Plataforma Cívica
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | PO |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | conservadorisme liberal democràcia cristiana |
| Alineació política | centrisme (2014–) centredreta (–2014) |
| Història | |
| Reemplaça | Aliança Democràtica de la Dreta |
| Creació | 24 gener 2001 |
| Activitat | |
| Membre de | Partit Popular Europeu |
| Membres | 17.000 (2015) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Borys Budka (2020–2021) |
| Joventuts | "Young Democrats" movement (en) |
| Senat de Polònia (2023) | 36 / 100 |
| Sejm (2025) | |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | platforma.org |
La Plataforma Cívica (polonès: Platforma Obywatelska, PO) va ser el principal partit polític de centredreta de Polònia, que defensava idees europeistes, liberals i democristianes. En la seva darrera etapa, va liderar l'aliança de la Coalició Cívica, i fruit dels seus bons resultats, al 2025 s'unifica amb altres partits membres en el nou partit Coalició Cívica, dissolent la Plataforma.
Història
[modifica]El partit fou fundat el 19 de gener de 2001, i la major part dels seus membres havien estat membres de la Unió de la Llibertat (Unia Wolności, UW),[1]) i la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność). El partit estava format per Donald Tusk UW, Maciej Płażyński (Solidaritat-AWS) i Andrzej Olechowski. El president de la Plataforma Cívica és Donald Tusk. En el partit també hi militaven Jan Rokita, Bronisław Komorowski, Małgorzata Handzlik, Zbigniew Chlebowski, Hanna Gronkiewicz-Waltz, Stefan Niesiołowski, Grzegorz Schetyna i Jerzy Buzek.
A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 la Plataforma Cívica va obtenir un 12,68% dels vots i 65 escons al Sejm (el parlament polonès, Sejm, té 460 escons). A les Eleccions parlamentàries poloneses de 2005 va obtenir un 24,14%, 133 escons i 34 senadors (sobre 100), i en les dues legislatures va restar a l'oposició.
Govern de Donald Tusk
[modifica]Donald Tusk va ser nomenat primer ministre de Polònia després de les eleccions parlamentàries poloneses de 2007.[2] La relació entre Tusk i el president Lech Kaczyński van ser dolentes per les diferents ideologies polítiques i l'ús del veto presidencial, amb el què Kaczyński va bloquejar la legislació redactada pel govern de Tusk, incloent la reforma de les pensions, els plans de zonificació agrícola i urbana i la reestructuració de la televisió estatal.[3]
La mort del president Kaczyński en un accident d'avió, el 10 d'abril de 2010 va fer Bronisław Komorowski, de Plataforma Cívica, el president interí de Polònia,[4] i guanyà les eleccions presidencials anticipades a la segona volta contra Jarosław Kaczyński, el 4 de juliol de 2010.[5] En 2011, Tusk es va convertir el primer en guanyar la reelecció[6] després de la caiguda del règim comunista al país, mantenint-se en el càrrec fins que l'agost de 2014 va ser designat per a succeir Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu,[7] renunciant al càrrec de Primer Ministre, que va ocupar la seva companya de la Plataforma Cívica Ewa Kopacz,[8] i va ser President del Consell Europeu fins al 30 de novembre de 2019.
Retorn a l'oosició
[modifica]Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta després d'aconseguir 235 escons en les eleccions parlamentàries poloneses de 2015, davant dels 138 de Plataforma Cívica, que va passar a l'oposició.[9] Llei i Justícia continuar al govern després de renovar la majoria absoluta a les eleccions parlamentàries poloneses de 2019.[10] Llei i Justícia va ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023 i Mateusz Morawiecki va seguir com a Primer Ministre de Polònia, però els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm.
Nou govern de Donald Tusk
[modifica]L'11 de desembre de 2023 Mateusz Morawiecki va perdre una moció de confiança, i d'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.[11]
Al 2025 s'anuncia la unificació dels principals membres de la Coalició Cívica en un sol partit.[12] El congrés d'unificació es realitzà el 25 d'octubre, anunciant la creació de la nova Coalició Cívica,[13] de mateix nom que la plataforma conjunta, liderat per Donald Tusk.[14]
El programa
[modifica]La Plataforma Cívica defensava l'economia liberal. Les seves propostes econòmiques anaven orientades a abaixar els impostos i introduir l'impost lineal (en polonès podatek liniowy). Defensaven liquidar el Senat i limitar la burocràcia. Postulava la lluita contra la corrupció i la delinqüència. El partit també donava suport a la integració en la Unió Europea (UE).
En l'àmbit social, s'oposava a l'eutanàsia, el matrimoni homosexual i la legalització de les drogues.
