Pla de pau per a Gaza de 2025
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. |
| |||
| Tipus | pla procés de pau  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | procés de pau del conflicte israelià-palestí | ||
| Vigència | setembre 2025 - | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Cronologia | |||
Donald Trump and Benjamin Netanyahu joint press conference on 21-point Gaza Peace Plan at the East Room, 29 September 2025 (en)  | |||
| Format per | |||
| Obra a | presidency.ucsb.edu… | ||
El Pla de pau per a Gaza del 2025 fa referència al pla de 21 punts proposat pel president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump, el 29 de setembre de 2025, en una conferència de premsa donada a la Casa Blanca juntament amb el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu per posar fi a la Guerra de Gaza i a la crisi general a l'Orient Mitjà. El pla diferia de la proposta anterior de Trump per a la Franja de Gaza, presentada al febrer de 2025. El pla constava de 20 punts específics que, en general,[1] buscaven aconseguir un alto el foc, el retorn dels ostatges israelians, el desarmament de les capacitats militars de Hamàs i l'establiment d'una estructura de govern. Trump va declarar que aquest acord depenia de l'acceptació per part de Hamàs.[2][3] Trump va donar a Hamàs el 5 d'octubre de 2025 com a data límit per acceptar la seva proposta.[4]
Antecedents
[modifica]En 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, la Franja de Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est foren ocupades per Israel; la Cort Internacional de Justícia ha dictaminat que l'ocupació de territoris palestins és il·legal segons el dret internacional.[5] Després de la retirada d'Israel de la Franja de Gaza en 2005, el control del territori va ser transferit a l'Autoritat Nacional Palestina. Hamàs, un grup polític i militant islàmic nacionalista palestí, va ser triat govern palestí a l'any següent.[6] Després d'una guerra civil amb Fatah en 2007, Hamàs va prendre el control total de la Franja de Gaza. Això va portar Israel i Egipte a establir el bloqueig de la Franja de Gaza[7] Hamàs i Israel han estat involucrats en nombrosos conflictes : Hamàs ha intensificat els seus atacs amb coets contra Israel, mentre que Israel ha llançat atacs aeris i operacions militars a la Franja de Gaza.[8]
Des que Hamàs va prendre el control de Gaza el 2007, s'han produït repetits conflictes amb Israel, que van culminar en atacs del 7 d'octubre a Israel en 2023, que Israel va respondre amb una invasió a gran escala de la Franja de Gaza. Es van realitzar nombrosos intents d'alto el foc a finals de 2023 i principis de 2025, però els combats van continuar amb una ofensiva israeliana sorprenent el març de 2025. En aquesta ocasió, el pla exigeix un alto el foc immediat, el retorn dels ostatges, un intercanvi de presoners govern de transició de tecnòcrates palestins sota supervisió internacional, una reconstrucció a gran escala i una via condicional cap a la plena sobirania palestina.
