Plumeria rubra
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | fol·licle |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 144270910 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Tribu | Plumerieae |
| Gènere | Plumeria |
| Espècie | Plumeria rubra L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Llista
|
Plumeria rubra és una espècie de planta caducifòlia pertanyent al gènere Plumeria.[1] Originària de Mèxic, Amèrica Central, Colòmbia i Veneçuela, s'ha conreat àmpliament en climes subtropicals i tropicals de tot el món i és una planta comuna a jardins i parcs a més d'utilitzar-se en temples i cementiris. Creix fins a fer-se un arbre que assoleix els 7 o 8 m d'alt i resta enrojolat amb flors fragants de tons rosats, blancs i grocs durant l'estiu i la tardor.
Plumeria rubra va ser una de les moltes espècies descrites per primera vegada per Carl Linnaeus, i ja apareixia a l'edició de 1753 de Species Plantarum. El seu nom específic deriva del llatí ruber "vermell". Altres noms d'espècie, com ara acuminata, acutifolia i lutea no són vàlids. El seu nom comú pot ser frangipani, paucipan vermell, gessamí vermell, frangipani vermell, frangipani comú, arbre del temple o simplement plumèria.[2]
Malgrat el seu nom comú, l'espècie no és un "autèntic gessamí" ni pertany al gènere Jasminum.
Noms comuns[modifica]
El nom comú "frangipani" prové d'una família noble italiana, un marquès del segle XVI de la qual va inventar un perfum amb olor de plumeria. El nom del gènere fa honor a Charles Plumier, que era un monjo franciscà francès i botànic.[3]
A Mèxic el nom comú és cacaloxóchitl o cacaloxúchitl. El nom prové del nàhuatl i significa "flor del corb".[4] P. rubra va ser declarada flor nacional de Nicaragua l'any 1971, on es coneix com a sacuanjoche .[5] En castellà, els frangipanis també es diuen alhelí, alhelí cimarrón, i suche .[6] El terme melia és hawaià.[7] A les Illes Cook, es coneix com a tipani. Es cultiva àmpliament al sud i l'oest de l'Índia, on s'anomena champa o un derivat d'aquest com ara chaaphaa, champige, etc. També es coneix com a champa al Pakistan.[8] A Cambodja rep els noms châmpéi krahâ:m (també romanitzat com krahom, que significa 'vermell'), o châmpéi slük sruëch, mentre que el terme francès per a l'espècie és frangipanier à fleurs rouges .[9] A Sri Lanka, en singalès es coneix com araliya. És conegut amb molts noms al Brasil, inclòs jasmim-de-caiena, jasmin-do-pará, jasmin-manga i flor-de-Santo-Antônio .[6] A Myanmar, es coneix com a mawk-sam-ka, mawk-sam-pailong i sonpabataing .[10] A la Xina, té el nom comú ji dan hua, i als Estats Units, se'l coneix com a nosegay.[8] A les Filipines es coneix com a kalachuchi.
Descripció[modifica]
Plumeria rubra pertany a la família de les apocinàcies i creix com un arbust o arbre petit que creix fins a una alçada de 2 a 8 m i una amplada similar.[3] Té un tronc gruixut i suculent i branques contundents semblants a una salsitxa cobertes d'una fina escorça grisa. Les branques són una mica trencadisses i quan es trenquen, supuren un làtex blanc que pot irritar la pell i les mucoses. Aquest làtex que es troba a la tija de les plantes és tòxic, però no mortal tret que estigui present en grans quantitats.[11] Les fulles verdes grans poden assolir una longitud entre 30 i 50 cm i estan disposades alternativament i agrupadess a l'extrem de les branques. Els troncs d'aquestes plantes poden ser de fins a 25 cm en estat salvatge. Acostuma a ser més petit en cultiu.[11]
Són arbres caducifolis i les fulles cauen en els mesos més freds de l'any. Les flors són terminals, apareixent als extrems de les branques durant l'estiu. Sovint molt abundoses i prominents, són altament fragants i tenen cinc pètals. Les flors desprenen la seva fragància al matí i al vespre. Aquesta fragància és similar a la de la rosa, els cítrics i la canyella.[12] Els colors de les flors van des del rosa comú fins al blanc amb tons grocs al centre de la flor.[13][14] Abans d'obrir-se són tubulars i un cop obertes fan de 5 a 7,5 cm de diàmetre. Molt poques vegades es produeixen llavors, però quan se'n fan es troben entre 20 i 60 llavors alades dins d'una beina d'uns 17,5 cm.[7] Els fruits són beines cilíndriques que rarament es troben en cultiu.[3]
Distribució i hàbitat[modifica]
La distribució original s'estén des del Cap de Baixa Califòrnia fins al centre de Mèxic i cap al sud passant per Amèrica Central fins a Colòmbia i Veneçuela a l'Amèrica del Sud. Es conrea a les regions tropicals del món, i potser està naturalitzada en algunes parts de l'Índia.[15]
Concretament, P. rubra es conrea a les terres baixes i les Yungas a Bolívia, les regions costaneres i andines de l'Equador i les regions amazòniques i andines del Perú on habita en diferents zones. P. rubra s'ha introduït a molts països i illes, inclosos Sud-àfrica, Iemen, Txad i Burundi. S'ha trobat creixent a tot arreu a Myanmar, excepte en regions muntanyoses molt fredes.[10] S'ha introduït tant a la Xina com al Pakistan i s'ha naturalitzat a les regions d'Analamanga i Betsiboka de Madagascar. És originària del departament d'Antioquia a Colòmbia, i es distribueix a països com Costa Rica, Nicaragua, Guatemala, Mèxic, El Salvador, Belize i Hondures, juntament amb les Índies Occidentals. També es conrea àmpliament a Panamà.[8]
