Pla de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPla de Mallorca

Localització
Localització del Pla de Mallorca.png
39° 36′ 17″ N, 3° 02′ 53″ E / 39.60472222°N,3.04805556°E / 39.60472222; 3.04805556
Estat Espanya
Comunitat autònoma Illes Balears
Illa Mallorca
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa. Encara que no té reconeixement oficial, sí que en té a les geografies mallorquines. L'entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va néixer per fer possible la implantació d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si té reconeixement oficial. El Pla de Mallorca comprèn els municipis següents:

Aquesta llista l'actualitza periòdicament un bot. Els canvis manuals es perdran en la propera actualització!

Títol Escut Població Superfície Densitat Altitud Codi postal Codi INE Dades
Algaida
Algaida Escudo.png
5.394
201
07210
07004
Modifica les dades a Wikidata
Ariany
Ariany Escudo.png
859
23,14
37,12
124
07529
07901
Modifica les dades a Wikidata
Costitx
Coat of Arms of Costitx (Mallorca).svg
1.246
15,35
81,17
138
07144
07017
Modifica les dades a Wikidata
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre escut.gif
1.257
152
07518
07028
Modifica les dades a Wikidata
Llubí
Escut de Llubí.svg
2.157
74
07430
07030
Modifica les dades a Wikidata
Maria de la Salut
Maria de la Salut escut.gif
2.073
123
07519
07035
Modifica les dades a Wikidata
Montuïri
Escut montuiri.JPG
2.884
172
07230
07038
Modifica les dades a Wikidata
Muro
Escut de Muro.svg
6.729
83
07440
07039
Modifica les dades a Wikidata
Petra
Petra CoA.jpg
2.774
111
07520
07041
Modifica les dades a Wikidata
Porreres
Escut de Porreres.gif
5.197
136
07260
07043
Modifica les dades a Wikidata
Sant Joan
Escut Sant Joan Mallorca.jpg
2.042
152
07240
07049
Modifica les dades a Wikidata
Santa Eugènia
Escut de Santa Eugènia.svg
1.636
149
07142
07053
Modifica les dades a Wikidata
Sencelles
Sencelles CoA.gif
3.096
120
07140
07047
Modifica les dades a Wikidata
Sineu
Sineu escut.gif
3.629
145
07510
07060
Modifica les dades a Wikidata
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Bonany escut.jpg
2.941
119
07250
07065
Modifica les dades a Wikidata
Final de la llista generada automàticament.


Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

La comarca abasta els municipis de la depressió central mallorquina, ocupant un 21,56% de la superfície de l'illa.

La depressió central mallorquina és formada principalment per roques calcàries d'origen marí (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part més central presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L'alçada dels puigs no sol passar dels 300 metres.

Hidrològicament el Pla és travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcúdia (torrent de Son Bauló, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcúdia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Búger), cap a la badia de Palma (a través del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressió de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora és afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotació humana dificultosa atès que se salinitza fàcilment).

El clima és el típic mediterrani: període sec i calorós a l'estiu (25 °C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigorós, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant això, es donen algunes característiques específiques del Pla: la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser més acusada que en la resta de l'illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions més "continentals" que a la resta de l'illa), són comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de l'illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre difícilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals típiques del Pla són l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pla de Mallorca Modifica l'enllaç a Wikidata