Pèl de bou

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Poa anual)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
pèl de bou
Poa annua.jpeg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Commelinids
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Gènere: Poa
Espècie: P. annua
Nom binomial
Pèl de bou
L.

El pèl de bou, també anomenat pèl de ca o poa anual (Poa annua), és una espècie del gènere Poa molt estesa en els prats de climes temperats.[1][2] Com el seu nom indica és una planta de cicle anual (però amb alguna subespècie perenne).[3] Probablement és un híbrid entre les espècies Poa supina i Poa infirma.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fa entre 15–25 cm d'alt. La panícula està oberta i de forma triangular d'uns 7.5 cm de llarg. La lígula és punxeguda i platejada cosa que la distingeix de la Poa pratensis, i de Poa trivialis. Les fulles tenen les vores finament serrades. Floreix tot l'any excepte en hiverns severs. Creix ràpidament des de la germinació de les llavors i ja floreix sis setmanes després.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es comporta com una mala herba comuna a Amèrica del Nord, on rep el nom d'annual bluegrass.[5] Forma part de les mescles de gespa,[6] però en molts lloc la substitueix l'herba del gènere Agrostis. Al Regne Unit es considera una espècia al·lòctona amb risc d'esdevenir invasora.[7] Als Països Catalans és comuna a tot arreu, i se'n troben tres subespècies:

  • Poa annua annua: la més comuna i estesa a tot el territori fins als 1675 m d'altura. Es troba en vores de camins i llocs ruderals, i també en alguns conreus (vinyes i fruiterars).[8] Floreix tot l'any.[3]
  • Poa annua exilis: molt menys comuna, es troba en alguns llocs de terra baixa, també en vores de camins i llocs ruderals. Floreix a la primavera.[3]
  • Poa annua supina: és comuna en jaces i llocs trepitjats d'alta muntanya (1500-2550 m). A diferència de les altres subespècies autòctones, és un hemicriptòfit (o sigui, té parts subterrànies perennes).[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rich, T. C. G.; Jermy, A. C. (ed.). «Poa». A: Plant Crib (pdf) (en anglès). Botanical Society of the British Isles (BSBI) en col·laboració amb els National Museums of Wales, 1998, p. 3. 
  • Clayton, W.D.; Vorontsova, M.; Harman, K.T.; Williamson, H. «Poa» (en anglès). GrassBase - The Online World Grass Flora, 2006 i enllà.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vallès, Joan (dir.); Joan Veny, Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià, Joan Carles Villalonga. «Pèl de bou». A: Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 685-686. ISBN 9788447538553. 
  2. «Pèl, 6.3 pèl de bou (o de ca)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  4. collins pocket guide Grasses, Sedges, Rushes and Ferns. fitter.R, Fitter.A, Farrer.A.1995. page 54
  5. Ohlendorf, B.; D. W. Cudney,C. L. Elmore i V. A. Gibeault. «Annual Bluegrass Management Guidelines--UC IPM». University of California, maig del 2012. [Consulta: 17 desembre 2015].
  6. Dvorchak, Robert. «Oakmont-inspired Stimpmeter allows USGA to accurately measure speed, consistency of putting surfaces». Pittsburgh Post-Gazette, 2007-06-13.
  7. Rich & Jermy, 1998, p. 1.
  8. Llobet i François, Toni. Flora i fauna dels Parcs: Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Figueres: Brau, 2009, p. 65. ISBN 978-84-96905-40-5.