Jaciment de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sant Jaume-Mas d'en Serrà és un jaciment al municipi d'Alcanar (el Montsià) a les coordenades geogràfiques 40° 34′ 18.62″ N, 0° 30′ 57.38″ E / 40.5718389°N,0.5159389°E / 40.5718389; 0.5159389Coord.: 40° 34′ 18.62″ N, 0° 30′ 57.38″ E / 40.5718389°N,0.5159389°E / 40.5718389; 0.5159389 a 224 msnm, al darrers contraforts de la Serra del Montsià, a 1.250 m. del mar Mediterrani. Per les seves característiques no sembla que sigui realment un poblat sinó una residència aristocràtica o petita ciutadella.[1] És a prop i relacionat amb els assentaments de la Moleta del Remei (Alcanar), la Ferradura i la Cogula (Ulldecona).

Administrativament Sant Jaume està situat a la comarca del Montsià però, des de la perspectiva arqueològica i geogràfica és més correcte analitzar-lo en relació al territori del Sénia.[2]

Es tracta d'un oppidum relativament petit (495 m²) i planta pseudocircular amb murs que, encara, fan 2,5 metres d'alçada. Els sistemes defensius consten d'una muralla de doble parament, una torre que envolta i tanca el conjunt i una altra torre allargada i estreta d'extrem arrodonit. La porta de l'assentament té una estructura singular.

Pertany al període de transició entre el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i és rellevant per al coneixement de les estructures d'ocupació del territori d'aquella època i del comerç amb els fenicis en aquesta zona l'activitat del qual va començar a la segona meitat del segle VII aC. i va continuar fins al primer quart del segle VI aC. Els artefactes trobats a aquest poblat pertanyen a l'Eivissa fenícia i les colònies o factories púniques del Mediterrani central.

Aquest jaciment arqueològic va ser descobert per Ramon Esteban a mitjans de la dècada de 1970 i es va començar a excavar l'any 1997 pel Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona. En haver-hi un únic nivell d'ocupació, es dedueix que la durada d'aquest assentament va ser relativament curta (entre un i dos quarts de segle) el seu abandonament va ser provocat a causa d'una destrucció violenta.

Referències[modifica]

  1. D. Garcia Rubert Els sistemes de fortificació...Revista arqueològica de Ponent Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. GARCIA, David, GRACIA, Francisco i MORENO, Isabel. L'assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) (en català). Primera. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 445. ISBN 9788447539048. 

Enllaços externs[modifica]