P. rubra habita generalment en zones càlides i rocoses amb pluges d'escasses a moderades. Pot sobreviure en llocs amb estacions seques pronunciades, on arriben a florir les branques nues o, en condicions més humides, pot romandre amb les fulles perennes. També es pot trobar en boscos rocosos, vessants de muntanyes i fins i tot ocasionalment a planes o sabanes. Ocupa cotes de 500 a 1000 metres, però es pot trobar fins a alçades de 1500 metres.[11]
Cultiu[modifica]
L'espècie es conrea a tot el món en climes subtropicals i tropicals. A Austràlia, es veu àmpliament en cultiu a Sydney i Perth i en climes més càlids sense gelades cap al nord.[16] Als Estats Units continentals, tolera les zones de rusticitat USDA de 10B a 11 (la costa sud de Califòrnia i l'extrem sud de Florida).[14] També es cultiva a Hawaii fins a una altitud de 2000 m.[7] Suporten una gran varietat de sòls, des d'àcids a alcalins i sorrencs fins a argilosos.[14] Aquesta planta creix millor en sòls d'humitat baixa a mitjana, ben drenats, a ple sol i floreix durant la major part de l'any a les zones tropicals. No creix bé en sòls humits i en zones amb temperatures inferiors a 10 °C durant els hiverns perquè les plantes deixen de florir i perden les fulles.[3] Les plantes arrelades també són molt tolerants a la sal i toleren fins i tot els vents carregats de sal.[11] Es troba àmpliament disponible als vivers, ja que els frangipanis es propaguen fàcilment mitjançant esqueixos de branques que es tallen als mesos més freds i es deixen assecar durant una setmana o més.[16] A més de jardins i plantacions de carrers i parcs, els frangipanis es planten als temples i cementiris.[7]
Plumeria rubra és un cultiu important a Hawaii, amb més de 14 milions de flors venudes per ser utilitzades en garlandes (anomenades leis) a l'any 2005.[17]
A les zones temperades P. rubra s'ha de conrear en hivernacles, en un gran jardí d'hivern o similar, per la seva necessitat de condicions càlides. No obstant això, es pot col·locar a l'exterior en un lloc protegit i assolellat durant els mesos d'estiu. Al Regne Unit ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society.[18][19]
Algunes plantes en cultiu són híbrids entre aquesta espècie i Plumeria obtusa; aquestes tenen fulles arrodonides en lloc de punxegudes i tenen menys probabilitats de perdre les fulles.[7] La varietat blanca i groga coneguda com a "Singapur" floreix durant tot l'any a Hawaii.[20]
Malures[modifica]
Coleosporium plumeriae, conegut com a rovell de la plumèria o rovell del frangipani, és un fong que ataca les fulles joves de P. rubra.[21] Provoca un recobriment en pols marronós o taronja o butllofes grogoses de les fulles. S'ha registrat des de Hawaii fins a la costa est d'Austràlia.[7][22] Va ser reconegut per primera vegada pel micòleg francès Narcisse Théophile Patouillard a l'illa de Guadalupe, a l'est del Carib, el 1902, i havia arribat a Taiwan el 2005.[23]
Usos[modifica]
El Servei Forestal de l'USDA qualifica Plumeria rubra com una planta verinosa i adverteix que no es toqui ni es mengi cap part de la planta.[24]
A Cambodja, com amb altres espècies de Plumeria, les flors de P. rubra s'utilitzen per a fer collarets, com a ofrenes a les divinitats o com a decoració per als taüts. Les fulles d'aquesta espècie s'utilitzen per a la cura de les nafres i es fan infusions calmants.[9] Les flors i l'escorça també s'usen en la medicina tradicional xinesa en el tractament de la febre, la disenteria bacil·lar, la tos ferina, etc.[25]
P. rubra posseeix fulvoplumierina, un antibiòtic natural que inhibeix el creixement de Mycobacterium tuberculosis. També s'ha demostrat que la planta és antifúngica, antiviral, analgèsica, antiespasmòdica i hipoglucèmica.[11] També s'informa que P. rubra conté agoniadina, àcid plumièrid, àcid cerotínic i lupeol, i la tija posseeix un alcaloide anomenat triterpinoide. Se sap que la planta afavoreix la digestió i l'excreció, juntament amb les funcions respiratòries i immunitàries. La saba de la planta s'utilitza com a laxant i és un remei per a la inflor i els mals d'estómac. Es diu que l'escorça és purgant i també es fa servir per a les nafres venèries. Les flors es poden bullir en aigua o suc i fer-les una amanida per afavorir el moviment intestinal, el flux d'orina i controlar els gasos i la flegma. Les flors també s'usen en el tractament de l'asma.[10]
A l'illa de Molokai, a l'arxipèlag hawaià, es conrea P. rubra per produir garlandes pel coll (anomenades leis) amb les flors.[12] També s'utilitzen per fer un oli perfumat a moltes illes del Pacífic, com ara les Hawaii.[3] Les flors es fan servir com a essència per perfumar l'oli de coco. L'escorça conté lleugeres vetes violetes i la fusta és dura i compacta amb una textura molt fina que permet fer-ne un poliment acurat.[11]
Plumeria rubra és la flor nacional de Nicaragua, on es coneix amb el nom local de " sacuanjoche ". També és la flor del poble d'Asan-Maina a Guam.