Molts països de tot el món van recolzar aquest pla, entre ells França, Alemanya, Rússia, Espanya, Unió dels Emirats Àrabs, Egipte, Turquia, Qatar, Jordània, Indonèsia, Pakistan i el Regne Unit.[9] El 3 d'octubre de 2025, en resposta a la proposta, Hamàs va acordar alliberar els ostatges restants a Gaza i «lliurar l'administració de la Franja de Gaza a un organisme tecnocràtic palestí independent», però no desarmar ni renunciar a la seva influència a Gaza.[10] En resposta a la pregunta d'un periodista de la Cable News Network (CNN) sobre què passaria si Hamàs insistia a romandre al poder, Trump va afirmar que el grup s'enfrontaria a l'«aniquilació total».[11][12]
Declaracions de Trump
[modifica]En una conferència de premsa celebrada a la Casa Blanca el 29 de setembre del 2025, el president nord-americà Donald Trump va emfatitzar que els Estats Units tindrien un paper actiu per garantir la seguretat d'Israel després de l'acord d'alto el foc. Afirmant que si Hamàs acceptava l'acord proposat, tots els ostatges, tant vius com morts, serien alliberats immediatament, Trump va manifestar la seva determinació de posar fi a la guerra, afirmant: «He sentit que Hamàs vol que això es dugui a terme».[13]
Trump va informar que, durant la reunió amb el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, aquest es va oposar obertament a l'establiment d'un Estat palestí i va criticar altres països que van prendre mesures similars, qualificant-los d'imprudents. També va afirmar que Israel i altres països estaven "molt a prop" d'un acord que posaria fi a la guerra i va agrair Netanyahu pels seus esforços. Trump va reiterar que l'acord inclouria els països àrabs i, citant els Acords d'Abraham, podria aplanar el camí per a un procés de pau més ampli a l'Orient Mitjà.[14]
En descriure el pla de 20 punts com a "una oferta extremadament justa", Trump va instar Hamàs a acceptar l'acord i va expressar la seva confiança en una resposta positiva. Tot i això, també ha deixat clar que Israel es reservava el dret a prendre mesures si Hamàs rebutjava l'acord i que els Estats Units donarien suport incondicionalment a Israel.[15]
Els 20 punts del pla
[modifica]
Els 20 punts del pla es detallen a continuació:[17]
1- Gaza lliure de terrorisme i elements radicals: La Franja de Gaza es transformarà en una regió que no representi una amenaça per als seus veïns i estigui lliure de radicalisme i activitats terroristes.
2- Reurbanització de Gaza: La reconstrucció de la regió s'ha determinat com un objectiu prioritari per compensar el patiment de llarga data del poble de Gaza.
3- Fi immediat de la guerra: Si les parts accepten aquesta proposta, la guerra acabarà immediatament i les Forces de Defensa d'Israel es retiraran a les fronteres acordades per preparar el terreny per a la repatriació dels ostatges. Durant aquesta fase, se suspendran totes les activitats militars (inclosos els atacs aeris i d'artilleria) i es congelaran les línies del front.
4- Devolució dels ostatges israelians en un termini de 72 hores: Dins de les 72 hores següents a l'acceptació pública de l'acord per les parts, tots els ostatges israelians, tant vius com morts, seran tornats.
5- Alliberament de presoners palestins: Després del retorn de tots els ostatges israelians, 250 presoners que compleixen cadena perpètua a Israel i més de 1.700 gazians detinguts després del 7 d'octubre de 2023 (aquesta xifra inclou dones i nens) seran alliberats. A més, per cada ostatge israelià, es tornaran 15 restes de gazians.
6- Amnistia per als membres de Hamàs que acceptin el desarmament: Als membres de Hamàs que vulguin abandonar Gaza se'ls proporcionarà un pas segur cap als països que els acceptin. Es concedirà amnistia als membres de Hamàs que es comprometin a la coexistència pacífica i a deposar les armes.
7- Implementar Assistència Humanitària d'Emergència: Després de la ratificació de l'acord, s'iniciarà immediatament l'assistència humanitària integral a la Franja de Gaza. Aquesta assistència inclou el subministrament d'infraestructura (aigua, electricitat, clavegueram), hospitals i equip per restaurar fleques, netejar runes i obrir carreteres, segons les quantitats estipulades a l'acord de data 19 de gener de 2025.
8- Distribució Imparcial de l'Ajuda: L'entrada i la distribució de l'ajuda a Gaza es realitzarà a través de les Nacions Unides i els seus organismes afiliats, la Mitja Lluna Roja i altres organitzacions internacionals no afiliades a les parts, sense interferència de les mateixes. L'obertura bilateral del pas fronterer de Rafah estarà subjecta al mecanisme implementat a l'acord del 19 de gener de 2025.
9- Administració Tecnocràtica Provisional: Gaza serà administrada per un comitè palestí provisional de tecnòcrates apolítics, encarregat de proporcionar serveis públics bàsics i administració municipal. Aquest comitè operarà sota la supervisió d'una institució internacional de transició de creació recent, la Junta de Pau, composta per palestins qualificats i experts internacionals. La Junta de Pau estarà presidida pel president nord-americà Donald J. Trump, i altres membres i caps d'estat (com l'exprimer ministre britànic Tony Blair ) s'anunciaran posteriorment. La Junta establirà el marc general per a la reurbanització de Gaza i gestionarà els fons necessaris. Aquest mandat continuarà fins que l'Autoritat Palestina completi el procés de reforma i assumeixi el control de Gaza de manera segura..
