Planejament urbanístic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Planejament urbanístic de l'enginyer Cerdà per a l'Eixample de Barcelona

El planejament urbanístic és la disciplina de planificació de l'ús del sol que abasta aspectes de la construcció i de les activitats socials dels municipis i comunitats. Altres disciplines treballen a una escala inferior, com ara l'enginyeria, l'arquitectura, el paisatge urbà i el disseny urbà. En sentit contrari, la planejament regional o metropolitana, és l'instrument que planifica àmbits supra-municipals, especialment a les àrees d'influença de les grans ciutats.

Altre element del planejament urbanístic és la rehabilitació i regeneració del espai urbà adaptant els criteris constructius, la qualificació constructiva i les infraestructures obsoletes a les noves necessitats socials.

Història[modifica | modifica el codi]

El planejament urbanístic neix com a disciplina a mitjans del segle XIX, no obstant el creixement de moltes ciutats al llarg de la història ja s'havia produït seguint uns determinats criteris de disseny i funcionalitat predeterminats a la construcció.

Quan l’agricultura s'implanta a les societats nòmades, apareixen els assentaments permanents de la població. Les primeres ciutats neixen amb una orientació comercial, defensiva i com a centres de redistribució de la producció agrícola. L'assentament dels habitatges i centres d'activitat s'ubiquen de forma desordenada al voltant de camins i rius en funció de l'oportunitat. Cap al tercer mil·lenni aC. trobem els primers indicis de planejament i gestió urbana a Ur entre el Tigris i l’Eufrates a l'actual Iraq i a l’Indus Valley, l'actual Índia. Els carrers d'aquestes primeres ciutats sovint es pavimentaven i es traçava una incipient trama urbana amb carrers en angles rectes. També existia certa zonificació funcional separant zones d'activitat comercial, residencials, etc.

Aspectes del planejament urbanístic[modifica | modifica el codi]

El planejament urbanístic, en tant que disciplina que s'avança i predetermina com i quins han de ser els espais, les construccions públiques i privades i les infraestructures, ha de contemplar criteris:

  • Estètics: que fixin el perfil urbà, la imatge global determinant aspectes de la distribució de la trama urbana i, molt especialment, de les limitacions constructives i de l'ocupació de l'espai públic amb senyals, quioscs, mobiliari urbà, etc.
  • Seguretat: de la visió de tancament protector dels castells hem evolucionat a que les ciutats disposin de capacitat per afrontar catàstrofes o evacuacions massives.
  • Concentracions socials: evitant la creació de suburbis sense un nivell adient de serveis o la creació de guetos amb concentracions de població amb dificultats d'integració social.
  • Regeneració: renovació de teixit urbà degradat mitjançant la rehabilitació de zones que han perdut la seva funció (zones industrials absorbides pel creixement residencial) o que la seva antiguitat requereix una intervenció (habitatges amb mancances sanitàries o de confort) i reassignació funcional (antics palaus, mansions medievals).
  • Mobilitat: resulta obvi que l'evolució de necessitats de mobilitat i el tipus de transport canvien a una velocitat superior a la capacitat de les vies per adaptar-se. No tan sols cal preveure un creixement en el dimensió (carrers per cavalls a carrers per a cotxes), sinó també una capacitat d'adaptació a altres usos (zones comercials peatonals, àrees d'oci impensables fa només 50 anys, etc.).
  • Factors ambientals i de creixement sostenible: Els aspectes relacionats amb els subministrament de serveis, sanitaris, espais verds, contaminació atmosfèrica i sonora, són factors a tenir present al moment dels planejament a fi de tenir capacitat per a poder atendre les demandes socials sense perjudicar l'entorn.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planejament urbanístic Modifica l'enllaç a Wikidata