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions al Sejm | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
| 2001 | Maciej Płażyński | 1,651,099 | 12.7 (#2) | 65 / 460 |
Nou | Oposició (2001-03) |
| Oposició (2003-04) | ||||||
| Oposició (2004-05) | ||||||
| 2005 | Donald Tusk | 2,849,259 | 24.1 (#2) | 133 / 460 |
Oposició (2005-06) | |
| Oposició (2006-07) | ||||||
| 2007 | 6,701,010 | 41.5 (#1) | 209 / 460 |
Coalició | ||
| 2011 | 5,629,773 | 39.2 (#1) | 207 / 460 |
Coalició | ||
| 2015 | Ewa Kopacz | 3,661,474 | 24.1 (#2) | 138 / 460 |
Oposició | |
| 2019 | Grzegorz Schetyna | 5,060,355 | 27.4 (#2) | 102 / 460 |
Oposició | |
| 2023 | Donald Tusk | 6,629,402 | 30.7 (#2) | 127 / 460 |
Oposició (2023) | |
| Coalició | ||||||
Senat
[modifica]| Any | Escons | +/– |
|---|---|---|
| 2001 | 2 / 100 |
Nou[c] |
| 2005 | 34 / 100 |
|
| 2007 | 60 / 100 |
|
| 2011 | 63 / 100 |
|
| 2015 | 34 / 100 |
|
| 2019 | 43 / 100 |
|
| 2023 | 36 / 100 |
Presidencials
[modifica]| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||
| 2005 | Donald Tusk | 5,429,666 | 36.3 (#1) | 7,022,319 | 46.0 (#2) |
| 2010 | Bronisław Komorowski | 6,981,319 | 41.5 (#1) | 8,933,887 | 53.0 (#1) |
| 2015 | Suport a Bronisław Komorowski | 5,031,060 | 33.8 (#2) | 8,112,311 | 48.5 (#2) |
| 2020 | Rafał Trzaskowski | 5,917,340 | 30.5 (#2) | 10,018,263 | 48.9 (#2) |
Assemblees regionals
[modifica]| Any | % | Escons | +/– | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | 12.1 (#4) | 79 / 561 |
||||
| En coalició amb Llei i Justícia (POPiS). | ||||||
| 2006 | 27.2 (#1) | 186 / 561 |
||||
| 2010 | 30.9 (#1) | 222 / 561 |
||||
| 2014 | 26.3 (#2) | 179 / 555 |
||||
| 2018 | 27.1 (#2) | 194 / 552 |
||||
| Dins de la Coalició Cívica. | ||||||
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | Jerzy Buzek | 1.467.775 | 24,1 (#1) | 15 / 54 |
N/D |
| 2009 | Danuta Hübner | 3.271.852 | 44,4 (#1) | 25 / 50 |
|
| 2014 | 2.271.215 | 32,1(#1) | 19 / 51 |
||
| 2019 | Włodzimierz Cimoszewicz | 5.249.935[e] | 38,47 (#2) | 14 / 51 |
|
| 2024 | Marcin Kierwiński | 4.359.443[f] | 37,04 (#1) | 18 / 51 |
Notes
[modifica]- ↑ Dins de la Coalició Cívica, que va guanyar 134 escons en total
- ↑ Dins de la Coalició Cívica, que va guanyar 157 escons en total
- ↑ Dins de la coalició Senat 2001, que va guanyar 15 escons en total
- ↑ Dins de la coalició Pacte del Senat 2023, que va guanyar 41 escons en total
- ↑ Dins de la Coalició Europea
- ↑ Dins de la Coalició Cívica
Referències
[modifica]- ↑ «Introducing Poland's prime minister: Donald Tusk» (en anglès). Eye on Poland. CNN, 06-10-2008. Arxivat de l'original el 6 d'agost 2016. [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ «Polonia vota por el cambio tras dos años de gobierno de Jaroslaw Kaczynski» (en castellà). El Correo, 22-10-2007. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ Cienski, Jan. «Polish president, prime minister at loggerheads» (en anglès). The World, 09-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2024].
- ↑ «El president en funció de Polònia anuncia aquest dimecres la data de les eleccions». 324, 13-04-2010. [Consulta: 30 juliol 2024].
- ↑ «El president en funcions Bronislaw Komorowski guanya las eleccions». Diari de Girona, 05-07-2010. [Consulta: 30 juliol 2024].
- ↑ «El partido liberal de Donald Tusk proclama una victoria histórica en Polonia» (en castellà). RTVE, 10-10-2011. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ «El primer ministre polonès, Donald Tusk, nou president del Consell Europeu». Vilaweb. [Consulta: 30 agost 2014].
- ↑ Quingles, Mireia. «Qui és Donald Tusk?». Ara Andorra, 01-12-2014. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Poland Ousts Government as Law & Justice Gains Historic Majority» (en anglès). Bloomberg, 25-10-2015. [Consulta: 6 desembre 2025].
- ↑ «Llei i Justícia revalida la majoria absoluta a Polònia». À Punt, 14-10-2019. [Consulta: 6 desembre 2025].
- ↑ «Polònia tanca vuit anys de govern ultraconservador amb el retorn de Donald Tusk al poder». 324, 11-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ «Onet – Jesteś na bieżąco». [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Koniec Platformy Obywatelskiej. Tusk przedstawił nowe ugrupowanie» (en polonès), 25-10-2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ News, Polsat. «Koniec Platformy Obywatelskiej, premier ogłosił nową nazwę. "Niczego nie musimy wymyślać"» (en polonès), 25-10-2025. [Consulta: 7 novembre 2025].