10- Pla de Desenvolupament Econòmic de Trump: Es durà a terme un pla de desenvolupament especial per a la reconstrucció i revitalització econòmica de Gaza a través d'un panell assessor compost per experts que han treballat a l'establiment de ciutats modernes a l'Orient Mitjà.
11- Establiment duna Zona Econòmica Especial: S'establirà una zona econòmica especial amb aranzels duaners preferencials i condicions d'accés comercial mitjançant negociacions amb els països participants.
12- Migració voluntària i dret al retorn: Ningú serà expulsat per la força de Gaza. Els qui vulguin sortir podran fer-ho lliurement, i els que vulguin tornar-hi tindran dret a fer-ho. S'animarà la població de Gaza a romandre i se'n garantirà la contribució a un futur millor.
13- Prohibició de la participació de Hamàs a la governança: Hamàs i altres faccions armades no podran participar directament, indirectament ni de cap manera en la governança de Gaza. Tota infraestructura militar, terrorista i d'atac, inclosos túnels i instal·lacions de producció d'armes, serà completament destruïda i no se'n permetrà la reconstrucció.
14- Mecanisme de Garantia Regional: Els actors regionals garantiran que Hamàs i altres faccions compleixin les seves obligacions i que la “Nova Gaza” no representi una amenaça per als seus veïns o el seu propi poble.
15- Força Internacional d'Estabilització: Estats Units, en cooperació amb els seus socis àrabs i internacionals, establirà una Força Internacional d'Estabilització temporal que es desplegarà a Gaza com més aviat millor. Aquesta força brindarà entrenament i suport a determinades forces policials palestines i treballarà en cooperació amb Israel i Egipte en matèria de seguretat fronterera. Els seus principals objectius inclouran prevenir l'entrada d'armes i assegurar el flux de béns per a la reconstrucció de Gaza.
16- Retirada israeliana: Israel no ocuparà ni annexarà Gaza; les Forces de Defensa d'Israel lliuraran gradualment el territori que actualment ocupa, en paral·lel que les forces de seguretat estableixin el control i l'estabilitat a la regió.
17- Si Hamàs viola la proposta: Si Hamàs retarda o rebutja la proposta, les qüestions esmentades anteriorment seran transferides gradualment per força internacional d'estabilitat per les Forces de Defensa d'Israel (FDI) i continuaran sent implementades en àrees “lliures de terrorisme”.
18- Purificar a la població d'elements radicals: S'establirà un procés nou per contrarestar les postures radicals provinents de Hamàs. Com a part d'aquest procés, s'implementarà un mecanisme de diàleg interreligiós a l'educació d'Israel i Gaza, amb l'objectiu de transformar la mentalitat i les narratives, incloent-hi els llibres de text.
19- El futur del reconeixement de l'Estat de Palestina: Un cop aquest procés hagi avançat significativament i s'hagi implementat el programa de reforma de l'Autoritat Palestina contra la corrupció interna i les pràctiques arrelades que alimenten l'odi cap a Israel, serà possible un camí creïble cap a l'estat, reconeguda com la legítima aspiració del poble palestí. Tot i això, l'article pertinent no detalla el contingut del programa de reforma palestí ni inclou un calendari definitiu ni una previsió sobre quan podria començar el procés de reconeixement d'un estat palestí.
20- Visió de coexistència: Estats Units iniciarà un procés de diàleg per definir un horitzó polític acordat per a una visió de coexistència duradora i pacífica entre Israel i els palestins.[18]
P.S.- Compromís d'Israel de no fer futurs atacs contra Qatar: Israel s'ha compromès a no dur a terme cap atac futur contra territori qatarià. Els Estats Units i la comunitat internacional reconeixen oficialment l'important paper de mediació de Doha al conflicte de Gaza.
