Vés al contingut

Plaça del Pi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPlaça del Pi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimBasílica de Santa Maria del Pi Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.38243°N,2.173665°E / 41.38243; 2.173665

La plaça del Pi està situada al barri homònim de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la basílica de Santa Maria del Pi.[1] Hi conflueixen els carrers de Petrixol, Cardenal Casañas (abans Riera del Pi) i del Pi.[2][3][4]

Història i descripció

[modifica]

Joan Amades recull diverses llegendes sobre aquest indret, anomenat antigament la Palma del Pi. Una és que hi havia un bosquet de pins que s'estenia entre el turonet del Tàber i el pla de la Boqueria, on un dia, un pescador, cansat de buscar la seva barça, va anar-hi per a obtenir la fusta amb què fer-ne una altra. Quan estava tallant un arbre, va sentir-hi un gemec i alhora un gran resplandor. Aleshores va mirar-hi a dins i hi va trobar una imatge de la Mare de Déu, que va treure de l'amagatall i va posar-la a la copa del pi. La devoció es va estendre tant entre els barcelonins, que es va aixecar una ermita al costat del pi, que amb el temps ha esdevingut l'actual temple.[5] Una altra llegenda diu que en aquest indret hi havia un barri de barraques de pescadors, que van oposar una tenaç resistència a la invasió sarraïna.[6]

La qüestió és que, al segle xvi, el pi era tan alt que la seva copa sobresortia dels edificis veïns.[6] Durant la invasió francesa, un soldat napoleònic va travessar-li el tronc amb una baioneta i va acabar morint. Aleshores s'hi va plantar un altre, substituït el 1985 per l'actual.[4]

A la banda oposada a l'església s'aixeca la casa de l'antic Gremi de Revenedors, la façana de la qual va ser decorada amb esgrafiats. Té a més una fornícula, que fins al 1936 va contenir una imatge de l'arcàngel sant Miquel, patró del gremi. Els revenedors van tenir a la seva capella de l'església del Pi un retaule amb magnífiques pintures del segle xv, de Jaume Huguet. També tenien un pas de la processó de Setmana Santa, obra de l'escultor Damià Campeny, del segle xix.[7][8][3]

A la mateixa plaça, fent cantonada amb el carrer del Cardenal Casañas, hi ha la casa de la Confraria de la Sang, curiós exemplar de l'arquitectura urbana de principis del segle xvii.[7][9][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La tancada de l'església del Pi». Betevé, 10-01-2022. [Consulta: 18 febrer 2023].
  2. ↑ Amades, 1984, p. 906.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Balaguer, Víctor. Las Calles de Barcelona: Origen de sus nombres. Tomo II. Salvador Manero, 1866, p. 166-167. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Así es la plaza de Pi, un lugar especial de Barcelona». Letra Global, 17-09-2019.
  5. ↑ Amades, 1984, p. 907-908.
  6. ↑ 6,0 6,1 Amades, 1984, p. 907.
  7. ↑ 7,0 7,1 Duran i Sanpere, 1972, p. 480.
  8. ↑ Amades, 1984, p. 920-922.
  9. ↑ Amades, 1984, p. 918.

Bibliografia

[modifica]
  • Amades, Joan. «Plaça del Pi». A: Històries i llegendes de Barcelona. Passejada pels carrers de la ciutat vella. Volum I. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 906-925. ISBN 84-297-2144-4. 
  • Duran i Sanpere, Agustí. «Els barris antics de la ciutat: Els barris de Sant Anna i del Pi». A: Barcelona i la seva història. vol. I: la formació d'una ciutat. Curial, 1972, p. 470-485 (Documents de cultura, 2). ISBN 84-7256-013-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça del Pi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plaça_del_Pi&oldid=36164645»