Poblat ibèric del Far

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent és un assentament iber de la tribu dels laietans, situat al Turó del Vent, a Llinars del Vallès. Va ser excavat molt intensament, per darrer cop l'any 1984, per l'arqueòleg Jordi Pardo.[1] Va deixar de ser habitat amb la romanització i no es va tornar a fer servir fins al segle IX, època de la qual estan datades les tombes trobades en la campanya d'excavacions.

El poblat és triangular i té una extensió de més de 6 hectàrees, amb una gran quantitat de sitges i amb pocs habitacles, i s'han detectat signes de romanització en una bona colla de teules romanes trobades. Disposava de muralles de gruix considerable, pertanyents a diferents èpoques.

Els habitants eren agricultors i ramaders, que només necessitaven un aixopluc per dormir, perquè la seva vida transcorria a l'aire lliure. Comerciaven amb grecs, cartaginesos i romans. Emmagatzemaven els cereals a les sitges, que, ben tapades, els permetien tenir reserves per a un quant temps. Les cases eren de planta rectangular i d'una o dues habitacions de 20 a 25 m² i se n'ha trobat una de sencera.[2] La indústria tèxtil estava desenvolupada i hi havia nombroses peces de teler. També treballaven la metal·lúrgia i la ceràmica.

Coord.: 41° 37′ 39.92″ N, 2° 24′ 50.55″ E / 41.6277556°N,2.4140417°E / 41.6277556; 2.4140417

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]