Pla de Mallorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPla de Mallorca

Localització
Localització del Pla de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 36′ 17″ N, 3° 02′ 53″ E / 39.6047°N,3.0481°E / 39.6047; 3.0481Coord.: 39° 36′ 17″ N, 3° 02′ 53″ E / 39.6047°N,3.0481°E / 39.6047; 3.0481
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata

El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa. Encara que no té reconeixement oficial, sí que en té a les geografies mallorquines. L'entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va néixer per fer possible la implantació d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si té reconeixement oficial. El Pla de Mallorca comprèn els municipis següents:

Aquesta llista l'actualitza periòdicament un bot. Els canvis manuals es perdran en la propera actualització!


Escut Municipi Població Superfície
km²
Densitat Altitud Codi
postal
Codi
territorial
Dades
Escudo de Algaida (Islas Baleares).svg
Algaida 5.793 (2020) 89,8 64,52 201 07210 07004
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Ariañy (Islas Baleares).svg
Ariany 902 (2020) 23,1 38,98 124 07529 07901
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Costitx (Islas Baleares).svg
Costitx 1.329 (2020) 15,4 86,58 138 07144 07017
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Lloret de Vista Alegre (Islas Baleares).svg
Lloret de Vistalegre 1.437 (2020) 17,4 82,4 152 07518 07028
Modifica les dades a Wikidata
Escut de Llubí.svg
Llubí 2.298 (2020) 34,9 65,85 74 07430 07030
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de María de la Salud (Islas Baleares).svg
Maria de la Salut 2.245 (2020) 30,5 73,63 123 07519 07035
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Montuiri (Islas Baleares).svg
Montuïri 2.987 (2020) 41,1 72,69 172 07230 07038
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Muro (Islas Baleares).svg
Muro 7.394 (2020) 58,6 126,29 83 07440 07039
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Petra (Islas Baleares).svg
Petra 2.942 (2020) 70,1 41,95 111 07520 07041
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Porreras (Islas Baleares).svg
Porreres 5.576 (2020) 86,8 64,21 136 07260 07043
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de San Juan (Islas Baleares).svg
Sant Joan 2.145 (2020) 38,5 55,66 152 07240 07049
Modifica les dades a Wikidata
Escut de Santa Eugènia.svg
Santa Eugènia 1.641 (2020) 20,3 81,04 149 07142 07053
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Sancellas (Islas Baleares).svg
Sencelles 3.370 (2020) 52,9 63,75 120 07140 07047
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Sinéu (Islas Baleares).svg
Sineu 4.030 (2020) 47,7 84,42 145 07510 07060
Modifica les dades a Wikidata
Escudo de Villafranca de Bonany (Islas Baleares).svg
Vilafranca de Bonany 3.466 (2020) 23,9 144,78 119 07250 07065
Modifica les dades a Wikidata
Fi llista auto-generada.


Geografia i clima[modifica]

La comarca abasta els municipis de la depressió central mallorquina, ocupant un 21,56% de la superfície de l'illa.

La depressió central mallorquina és formada principalment per roques calcàries d'origen marí (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part més central presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L'alçada dels puigs no sol passar dels 300 metres.

Hidrològicament el Pla és travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcúdia (torrent de Son Bauló, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcúdia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Búger), cap a la badia de Palma (a través del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressió de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora és afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotació humana dificultosa atès que se salinitza fàcilment).

El clima és el típic mediterrani: període sec i calorós a l'estiu (25 °C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigorós, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant això, es donen algunes característiques específiques del Pla: la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser més acusada que en la resta de l'illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions més "continentals" que a la resta de l'illa), són comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de l'illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).

Ecologia[modifica]

La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre difícilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals típiques del Pla són l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pla de Mallorca