Jaciment arqueològic de l'Esquerda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Poblat ibèric de l'Esquerda)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físical'Esquerda
Iberic esquerda.jpg
Excavació a l'àrea ibèrica
Tipus Edifici i monument històric
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
Municipiles Masies de Roda
Localització Les Masies de Roda, en un meandre del riu Ter
 41° 58′ 27″ N, 2° 18′ 46″ E / 41.9741°N,2.31284°E / 41.9741; 2.31284
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0005533
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1032-MH-ZA
IPAC 1133
Història
Cronologia Segle VIII aC - segle XIV dC
Excavacions Des del 1977
Arqueòleg Dra. Imma Ollich, M. de Rocafiguera (Des del 1982), O. Amblàs (Des del 2007)
Troballa arqueològica Oppidum ibèric, muralles, taller ceràmic, taller metal·lúrgic, camp de sitges visigòtiques, necròpolis, església romànica
Activitat
Gestor/operador Equip de la Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

l'Esquerda és un jaciment arqueològic al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona. S'hi troben restes d'ocupació intermitent compreses entre el segle VIII aC i el segle XIV dC. Molts dels objectes trobats s'exposen al Museu Arqueològic de l'Esquerda, a Roda de Ter.[1]

Situació geogràfica[modifica]

El jaciment arqueològic de l'Esquerda és sobre un meandre de 12 hectàrees que dibuixa el riu Ter en el seu pas per la població de Roda de Ter (Osona). El lloc, elevat uns trenta o quaranta metres del nivell fluvial, confereix a l'indret unes excel·lents característiques estratègiques de defensa i control del territori. A més a més, la seva situació en un punt intermedi entre la Plana de Vic i la zona més muntanyenca de les Guilleries, li permet l'accés a recursos naturals diversificats. La confluència d'aquestes característiques explica la llarga ocupació de l'assentament, que abasta des del bronze final fins a època baixmedieval.

Història de les investigacions arqueològiques[modifica]

A inici del segle passat, s'efectuaren les primeres intervencions a la zona per part d'aficionats locals. No serà, però, fins a l'any 1977 que s'inicien les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. Imma Ollich. Els primers treballs es van centrar en la necròpolis situada a l'entorn de l'església medieval i en les cases que s'organitzen al seu voltant. Des d'aquell moment, les excavacions han continuat en el sector medieval, i des del 2007 també amb la codirecció d'Oriol Amblàs.

L'any 1981, diverses prospeccions efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica en aquell indret. Des del 1982, i amb la codirecció de Montserrat de Rocafiguera, s'excava també anualment en aquesta zona, on s'han posat al descobert les estructures d'un opiddum ibèric datable entre els segles v i iv aC. Les darreres campanyes d'excavació han posat de manifest la presència d'un camp de sitges d'època altmedieval i visigòtica en aquesta mateixa zona.

Història[modifica]

Jaciment arqueològic de l'Esquerda (febrer 2019)

Bronze final[modifica]

Vegeu també: Edat de Bronze

La primera ocupació documentada a la península de l'Esquerda se situa al bronze final (s. viii aC), amb la presència de diversos fons de cabanes i material ceràmic dispers i fragmentat.

Món ibèric[modifica]

Vegeu també: Ibers i Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Uns segles més tard (s. v-iv aC), es bastí a la zona un oppidum ibèric, protegit per una potent muralla que tanca l'únic accés possible a la península. El poblat acollia, entre altres estructures, dos tallers, un de ceràmic i un altre de metal·lúrgic. Un carrer longitudinal, orientat de nord a sud i originat a la porta principal del poblat, organitza tot l'espai interior. Aquest eix es mantindrà durant tota la vida del poblat. A finals del segle iii aC, o a inicis del segle ii aC, el poblat va patir un greu incendi que comportà la destrucció de diverses estructures, entre aquestes la muralla. Pocs anys més tard, el poblat es va refer, construint una nova muralla uns metres més avançada que l'anterior i canviant la porta d'accés al poblat, que deixà de situar-se al tram central del sistema defensiu, per a passar al seu extrem est. Aquesta nova ocupació va durar fins al segle i aC.

Època romana[modifica]

Vegeu també: Colonització romana i període romà a Catalunya

En aquest moment, s'obre un parèntesi en què no es documenta ocupació a la zona. Aquest fet s'explica pels canvis en el model de poblament que provocà la romanització. Així, un cop pacificat el territori després de la conquesta romana, molts dels antics poblats ibèrics, situats en llocs encimbellats, perden la seva funció defensiva i de control del territori i s'abandonen. La població es trasllada aleshores a la plana, en punts més propers als camps de conreu. És aquest el moment de l'Ausa romana –actual Vic- i les viles del seu voltant, que adquireixen cada vegada un major protagonisme.

