Plantilla:Article de filosofia oriental destacat 2
En japonès, bu significa guerra i do la via o el camí. Els budo són les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle xix i mitjan segle xx. Dins la seva forma original, els budo estan inpregnats del budisme zen, del daoisme i del xintoisme. Tradicionalment, les diferents escoles ja basaven les seves tècniques en principis secrets i místics. Així, el budo inclou, per exemple, la noció filosòfica de "vacuïtat":
- No-pensament: no pertubar l'esperit per no deformar la percepció del món, oblidar la por per combatre eficaçment; l'esperit és similar a un llac reflectint el cel, si està agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda.
- No-acció: no oposarse a l'atac però guiar-lo, percebre la intenció de l'adversari sense deixar aparèixer les pròpies intencions; així l'atac és controlat en el mateix moment en què l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acció s'acaba abans d'haver començat.