Plaça d'Espanya (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Espanya  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch Guillem Busquets i Vautravers | |||
| Cronologia | ||||
| 1926 | creació | |||
| 1929 | inauguració | |||
| Mesura | 200 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montjuïc (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Font de la Plaça d'Espanya Estació d'Espanya | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Font de la Plaça d'Espanya | ||||
| Id. IPAC | 40381 | |||
| Id. Barcelona | 1757 | |||
_03.jpg)
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel. Sota la plaça hi ha l'Estació d'Espanya, un intercanviador de les línies L1 i L3 del Metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Història[modifica]
En el Pla Cerdà, la plaça d'Espanya era un simple espai lliure a la cruïlla de les vies que comunicaven Barcelona i les poblacions del Baix Llobregat, prop de l'antiga creu de terme de la ciutat. Després d'un primer projecte per a urbanitzar la plaça de Josep Amargós el 1915, finalment Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets se'n van encarregar de les obres, que van ser continuades per Antoni Darder des del 1926. Puig i Cadafalch i Busquets van dissenyar un conjunt monumental de forma circular, entorn d'un hemicicle format per una columnata d'estil barroc, inspirada en la plaça de Sant Pere del Vaticà de Bernini.[1]
Monuments i edificis[modifica]
A la plaça s'hi troben alguns edificis d'interès: la plaça de toros de les Arenes (actualment un centre comercial) i les torres venecianes de la Fira de Mostres de Barcelona, que imiten el campanar de Sant Marc a Venècia.
Enmig de la plaça trobem la font de la Plaça d'Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929). La proposta inicial de la comissió del govern de Primo de Rivera era construir un Monumento a la Raza Hispana, però al final es van decidir per la proposta de Jujol. El seu nom original és "Font dels Tres Mars",[2] ja que el seu autor hi volgué simbolitzar els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures en bronze representen la navegació, la salut pública i l'abundància i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià Oslé. La font es va sotmetre a una intensa restauració amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.[3]
Imatges[modifica]
-
Font de la plaça d'Espanya dissenyada per Josep Maria Jujol -
Hotel Catalonia Plaza i centre comercial Les Arenes -
-
-
Foc artificials durant la celebració de les Festes de la Mercè
.JPG)
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Història de Barcelona
- Urbanisme de Barcelona
- Arquitectura de Barcelona
- Art públic de Barcelona
- Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Bibliografia[modifica]
- Fernàndez Gonzàlez, Guillem «La Plaça d'Espanya de Barcelona: Un capítol rellevant dins de la conjuntura urbana de Montjuïc». 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 973, 30-04-2012.
- Grandas, M. Carmen. L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Sant Cugat del Vallès: Els llibres de la frontera, 1988. ISBN 84-85709-68-3.
- Guia temàtica Plaça d'Espanya - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça d'Espanya |