Període visigòtic[modifica]

Vegeu també: Visigots i període visigòtic a Catalunya

L'entrada dels pobles germànics al llarg dels segles iv-vii dC portarà a ocupar de nou la península de l'Esquerda. La inestabilitat que comportà la seva arribada provocà el retorn de la població al punts de fàcil defensa i control del territori, que ja havien estat ocupats anteriorment. Les excavacions ens confirmen la presència visigoda a la zona, com posa de manifest la descoberta d'uns camps de sitges excavades a la part nord del jaciment.

Musulmans i carolingis[modifica]

Vegeu també: Imperi Carolingi i Musulmans

Una nova invasió, en aquest cas la musulmana a inicis del segle viii, provocà de nou un canvi en el control dels centres polítics i econòmics del territori, fins aquest moment en mans dels visigots. El pas dels exèrcits musulmans per Osona en el seu avenç vers els Pirineus, provocà la destrucció de la seu visigòtica d”Ausona” i de diverses fortaleses de l'entorn, situació que comportà la fugida de la població cap a llocs amagats de les muntanyes del voltant. En l'intent dels francs carolingis de frenar l'avançada musulmana, crearen una línia de defensa al llarg del Ter. A l'Esquerda, hi emplaçaren torres de guaita de fusta, sostingudes mitjançant encaixos a la roca, i situades al punt més elevat del jaciment. Això no obstant, aquesta frontera del Ter, sense un suport poblacional suficient, no pogué resistir la revolta d'Aissó, un dirigent indígena got musulmà revoltat contra el nou poder franc. Aquest va destruir l'assentament carolingi i, com havien fet anys abans els mateixos francs, adoptà l'Esquerda com a base d'operacions. Aquest atac comportà la reculada dels carolingis vers el nord, i no serà fins al 875, amb Guifré el Pilós, que es reestructurarà l'administració carolíngia sobre una base poblacional de nouvinguts. Des d'aquest moment, i fins a inicis del segle x, no tenim notícies de l'Esquerda, ni a nivell arqueològic ni documental. L'any 927, un document esmenta una donació de terres a l'església de Sant Pere de Roda. L'església d'aquest moment era de dimensions més reduïdes que les restes visibles actualment, i segurament edificada amb materials més senzills. Cal associar a aquest moment les tombes antropomorfes excavades a la roca que es distribueixen en el seu entorn.

Tombes antropomorfes (agost 2010)
Mur de l'església medieval de l'Esquerda (Febrer 2019)

Època baixmedieval[modifica]

Article principal: Baixa edat mitjana

A inicis del segle xi, es produeix una remodelació a l'Esquerda. D'una banda, s'edificarà una nova església seguint les noves tècniques del primer romànic, Sant Pere de Roda, consagrada l'any 1042, en època del bisbe abat Oliba. En aquest moment, les cases comencen a cercar la protecció de la sagrera i el poble creix a l'entorn de l'edifici religiós: juntament amb els habitatges es construïen tallers, forns i espais comunals. Al llarg de tot el període medieval, s'efectuaren diverses refetes al vell sistema defensiu d'època ibèrica. Fins a mitjans del segle xiii, el poblat experimenta un creixement constant. S'ha calculat que podria arribar a acollir un centenar de cases i unes cinc-centes persones en el moment de màxima ocupació. A finals del segle xiii i inicis del xiv, la tendència s'inverteix. Les lluites feudals entre la casa de Cabrera, senyors de la zona, i el bisbat de Vic –aliats amb el rei-, provocà el progressiu abandonament de la zona a favor de l'ocupació de l'actual nucli de Roda de Ter, més proper al pont i a les vies de comunicació. La documentació, a nivell arqueològic, de diversos edificis incendiats es podria relacionar amb aquests fets.

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica]

  • Ollich, I.; Rocafiguera, M., 1991, L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu. Ajuntament de Roda de Ter.
  • Ollich, I.; Rocafiguera, M., 2001, L'Esquerda: 2500 anys d'història, 25 anys de recerca. Fundació Privada l'Esquerda, Eumo Ed. Roda de Ter. (dibuixos de F. Riart).
  • Ollich,I.; Ocaña, M.; Ramisa, M.; Rocafiguera, M., 1995, A banda i banda del Ter. Història de Roda. Eumo Ed. Ajuntament de Roda (L'Entorn, 30).
  • Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000, ISBN 84-297-4706-0, plana 116.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaciment arqueològic de l'Esquerda Modifica l'enllaç a Wikidata