Placa de vidre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una placa de vidre, feta servir en fotografia, és una làmina rígida de cristall sensibilitzada per un dels seus costats que serveix per obtenir negatius o diapositives. Cal no confondre aquest tipus de plaques amb els cristalls de Newton, vidres especials emprats per tal d'aplanar els negatius a l'hora de reproduir-los, bé en una ampliadora, bé per contacte.

Les plaques de vidre apareixen al voltant del 1850 i sobreviuen fins als primers anys del segle XXI, tot i que en aquests darrers anys el seu ús estava limitat a l'astrofotografia i a la microfotografia. Però les plaques de vidre no són el primer suport per imatges que s'inventa: la primera fotografia, un daguerreotip de París al 1839, té com a suport una làmina de coure i, poc després, el paper és el protagonista del calotip.

A Catalunya tenim un molt interessant fons fotogràfic sobre plaques de vidre. A la Biblioteca de Catalunya es conserven fotografies de Josep Salvany i Blanch (10.000 plaques aprox.) o de Josep Mompou i Dencausse (550 plaques aprox. junt al seu germà Frederic Mompou), per exemple; al Museu d'Art Jaume Morera podem consultar la col·lecció de plaques de vidre del pintor Baldomer Gili i Roig (1.100 plaques aprox.); a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya hi han dipositades plaques del comerciant local Juan Bertran Bertran (400 plaques aprox.); Codorníu, el fabricant de vins i caves, té una col·lecció indeterminada de plaques de vidre; a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell trobem en dipòsit fotografies de Miquel Martí i Florensa; l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre destaca especialment pel seu número de fotògrafs.