Plebiscits de Slesvig
| |||
| Tipus | referèndum d'autodeterminació  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 14 març 1920 10 febrer 1920 | ||
| Estat | República de Weimar i Dinamarca | ||
| Jurisdicció | Província de Slesvig-Holstein | ||
Els plebiscits de Slesvig van ser dues votacions populars organitzades segons l'acordat a la secció XII, articles 109 a 114 del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, per tal de fixar la futura frontera entre els estats de Dinamarca i Alemanya, travessant l'antic Ducat de Slesvig. El procés va ser supervisat per una comissió de representants de França, el Regne Unit, Noruega i Suècia.
Antecedents
[modifica]En 1864 es van enfrontar Dinamarca d'una banda i Prússia i Àustria per l'altre en la Guerra dels Ducats. El resultat fou que el ducat danès de Slesvig es va incorporar a Prússia al costat de les províncies de Holstein i Lauenburg. L'article V del tractat que van signar les parts bel·ligerants (Pau de Praga) estipulava l'obligació de Prússia d'organitzar un referèndum en un termini de sis anys per a donar al poble de Slesvig l'oportunitat de tornar a la sobirania danesa.[1] Aquesta condició va ser ignorada durant més de mig segle, primer per Prússia, després per l'Imperi Alemany. Finalment, en 1919 Alemanya es va veure obligada a acceptar la celebració de la consulta popular després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial.
Desenvolupament
[modifica]El primer plebiscit va tenir lloc a Slesvig del Nord (que es va anomenar Zona I) el 14 de febrer de 1920.[2][3] Tres quartes parts de la població es van manifestar a favor de tornar a formar part de Dinamarca. El vot pro-alemany només va ser àmpliament majoritari a les localitats de Tønder i Højer.
El Slesvig Central (Zona II) va votar el 14 de març de 1920 i en aquesta ocasió cada municipi havia de decidir el seu propi futur. Solament va haver majoria danesa a tres petits pobles de l'illa de Föhr. Aquesta illa es trobava al sud, lluny del límit entre les zones I i II; per això, la Commission Internationale de Surveillance du Plébiscite Slésvig va resoldre establir una frontera gairebé idèntica a la separació entre les dues zones. El pobre resultat collit per Dinamarca a les votacions a Slesvig Central, especialment a Flensburg, la ciutat més gran de tota la regió, va desencadenar al territori danès l'anomenada "Crisi de Setmana Santa" (1920). En el terç meridional de Slesvig mai va arribar a celebrar-se cap plebiscit.[4]
El 15 de juny de 1920, Slesvig del Nord fou formalment retornat a Dinamarca (gairebé un terç del seu territori).[5] El territori va recobrar oficialment el nom de "districtes de la Jutlàndia Meridional", normalment abreujat a "Jutlàndia Meridional". Cal tenir en compte que històricament aquest nom s'ha utilitzat per a referir-se a la totalitat de Slesvig.
Resultat en detall
[modifica]
| Electorat | Nom alemany | Nom danès | per Alemanya | per Dinamarca | ||
| % | vots | % | vots | |||
| Zona I (Schleswig Nord). 10 de febrer de 1920 | 25,1 % | 25.329 | 74,9 % | 75.431 | ||
| Districte de | Hadersleben | Haderslev | 16,0% | 6.585 | 84,0% | 34.653 |
| Ciutat de | Hadersleben | Haderslev | 38,6% | 3.275 | 61,4% | 5.209 |
| Districte de | Apenrade | Aabenraa | 32,3% | 6.030 | 67,7% | 12.653 |
| Ciutat de | Apenrade | Aabenraa | 55,1% | 2.725 | 44,9% | 2.224 |
| Districte de | Sonderburg | Sønderborg | 22,9% | 5.083 | 77,1% | 17.100 |
| Ciutat de | Sonderburg | Sønderborg | 56,2% | 2.601 | 43.8 % | 2.029 |
| Ciutat de | Augustenburg | Augustenborg | 48,0% | 236 | 52,0% | 256 |
| Part septentrional del districte de | Tondern | Tønder | 40,9% | 7.083 | 59,1% | 10.223 |
| Ciutat de | Tondern | Tønder | 76,5% | 2.448 | 23,5% | 750 |
| Ciutat de | Hoyer | Højer | 72,6% | 581 | 27,4% | 219 |
| Ciutat de | Lügumkloster | Løgumkloster | 48,8% | 516 | 51,2% | 542 |
| Part septentrional del districte de | Flensburg | Flensborg | 40,6% | 548 | 59,4% | 802 |
| Zona II (Schleswig Central). 14 de març de 1920 | 80,2 % | 51.742 | 19,8 % | 12.800 | ||
| Part meridional del districte de | Tondern | Tønder | 87,9% | 17.283 | 12,1% | 2.376 |
| Part meridional del districte de | Flensburg | Flensborg | 82,6% | 6.688 | 17,4% | 1.405 |
| Ciutat de | Flensburg | Flensborg | 75,2% | 27.081 | 24,8% | 8.944 |
| Part septentrional del districte de | Husum | Husum | 90,0% | 672 | 10,0% | 75 |
Referències
[modifica]- ↑ «Myter om Slesvig, About the abandoned opportunities to hold plebiscites in 1848 and 1864 (danès)». Arxivat de l'original el 2012-02-26. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Abstimmungsgebiet, Plebiscite Zones and how they were defined (alemany), Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte». Arxivat de l'original el 2009-05-13. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Clausen-linien, The Clausen Line and its background (Danish), Grænseforeningen». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ Mindretal 1920 - 1955, The minorities 1920 - 1955 (Danish), Institut for Historie, Kultur og Samfundsbeskrivelse / Universitet Syddanmark
- ↑ http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,1532880,00.html Minority Rights Milestone Celebrated, a Deutsche Welle 29.03.2005