6. Instal·lació d'equipament, arbrat, prats i construccions del projecte per a la Plaça. Encara no s'ha definit el cronograma.
Dues retroexcavadores desmuntant la part sud -mar- de l'anella viària elevada de la Plaça Glòries Catalanes.

Concurs per a la urbanització de la futura Plaça[modifica | modifica el codi]

Calendari del concurs: Publicació de les bases del concurs Abril 2013 Lliurament de propostes (2a volta): Desembre 2013 D’un total de 55 equips que optaven al concurs es va reduir la llista a 10 estudis que van ser els finalistes seleccionats. La tria la va fer un jurat presidit per l’arquitecte Jaime Lerner i format per 12 experts de diferents disciplines i dos representants veïnals. El guanyador del concurs va ser el projecte anomenat "Canòpia Urbana". La proposta guanyadora es va fer pública el 7 Febrer de 2014. Els autors del projecte guanyador foren els estudis d'arquitectura barceloní d'Anna Coello de Llobet i el parisenc, l'Agence Ter.

Preparatius per excavació dels túnels subterranis. Posició càmera: Cruïlla Gran Via amb Castillejos. Desembre 2015

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
  2. Descobrim Sant Martí, Plaça de les Glòries.
  3. Disseny Hub Barcelona Plaça de les Glòries.
  4. Web Glòries de l'Ajuntament de Barcelona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de les Glòries Catalanes Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Glòries.cat Portal d'informació per als que s'estimen Glòries