Plataforma pel Dret de Decidir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPlataforma pel Dret de Decidir
Dades base
Tipus entitat organització
Ideologia catalanisme
Història
Fundació 19 desembre 2005
Modifica dades a Wikidata

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu de Catalunya. Set anys més tard, el concepte d'autodeterminació que la Plataforma va popularitzar des de 2005, apareixia al programa de totes les candidatures emmarcades dins el catalanisme a les eleccions del 2012. La temàtica no era nova i ja present en el discurs polític des de fa més de trenta anys, però la PDD va donar al moviment un salt qualitatiu d'intensitat en sortir el debat dels centres d'estudis portar-lo cap a l'espai públic.[1] Altres entitats com Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Deu Mil per l’Autodeterminació, Decidim!, Òmnium Cultural van actuar i actuen en el mateix sentit, però la Plataforma pel Dret de Decidir, pot ésser considerada el motor del fenomen de les consultes sobre la independència de Catalunya.[2]

La Plataforma es creà al 19 de desembre del 2005[3] amb l'objectiu principal de fer una gran manifestació sota el lema «Som una nació i tenim el dret de decidir» per reclamar que, com a nació, el poble català ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'havia de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut també com l'Estatut de Miravet. La Plataforma va agrupar unes 700 entitats, 58 ajuntaments i més de 4.000 persones en nom propi.[4] Mònica Sabata en fou la seva primera portaveu.[5]

Manifestació del 18 de febrer del 2006[modifica | modifica el codi]

Moment de la manifestació

La manifestació, motiu de la creació de la plataforma, va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 a les cinc de la tarda. La manifestació va ser un motiu de polèmica, ja que, dels partits que havien donat suport al text aprovat pel Parlament, només s'hi va sumar ERC, i també Esquerra Unida i Alternativa, encara que sense participar-hi tan activament. Les xifres d'assistència van oscil·lar notablement segons les fonts. Segons la Plataforma, hi van participar 700.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana rebaixà fins a 125.000 i que el col·lectiu Contrastant deixà en unes 82.000. Sigui com sigui, es va omplir la Gran Via i la Ronda de la Universitat entre la plaça d'Espanya, on començà la manifestació, i la plaça de Catalunya, on acabà.

Encapçalaren la manifestació, amb una pancarta amb el lema de la plataforma escrit, personalitats de la societat civil, com ara els actors Joel Joan, Lloll Bertran i els membres de Teatre de Guerrilla, el cantant del grup Els Pets, Lluís Gavaldà, l'historiador Oriol Junqueras, els periodistes Vicent Partal i Martxelo Otamendi, o els escriptors Isabel-Clara Simó i Víctor Alexandre, entre altres. Més endarrere, apartats de la capçalera, amb una altra pancarta anaven els líders d'ERC amb simpatitzants d'aquest partit. En arribar a la plaça de Catalunya, es llegí el manifest de la plataforma diverses vegades, tot plegat combinat amb actuacions teatrals i musicals.

Després de la manifestació[modifica | modifica el codi]

Després de la manifestació, la Plataforma anà perdent rellevància, en part per les desavinences internes entre els membres de cara a una posició unitària en el referèndum de l'Estatut. Començaren demanant tot un ventall de formes d'oposició a l'estatut, tant el no, com el vot nul i en blanc, per a finalment acabar demanant el no. Per aquest i altres motius, se'ls acusà de ser una plataforma al servei d'Esquerra, atès que, per exemple, els darrers passaren de pronunciar-se a favor d'un vot nul a un no després de la queixa de les mateixes bases.

En el referèndum per aprovar l'Estatut, dut a terme el 18 de juny del 2006, guanyà el sí per un aclaparador 73,9% dels vots, hi hagué un 20,76% de vots contraris i un 5,34% de vots en blanc (curiosament, atès que era una opció que no demanava cap partit). El vot nul no arribà a l'1%. El que és destacable és, sobretot, la baixa participació que hi hagué, de només el 49% del cens. Sembla que el vot nacionalista anà majoritàriament cap al Sí, amb què l'objectiu de la plataforma no fou assolit.

Manifestació de l'1 de desembre del 2007[modifica | modifica el codi]

La Plataforma pel Dret de Decidir tornà a convocar una manifestació, aquest cop l'1 de desembre del 2007 a les 5 de la tarda. El lema és Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures.[6] El manifest de la convocatòria exigia el traspàs de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya, la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat recaptés i gestionés tots els impostos dels catalans.

A la manifestació hi donaren suport CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP entre de molts altres partits de caràcter més minoritaris, així com dues-centes entitats dels Països Catalans i una cinquantena de personalitats de la societat civil. La convocatòria de la plataforma va aconseguir una resposta multitudinària amb unes 700.000 persones segons la plataforma i 200.000 segons els cossos de policia.[7] Va ser presentada, aleshores, com la manifestació més massiva a Barcelona des de la Guerra d'Iraq.[6] En aquests primers anys d'activitats, singularment en les mobilitzacions esmentades i en la campanya batejada com «Decideixo Decidir» que va reunir més de 60.000 signatures a fi que el Parlament de Catalunya reclamés al Parlament Espanyol que la potestat de convocar referèndums fos traspassada a la Generalitat mitjançant l'aplicació de l'article 150 de la Constitució Espanyola, la PDD va cobrir les funcions de ser una eina d'agitació i conscienciació sobre el dret de decidir i de ser, al mateix temps, una plataforma tàctica de conscienciació i intermediació entre el món organitzat en entitats i voluntariat polític i el món polític institucional i de partits. Arran del referèndum sobre l'Estatut de Catalunya i la decantació de la PDD pel NO comença un nou període en el qual la PDD, després de viure un important conflicte al si de la seva Junta, anirà definint-se i actuant com a agent polític que no deixarà que l'autonomisme es perpetuï i impulsarà i donarà suport a diferents mobilitzacions com els «10.000 a Brussel·les per l'Autodeterminació» a favor de la internacionalització de la causa catalana, els «Actes de Sobirania» del 2009 i 2010; la PDD deixa clar, en aquest context, que no farà cap pronunciament ni cap acció que es limiti a denunciar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol propiciada pels recursos del PP i del Defensor del Pueblo contra el nou estatut català i que no contribuirà a cap mobilització que es pugui confondre amb una defensa de cap text estatutari ni vell ni nou. Aquest és un pas endavant, que costa una crisi en el si de la junta de la PDD i que distingeix l'acció política de la PDD d'altres actituds més confuses presents en el món associatiu i en el món polític.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanjaume, Marc «Democràcia, pluralisme, agonisme i antagonisme». Ámbits de política i societat, 29 gener del 2013.
  2. «Consultes sobre la Independència de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Crameri, Kathryn. 'Goodbye, Spain?': The Question of Independence for Catalonia (en anglès). Eastbourne: Sussex Academic Press, 2014, p. 33. ISBN 9781782841630. 
  4. Vilaregut Sáez, 2011, p. 133.
  5. MIRÓ, David, Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés, Diari Ara, 23/04/2017, pàgina 26
  6. 6,0 6,1 Gordillo, Saül. Sobirania.cat: 10 anys de de revolta política catalana a internet. Creat, 2014, pp. 47-53. ISBN 978-84-942-772-0-7. 
  7. «1-D: Catalunya rebenta». VilaWeb, 1 desembre del 2012. «L'organització calcula que s'ha mobilitzat 700.000 persones i els cossos de policia xifren en 200.000 els manifestants»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plataforma pel Dret de Decidir Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El 9 de març dues plataformes demanaran signatures pel dret a convocar referèndums.