Components del pla
[modifica]Alt el foc immediat i activitats d'ajuda humanitària
[modifica]El pla exigeix el cessament de totes les operacions militars i el cessament immediat de les hostilitats, juntament amb la congelació de les línies del front. Tots els ostatges israelians, tant vius com morts, seran tornats en un termini de 72 hores. Els presoners palestins, inclosos 250 presos de cadena perpètua i 1.700 persones detingudes des del començament de la guerra, seran alliberats. Per cada ostatge israelià el cos del qual sigui retornat, Israel tornarà els cossos de 15 gazians morts.[19][20]
Mesures de desmilitarització i seguretat
[modifica]L'estratègia proposada implica la destrucció de les armes ofensives de Hamàs, com ara túnels i infraestructura militar. La declaració afirma que Gaza serà “una zona lliure de radicalització i terrorisme, sense representar una amenaça per als seus veïns”. També ofereix amnistia als membres de Hamàs que prometin coexistència pacífica i un pas segur als que optin per l'exili. A més, es desplegarà una força internacional d'estabilització temporal composta per personal nord-americà, àrab i europeu per supervisar la seguretat i facilitar l'entrenament de la policia palestina, amb plans per garantir l'estabilitat i la pau a llarg termini.[19][20]
Un requisit per a la força multinacional és que Israel s'havia de sentir còmode amb la seva composició, i tot i que Turquia va oferir tropes, Israel va desaprovar la participació de les tropes turques perquè el president Recep Tayyip Erdoğan és massa proper als Germans Musulmans i a Hamàs.[21]
Reacció del públic israelià
[modifica]
La Proposta de Pau per a Gaza de setembre de 2025, anunciada pel president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump, va ser rebuda en gran manera positivament per la població israeliana. Segons la primera enquesta realitzada l'endemà de l'anunci del pla, el 72 % dels israelians li donava suport, només el 8 % s'oposava i el 20 % es mantenia indecís. Aquest avenç va provocar un augment en el valor de la Borsa de Tel Aviv i del xéquel israelià.[22]
Reacció fora d'Israel
[modifica]Després que el president nord-americà Donald Trump i el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu van anunciar els 20 punts esmentats anteriorment a l'opinió pública mundial a la Casa Blanca, la reacció oficial d'Ankara va ser aclarida amb una declaració breu i concisa feta pel compte oficial a la xarxa X del president Erdoğan:[23]
Elogio els esforços i el lideratge del president nord-americà Trump per posar fi al vessament de sang a Gaza i establir un alto el foc. Turquia continuarà contribuint al procés per establir una pau justa i duradora, acceptable per a totes les parts.
La declaració del president Erdoğan va confirmar que Turquia recolza el pla del president nord-americà Trump, en línia amb els principals països europeus.[24]
Implementació del Pla
[modifica]El 3 d'octubre Hamàs va manifestar que acceptava diverses parts del pla de pau i l'alliberament dels ostatges, però demanava negociacions, al que el President Trump va respondre demanant a Israel l'aturada immediata dels bombardeigs a Gaza afegint que Hamàs està preparat per a una pau duradora, i el govern israelià va ordenar la reducció de l'activitat ofensiva en preparació de la implementació immediata de la primera fase del pla de pau.[25] Les negociacions es reprengueren el 6 d'octubre a Xarm el-Xeikh (Egipte) amb una delegació israeliana encapçalada pel ministre d'Afers Estratègics, Ron Dermer, i els membres de Hamàs Ghazi Hamad, Osama Hamdan i Muhamed Darwish, mentre que els Estats Units d'Amèrica van enviar el negociador nord-americà per a l'Orient Mitjà Steve Witkoff i Jared Kushner, empresari nord-americà i gendre de Trump.[26] El 8 d'octubre Israel i Hamàs van acordar tirar endavant amb la primera fase del Pla de pau de Trump amb l'alliberament immediat dels ostatges.[27]
El 9 d'octubre de 2025 Israel va ratificar l'alto el foc, tot i el vot en contra del ministre de Seguretat Nacional Itamar Ben-Gvir, d'Otzma Yehudit i el ministre de Finances, Bezalel Smotrich del Partit Sionista Religiós que tanmateix no van abandonar el govern. L'alto el foc va entrar en vigor 24 hores després de la ratificació i els ostatges, alliberats els tres dies posteriors però el lliurament de les restes mortals dels finats podria allargar-se per la complexitat de localitzar les restes humanes. L'acord inclou l'obertura del pas de Rafah en la frontera entre Gaza i Egipte i l'entrada massiva d'ajuda humanitària.[28]
