Plutó (mitologia)

Plutó

Tipus	deïtat romana
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Roma
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Prosèrpina
Pare	Saturn
Germans	Vesta, Glauca (en) , Júpiter, Neptú, Ceres i Juno
Altres
Equivalent	Hades

Orfeu al davant de Plutó i Proserpina. Gravat de Virgil Solis per Les Metamorfosis de Ovidi, Llibre X, 11-52.

Plutó (en grec antic Πλούτων) és un sobrenom ritual del déu dels inferns, Hades, senyor del món dels morts. Era un eufemisme amb el qual els grecs s'hi referien per tal de no provocar la seva còlera. El seu nom ve de l'adjectiu ploutos que significava ric, perquè totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.

Va ser assimilat al déu llatí Dis Pater (el pare ric), que en els seus orígens era un déu agrari, com Plutó, i d'ell provenien les riqueses de la terra.

Plutó era el fill de Saturn i Ops i va ser marit de Prosèrpina, que va ser raptada per casar-se amb ell. La mare de Prosèrpina, Ceres es va enfadar i conseqüentment va provocar l'hivern.

Les representacions de Plutó són amb barba espessa i amb una actitud dura. A vegades porta casc, un regal dels ciclops i aquest tenia el poder de tornar-lo invisible. A vegades porta una corona de fulles. Quant està representat en el seu tron, a la seva mà dreta porta un ceptre de color negre, una forca o unes claus. Les claus representen que les portes del seu regne estan tancades. D'altres vegades se'l representa en un carro de quatre cavalls negres.

Vegeu també

• Plutoni (santuari)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plutó