Plectruda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasanta Plectruda
Plectrude.jpg
Miniatura amb la santa
Dades biogràfiques
Naixement Plectrude, Bliktrud
ca. 650
Austràsia (potser a l'actual Renània-Palatinat, Alemanya)
Mort després de 717
Colònia (Alemanya)
Sepultura St. Maria im Kapitol (Colònia, Alemanya)
Activitat professional
Ocupació Aristòcrata
bisbe, confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana, Luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 10 d'agost
Iconografia Com a monja
Dades familiars
Cònjuge Pipí d'Héristal
Fills
Pare Hugobert
Modifica dades a Wikidata

Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren[1] fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes i celebra la seva festa el 10 d'agost.[2][3]

Biografia[modifica]

Era membre de la família dels Hugobèrtides, una poderosa nissaga que posseïa nombroses terres entre Colònia i Trèveris. Es va casar entre 670 i 675 amb[4] Pipí d'Héristal,[5] majordom de palau d'Austràsia i va donar a llum a:

  • Drogó († 708), duc de Xampanya
  • Grimoald II († 714), majordom del palau.
  • Eventualment un Pipí, mort molt jove, citat en el Líber memorialis de Remiremont en un lloc prop de Pipí d'Heristal, de Grimoald, de Drogo i de Carles Martell, sense indicació de vincle de parentiu. Els historiadors que s'han interessat en aquesta llista consideren que es tracta d'un fill de Pipí d'Heristal, no altrament conegut, ja que va morir jove.[6]

El 687 Pipí d'Heristal va aixafar els neustris i va controlar el conjunt dels regnes francs. El 690, Pipí va agafar una concubina, Alpaida, que va donar a llum al futur Carles Martell. Poc abans de la seva mort, Pipí va organitzar la seva successió instal·lant el seu fill Grimoald, ja majordom del palau d'Austràsia des del 695, com a majordom del palau de Nèustria i de Borgonya, però aquest fou assassinat per un frisó l'abril del 714. Pipí va designar llavors com a successor el seu nét Teodebald, de set anys.[7]

Els neustris, conduïts per Ragenfrid, es revoltaren contra Plectruda i la van derrotar el 715 al bosc de Compiègne. Ragenfrid es va apoderar dels tresors de Plectruda, abandonats sobre el camp de batalla i, com que Dagobert III acabava de morir, va col·locar a Khilperic II al tron de Nèustria. Després va proclamar a Khilpéric igualment com a rei d'Austràsia, es va aliar a Radbod, duc dels frisons i va atacar Austràsia. És en aquest moment que Carles Martell va aconseguir el control i va reagrupar partidaris per rebutjar els neustris. Després d'un primer fracàs, va parar una emboscada amb èxit a Amblève, i després va derrotar als neustris a la batalla de Vinchy el 28 de maig del 717. Des de llavors, acceptat pels austrasians com el seu líder, va obligar a Plectruda i Teodebald a renunciar al poder, va confiscar els béns de Plectruda i la va tancar en un convent[8][9]

Genealogia[modifica]

 
 
Hugobert
(† 698)
senescal
 
 
 
 
 
Irmina d'Oeren
(† ap.710)
abadessa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Plectruda
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Heristal (el Jove)
(† 714)
majordom de palau
 
 
 
Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Drogó
(† 708)
duc de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
Grimoald II
(† 714)
majordom del palau
 
Carles Martell
(v.690 † 741)
majordom del palau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
duc
 
Hug
bisbe de Rouen
 
Godofreu
 
Pipí
 
Teodebald
(vers 707 † 741)
majordom del palau

Notes i referències[modifica]

  1. Veure l'article Hugobèrtides
  2. [http://nominis.cef.fr/contenus/saint/10179/Sainte-Plectrude.html Nominis: Santa Plectruda.
  3. www.forum-orthodoxe.com Fòrum ortodox francòfon: Sants per al 10 d'agost del calendari eclesiàstic
  4. Settipani, 1993, pàg. 154
  5. Genealogia
  6. Settipani, 1993, pàgs. 156-158.
  7. Settipani, 1993, pàg. 164.
  8. Riché, 1983, pàg. 44-45.
  9. Settipani, 1993, pàg. 166.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plectruda Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, avril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)