Galeria[modifica]
-
Flors d'una variant blanca -
Flors d'una variant rosa -
Fulles brotant -
Arbre de Plumeria rubra blanca -
Plumeria rubra ree rosa -
Frangipani vermell a Warje, Índia. -
Plumeria rubra a Tahití -
Plumeria rubra a la Xina -
Fulla tacada pel Rovell del frangipani (causat pel fong Coleosporium plumeriae) -
Flor de Plumeria rubra o frangipani vermell a Jamshedpur
_(4125134278).jpg)
.jpg)
.jpg)
_on_Plumeria_rubra.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Botanica : the illustrated A-Z of over 10,000 garden plants and how to cultivate them.. [New ed.]. Königswinter: Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Plumeria rubra - Plant Finder». www.missouribotanicalgarden.org. [Consulta: 4 abril 2019].
- ↑ «Biblioteca». Medicinatradicionalmexicana.unam.mx. Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 12 juliol 2013].
- ↑ «Simbolos Nacionales». Arxivat de l'original el 2017-10-06. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Taxonomy - GRIN-Global Web v 1.10.4.0». npgsweb.ars-grin.gov. [Consulta: 4 abril 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Criley, Richard A. «Ornamentals and Flowers OF-24: Plumeria». Cooperative Extension Service, C/T/A/H/R. Department of Horticulture, College of Tropical Agriculture & Human Resources, University of hawaii at Manoa, febrer 1998. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Tropicos | Name - Plumeria rubra L.». www.tropicos.org. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ 9,0 9,1 Dy Phon Pauline, 2000, Plants Used In Cambodia, printed by Imprimerie Olympic, Phnom Penh.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Plumeria rubra L.» (en anglès). www.gbif.org. [Consulta: 4 abril 2019].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Plumeria rubra - Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. [Consulta: 4 abril 2019].
- ↑ 12,0 12,1 Joulain, Daniel (en anglès) Chemistry & Biodiversity, 5, 6, 2008, pàg. 896–909. DOI: 10.1002/cbdv.200890103. ISSN: 1612-1880. PMID: 18618387.
- ↑ "Botanica.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Gilman, Edward F.. «Fact Sheet ST-491 Plumeria rubra Frangipani». Environmental Horticulture website. University of Florida, octubre 1994. [Consulta: 22 juliol 2013].
- ↑ Rebman, J. P.; Gibson, J.; Rich, K. San Diego Society of Natural History, 45, 2016, pàg. 39.
- ↑ 16,0 16,1 Campbell, Colin. «Fact Sheet: Frangipani». Gardening Australia Website. Australian Broadcasting Corporation, 03-06-2006. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ «Plumeria Rubra: An Old Ornamental, A New Crop». Actahort.org. [Consulta: 12 juliol 2013].
- ↑ «RHS Plantfinder - Plumeria rubra». [Consulta: 8 maig 2018].
- ↑ «AGM Plants - Ornamental». Royal Horticultural Society, juliol 2017. [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ Scott, Susan. Plants and Animals of Hawaii. Bess Press, 1991, p. 65. ISBN 0-935848-93-2.
- ↑ Weeraratne, T.P.; Adikaram, N.K.B. «Biology of Plumeria Leaf Rust Disease Caused by Coleosporium Plumeriae». Ceylon Journal of Science (Biological Sciences), 35, 13-11-2006, pàg. 157-162.
- ↑ Burke, Don. «Weeds and Garden Pests: Frangipani Rust». Burke's Backyard website. CTC Productions. Arxivat de l'original el 22 agost 2010. [Consulta: 4 febrer 2010].
- ↑ S J Roberts. «The first report of Plumeria (Frangipani) rust disease caused by Coleosporium plumeriae in Taiwan». Bspp.org.uk. Arxivat de l'original el 2012-07-21. [Consulta: 12 juliol 2013].
- ↑ The USDA Forestry Service's Site for El Yunque National Forest.
- ↑ Plumeria rubra. «Plumeria rubra». Flower View. Arxivat de l'original el 2018-09-11. [Consulta: 18 febrer 2023].