Entre els punts més importants a negociar quedava la desmilitarització de la Franja de Gaza sota la supervisió d'observadors independents, el lliurament de totes les armes de Hamàs i el desmantellament de tota la seva infraestructura militar, que Hamàs va evitar deliberadament mencionar en la resposta inicial a la proposta. A més del desarmament queden pendents les garanties de no-represa de les hostilitats i el futur polític de Gaza, doncs Hamàs pretén una nova administració de tecnòcrates palestins independents a diferència de la de Donald Trump, que pretén designar una autoritat externa, una força internacional d'estabilització i un comitè d'experts palestins tutelat per la Junta de la Pau, sense fixar terminis per retornar el poder a l'Autoritat Nacional Palestina.[29]
Cimera de Pau de Gaza de 2025
[modifica]Representants d'uns 30 països van assistir a la Cimera de Pau de Gaza de 2025 a Xarm el-Xeikh, que va ser co-presidida pels presidents Donald Trump dels Estats Units i Abdelfatah al-Sisi d'Egipte, tot i que els representants d'Israel i Hamàs hi eren absents.[30]
Després del replegament de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a l'anomenada línia groga, abandonant Gaza i altres zones urbanes va començar el retorn de milers de palestins desplaçats del sud cap al nord de la Franja,[31] Els vint ostatges vius foren alliberats el 13 d'octubre.[32] Els cadàvers dels ostatges morts es van anar lliurant poc a poc a la Creu Roja Internacional,[33] i el 3 de novembre encara quedaven vuit cadàvers per retornar.[34]
Desplegament de forces internacionals
[modifica]El 18 de novembre de 2025 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va votar favorablement el desplegament de tropes internacionals a la Franja de Gaza, en desenvolupament del pla de pau.[35]
L'11 de desembre, Donald Trump va anunciar l'ajornament de la presentació de la junta de pau de Gaza fins a principis del 2026 perquè encara no havia convençut cap país per unir-se a la Força Internacional d'Estabilització que hauria de substituir les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a la meitat oriental de la Franja de Gaza controlada per Israel.[36]
Referències
[modifica]- ↑ Hansler, Jennifer. «What's in the White House's latest peace plan to end the war in Gaza». CNN, 29-09-2025. [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Live Updates: Trump, Netanyahu meet over Gaza hostage deal». The Jerusalem Post, 29-09-2025. [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ Chowdhury, Maureen. «Trump to meet Netanyahu as federal government shutdown looms - live updates». CNN, 29-09-2025. [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Trump gives Hamas Sunday deadline to accept Gaza peace plan». BBC News, 03-10-2025. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «UN top court says Israeli occupation of Palestinian territories is illegal». [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «Rice Admits U.S. Underestimated Hamas Strength». The New York Times. [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «Israel's disengagement from Gaza (2005)» (en anglès). Britannica. [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Seeking 'eternal Middle East peace': Full text of Trump, Netanyahu statements on deal to end Gaza war» (en anglès americà). [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Global reaction to Trump's proposal for a Gaza peace plan» (en anglès). Reuters, 30-09-2025. [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Hamas says “yes, but” to the Trump Gaza plan. That may not be enough». The Economist. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ Jaramillo. «Exclusive: Trump says Hamas faces ‘complete obliteration’ if it insists on staying in power» (en anglès). CNN, 05-10-2025. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ «A brief history of Gaza's 75 years of woe» (en anglès). Reuters, 11-10-2023 [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Benjamin Netanyahu approves of Trump's Gaza hostage, ceasefire plan» (en anglès). The Jerusalem Post, 29-09-2025. [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Seeking ‘eternal Middle East peace’: Full text of Trump, Netanyahu statements on deal to end Gaza war» (en anglès americà). [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Seeking ‘eternal Middle East peace’: Full text of Trump, Netanyahu statements on deal to end Gaza war», 29-09-2025.
