Plantilla:Òrgans de les Nacions Unides

Òrgans principals de les Nacions Unides^[1]

Assemblea General de l'ONU — Assemblea de tots els membres de l'ONU —	Secretariat de l'ONU — Òrgan administratiu de l'ONU —	Tribunal Internacional de Justícia — Tribunal universal pel dret internacional —

Pot resoldre recomanacions no obligatòries als estats o suggeriments al Consell de Seguretat (CSNU); Decideix sobre l'admissió de nous membres, a proposta del CSNU; Aprova el pressupost; Tria els membres no permanents del CSNU; tots els membres de l'ECOSOC; el secretari general de les Nacions Unides (a proposta de l'UNSC); i els quinze jutges de la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Cada país té un vot.	Dona suport administratiu a altres òrgans de les Nacions Unides (per exemple, en l'organització de conferències, la redacció d'informes i estudis i l'elaboració del pressupost);; El seu president, el secretari general de l'ONU, és elegit per l'Assemblea General per a un mandat de cinc anys i és el principal representant de l'ONU.	Decideix disputes entre estats que reconeixen la seva jurisdicció; Emet dictàmens jurídics; Dicta sentències per majoria relativa. Els seus quinze jutges són elegits per l'Assemblea General de l'ONU per a un mandat de nou anys.

Consell de Seguretat de l'ONU — Per qüestions de seguretat internacional —	Consell Econòmic i Social de l'ONU — Per a afers econòmics i socials globals —	Consell d'Administració Fiduciària de l'ONU — Per administrar territoris fideïcomissaris (actualment inactiu) —

Responsable del manteniment de la pau i la seguretat internacional; Pot adoptar resolucions vinculants; Té quinze membres: cinc membres permanents amb poder de veto i deu membres elegits.	És responsable de la cooperació entre els estats en matèria econòmica i social; Coordina la cooperació entre els nombrosos organismes especialitzats de l'ONU; Té 54 membres, elegits per l'Assemblea General per exercir mandats escalonats de tres anys.	Es va crear per gestionar les possessions colonials que eren antics territoris de la Societat de Nacions; Està inactiva des de 1994, quan Palau, l'últim territori en fideïcomís, va aconseguir la independència.