Plaça de la Llana

Plaça de la Llana
	; Vista general des de l'arc d'en Boter
Tipus	plaça
Epònim	llana
Situació
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
	Interseccions Carrer de Corders; Carrer de les Semoleres; Carrer Mercaders; Carrer de la Bòria; Carrer del Pou de la Cadena; Carrer de les Candeles; Carrer d'En Boquer;
Codi postal	08003
Dimensions
Llargària	~62,70 m (des de Mercaders)
Amplària	12,76 m (la part més ampla)
Forma	Embut (vista zenital)
	41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38503°N,2.179255°E

La plaça de la Llana és una plaça emblemàtica de Barcelona situada a la confluència dels barris medievals de Santa Caterina, Bòria i Sant Cugat.^[1]

El mercat medieval[modifica]

La plaça té 500 anys o més d'antiguitat. S'hi va documentar activitat com a mercat a partir de l'any 1513, en un primer moment, de plats i olles i posteriorment de llana; d'aquí li ve el nom. Val a dir que en el proper barri de Sant Pere s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb el sector tèxtil, una industria fonamental i amb molta tradició en l'economia catalana. En aquella època, l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans places aptes per a organitzar un mercat.^[2]

Estructura de la plaça[modifica]

L'espai de la plaça és irregular amb vista zenital en forma d'embut. A la plaça convergeixen diversos carrerons, alguns d'ells a través d'arcades, com ara: l'arc de les Candeles, l'arc de Semolers o l'arc d'en Boquer.^[2] Els seus edificis són majoritàriament dels segles xviii i XIX, alguns d'ells reformats a principis del segle xx. Hi destaca la farmàcia Cases-Parés, un establiment modernista ubicat en un edifici del segle xviii.^[1]

L'activitat comercial i social[modifica]

La producció de la llana va tenir dos moments ben diferents. A principis del segle XIV la presència de les dones filadores era majoritària, tal com posa de manifest el gravat d'una dona filant que es conserva en una de les parets de la plaça. A partir del segle xv, però, es van iniciar les restriccions laborals de les dones en el sector. A més de les filadores, durant l'Edat Mitjana, la plaça era un espai on treballaven moltes dones: garbelladores del blat, binadores i remeieres.^[3]

Amb el temps va canviar el sistema de comercialitzar la llana i els centres de producció es van desplaçar principalment al Vallès Occidental. Així, es creu que el mercat va deixar de tenir activitat durant la primera meitat del segle xix. No obstant això, l'activitat comercial a la plaça de la Llana sempre ha estat molt present i s'ha mantingut fins als nostres dies en forma de botigues de queviures, bars, forns i tota mena de petits comerços. Entre els locals amb més solera de la plaça, encara actius el dia d'avui, cal fer esment de la sabateria de barri "Rapido Suàrez", oberta al públic l'any 1962.^[2]

El carrer Bòria va ser un dels escenaris de la protesta per la pujada dels preus dels productes de primera necessitat el 1789, donada la concentració en aquest carrer de molts establiments de venda de pa. Al costat de la plaça de la Llana, el carrer de les Semoleres, recorda l'important paper de les dones en el gremi de la flequeria, el qual va ser un dels més igualitaris en el repartiment de beneficis entre dones i homes.^[3]

El 2024, durant unes obres en un edifici al número 23 de la plaça, que era propietat de l'Ajuntament de Barcelona i estava destinat a acollir pisos amb suport, s'hi va descobrir un obrador de xocolata del s. XIX que havia restat en l'oblit fins aleshores.^[4] Es va identificar com la fàbrica de xocolata Clemente Guardia, també documentada com «Guardia (Clemente). Xocolates i pastillatge», a partir d'una placa de plom que servia per a fer-ne les etiquetes.^[5]