Plat principal
El plat principal (de vegades anomenat segon plat[1]) d'un menjar, sol representar el plat que per la seva grandària o rellevància se serveix a part. Per regla general se sol servir després dels entremesos o l'amanida.[2] El plat principal d'un menú sol consistir en el més contundent, el més complex o elaborat i el més saborós. Sol estar format per carn, peix i en algunes ocasions per verdura. Els plats precedents solen ser de menor mida i importància, per regla general està compost de sopa, amanida i/o aperitius diversos.
En el disseny del menú el plat principal sol ocupar en la seqüència de plats servits una posició de clímax, en aquest disseny els plats precedents solen tenir característiques que 'reforcen' l'aparició en escena del plat principal. Des d'un punt de vista fisiològic dels plats precedents solen tenir la missió de calmar la gana i relaxar l'ambient amb l'objecte de mostrar el plat principal. En un disseny de dos plats, per regla general, el plat principal és el segon plat, és per això que se sol anomenar segon plat. En els dissenys de menús actuals en què s'esmenta el menú degustació no hi ha un plat principal.
Segon plat
[modifica]El segon plat és, en la cultura dels Països Catalans, el plat o servei que se serveix després del primer plat en un àpat (dinar o sopar, ja que l'esmorzar i el berenar són diferents) complet tradicional. Els dos plats, primer i segon, solen tenir més o menys la mateixa quantitat de menjar, amb tot se sol considerar que el segon plat és el plat fort o plat principal, ja que sovint és el que conté més proteïnes. Moltes vegades consta de carn, peix o ous amanits amb alguna guarnició, encara que pot ser que no la tingui. Va seguit d'unes postres. De vegades però, només es menja un plat i unes postres en un àpat.
En altres cultures això és diferent. Pot ser que hi hagi molts plats servits alhora o sense cap ordre, o que se'n mengi només un, que ja ho conté tot, o que el primer plat sigui en realitat un aperitiu o una entrada, seguida d'un plat fort, etc.