- ↑ «President Donald J. Trump’s Comprehensive Plan to End the Gaza Conflict».
- ↑ «Read Trump's 20-point proposal to end the war in Gaza» (en anglès). PBS, 30-09-2025.
- ↑ «Revealed: US 21-point plan for ending Gaza war, creating pathway to Palestinian state», 27-09-2025.
- ↑ 19,0 19,1 «Trump’s Gaza peace plan leaves door ajar for Palestinian state» (en anglès americà), 28-09-2025.
- ↑ 20,0 20,1 «Trump sees ‘very good response’ to Gaza deal, hopes to get Israeli support soon».
- ↑ Wintour, Patrick. «Turkey likely to be excluded from Gaza stabilisation force after Israeli objection» (en anglès). The Guardian, 25-10-2025. [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑ «A big majority of Israelis support Donald Trump’s Gaza peace plan». The Economist, 30-09-2025.
- ↑ Erdoğan, Recep Tayyip. «Cumhurbaşkanı Erdoğan'ın ABD Başkanı Trump'ın Eylül 2025 Gazze Barış Planına ilişkin yayınladığı mesaj». X, 29-09-2025. [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Trump ve Netanyahu'nun Gazza anlaşmasına tepkiler ne oldu?» (en turc). BBC News Türkçe, 28-09-2025. [Consulta: 30 setembre 2025].
- ↑ «Hamas agrees to parts of Trump’s Gaza plan, seeks more talks, bombing eases» (en anglès). al Jazeera, 04-10-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
- ↑ Gros, Marianne. «Israel, Hamas to discuss Trump peace plan Monday» (en anglès). Politico, 05-10-2025. [Consulta: 6 octubre 2025].
- ↑ Deva Lee, Catherine Nicholls, Mostafa Salem, Aditi Sangal, Elise Hammond, Tori B. Powell, Lex Harvey and Jessie Yeung. «October 8, 2025 - Israel and Hamas ceasefire agreement» (en anglès). CNN, 08-10-2025. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ Pelicano, Helena. «Israel ratifica l'acord per la pau». La Vanguardia, 10-10-2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ Tomàs, Lluís. «Les carpetes pendents en les negociacions entre Israel i Hamàs: és possible la pau definitiva a Gaza?». La Vanguardia, 09-10-2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ Ravid, Barak. «Scoop: Trump plans leaders summit on Gaza during Egypt visit next week». Axios, 10-10-2025. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Calatayud, Ketty. «El ‘riu de l'esperança’, imatge icònica de la pau a Gaza que rega les portades (amb permís de Corina Machado)». El Nacional, 11-10-2025. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ Solé Ingla, Alba. «Hamàs ja ha entregat tots els ostatges vius a Israel». El nacional, 13-10-2025. [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ Ibrahim Dahma, Mitchell McCluskey, Lauren Izso, Jennifer Hansler, Kareem El Damanhoury. «Twelfth deceased hostage identified after 2 returned to Israel overnight, kibbutz says» (en anglès). CNN, 19-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
- ↑ Emanuel Fabian, Nurit Yohanan, Lazar Berman. «Remains of deceased hostages Asaf Hamami, Omer Neutra, Oz Daniel returned to Israel» (en anglès). The Times of Israel, 03-11-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ «Vistiplau del Consell de Seguretat de l'ONU al pla Trump per desplegar tropes internacionals a Gaza». 324, 19-11-2025. [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ Jacob Magid, Noam Lehmann. «Not in time for Christmas: Trump delays Gaza peace board unveiling to early 2026» (en anglès). The Times of Israel, 11-12-2025. [Consulta: 11 desembre 2025].