Plaça del Mercadal (Reus)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Plaça del Mercadal
Reus-placa-mercadal.jpg
Dades bàsiques
Construït XIX
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització Pl. del Mercadal. Reus (Baix Camp)

41° 09′ 18″ N, 1° 06′ 31″ E / 41.1551°N,1.10873°E / 41.1551; 1.10873
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9585
Modifica dades a Wikidata

La Plaça del Mercadal és una plaça del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XV apareix documentada la plaça amb l'estructura present en els anys vuitanta. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d'una ciutat de mercat típica.[1]

És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L'edificació actual correspon en gran part a la del segle XIX i XX. No hi ha uniformitat en les amplades de les cases, ni en les crugies ni en les alçades.[1]

Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l'Ajuntament del segle XVII, són la Casa Navàs, al número 5, al núm. 3 una casa del segle XVIII, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca del segle XVIII.[1]

Porxos:[1]

A l'entorn de la plaça hi ha porxos de diferents èpoques i estils. Els de la cara Nord i Sud tenen base quadrada, secció de tambors octogonals i capitells quadrats.[1]

Els corresponents a l'oest són columnes modernistes, monolítiques, de marbre i capitell ornamentat amb motius florals. També n'hi ha dos amb secció octogonal i tambors al fust i un tercer grup amb columnes dòriques.[1]

Els porxos de la cantonada del carrer del Metge Fortuny tenen pilastres de base i secció quadrada.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1859 es va empedrar. En el plànol de l'arquitecte Sebastián Cabot, datat el 8 d'agost de 1868, ve amb la descripció de "Plano geométrico y proyecto de reedificación de la Plaza de la Constitución". Al marge hi ha una nota que correspon als apartats a i a', amb les "líneas de rectificación interior de pórticos; íd. Íd. exterior de columnas y arcos".[1]

Del plànol de Cabot surten els carrers " de Monterols, de la Galera, de Jesús, Mayor, del Castillo, de la Mar, Carnecería Vieja, de las Galanas, de la Fleca y del Vidrio". Dels deu carrers, pràcticament tots han conservat el nom, únicament el carrer de la Fleca porta ara el nom de Metge Fortuny.[2][1]

Des de mitjan segle XIX a mitjans del segle XX s'hi venia la verdura i l'aviram al mig de la plaça. Havia estat el centre neuràlgic de la vila, i no es va veure afectada pel creixement urbà, fins que a finals del segle XIX es va urbanitzar la Plaça de Prim, molt propera, que va atreure una part de la vida ciutadana. Les dues places continuen sent els centres principals de l'activitat reusenca.

El nom de plaça del Mercadal (que segons Coromines vol dir "la plaça o altre indret on se celebra habitualment un mercat[3]) ha alternat amb el de plaça Major i plaça del Mercat, però es va mantenir gairebé invariable fins al 1813, quan va prendre el nom de plaça de la Constitució. Després se'n va dir plaça Reial, d'Isabel II, de la República Federal, de la República i d'España, durant el franquisme. La gent en deia també de la Verdura i encara es diu de l'Ajuntament. També és habitual dir senzillament la Plaça.[4]

 Güell i Mercader explica que els porxos de la banda oest es van dir durant molts anys "lo porxo dels senyors", perquè hi passejaven les persones més distingides de Reus, i es reunien a diverses botigues a fer tertúlia. De l'antiga casa Cardenyes (avui ocupada per cal Navàs), hi va sortir la primera diligència el 1815, organitzada per Josep Brunet, que enllaçava Reus amb Barcelona. Als porxos de la banda nord, sobretot als que feien cantonada amb el carrer de Monterols, s'hi reunien els tractants d'aiguardent, i allí es fixava setmanalment el preu de l'aiguardent, que es transmetia a la Llotja de Barcelona, on es publicava el preu del mercat de Reus, i a continuació la cotització de l'aiguardent a París i a Londres. D'aquí ve la dita "Reus París i Londres".[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça del Mercadal (Reus) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Plaça del Mercadal». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 102. ISBN 9788497916929. 
  3. Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial, 1985, p. Vol. V., pàg. 604. ISBN 8472562484. 
  4. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 343. ISBN 8486387655. 
  5. Güell i Mercader, Josep. Cosas de Reus (recorts d'un jove que ja no ho es). Reus: Establiment tipogràfich de Eduart Navàs, 1900, p. 27-37.