Cortaderia selloana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Plomall (planta))
Infotaula d'ésser viuCortaderia selloana Modifica el valor a Wikidata
PampasGrass.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuDanthonieae
GènereCortaderia
EspècieCortaderia selloana Modifica el valor a Wikidata
(Schult. i Schult.f.) Asch. i Graebn. 1900
Nomenclatura
BasiònimArundo selloana Modifica el valor a Wikidata

La Cortaderia selloana, denominada comunament gineri, plomalls, plomes, cortadèria o herba de la pampa, és una planta de la família Poaceae originària d'Amèrica del Sud.[1][2] Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta ornamental.[3] Ha estat també utilitzada freqüentment per fixar talussos i alimentar ocells. A Catalunya, com a d’altres indrets del món, es considera una espècie invasora que amb la seva expansió té l'efecte d’eliminar jonqueres i canyissars.[4]

Descripció[modifica]

És una planta robusta, de fins a 4 metres d'alçada i 3,5 metres de diàmetre, de creixement molt ràpid. Les seves fulles són allargades i estretes, serrades i aspres (d'on prové la designació argentina de "cortadera"). Les tiges floríferes són erectes i amb denses panícules blanques de fins a 80 cm o més, compostes per entre 3 i 7 flors cada una.[3] Es tracta d'una planta dioica, que té el període de floració entre setembre i octubre. Utilitza el vent com a mitjà de pol·linització (anemofília), que dispersa els fruits fins a distàncies de diversos quilòmetres.

Hàbitat[modifica]

En el seu hàbitat originari (Argentina, Uruguai, Brasil i Chile) s'acostuma a trobar en sòls humits i a les vores dels rius. També es pot trobar en marges i talusos de carreteres i camins, així com terrenys poc compactes. Pot viure en tota mena de sòls, tot i que mostra preferència pels profunds i ben drenats, i en especial, els sorrencs.[3]

Espècie invasora[modifica]

Forma poblacions denses que poden excloure la presència d'altres plantes. Disminueix la qualitat de les pastures i incrementa el risc d'incendi.[3] S'ha suggerit l'arrencada de les plantes com a mètode d'eliminació preferent i l'ús d'herbicides (glifosat) però amb possibles repercussions sobre poblacions d'amfibis.[5] Pot influir fortament en la dinàmica dels sistemes fluvials i un control és imprescindible per a conservar els llits fluvials en bon estat.[6]

Referències[modifica]

  1. «Cortadèria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cortaderia selloana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Font García, Joan. «Cortaderia selloana». Invasiber, 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 abril 2010].
  4. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  5. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío. «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF), Febrer 2007. [Consulta: 28 novembre 2010]. «Els autors són membres de la Universitat de Girona»
  6. Agència Catalana de l'Aigua. Esquema provisional dels temes més importants que es plantegen al districte de conca fluvial de Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, març 2014, p. 71. 

Enllaços externs[modifica]