Poblat ibèric del Far

Infotaula de geografia físicaPoblat ibèric del Far
Imatge
TipusPoblat ibèric Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLlinars del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 37′ 40″ N, 2° 24′ 51″ E / 41.62776°N,2.41404°E / 41.62776; 2.41404

El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent és un assentament iber de la tribu dels laietans, situat al Turó de la Majordoma, a Llinars del Vallès, dominant la plana del Vallès. El turó del Vent, com a turó, seria al costat, error que comporta dificultats de localització per molts visitants. Aquest error ve de finals del s. XIX, quan Carreras Candi va publicar els primers escrits sobre el jaciment. Va ser fruït d'estudis durant la primera meitat del s. XX, i tot i que va ser en part excavat amb la metodologia de l'època per l'erudit local Joan Pla, no hi ha documentació d'aquests treballs, i no es realitzen excavacions modernes fins a la dècada del vuitanta. També en destaca la destrucció d'una part important per part de la carretera que hi passa pel mig, la construcció de la qual (en forma de camí) data del 1972. El jaciment ha patit molts saqueigs i va ser excavat per darrer cop l'any 1984, per l'arqueòleg Jordi Pardo, tot i que des del 2017 s'han reprès les excavacions.[1] Va deixar de ser habitat amb la romanització i no es va tornar a fer servir fins a l'edat medieval època de la qual estan datades les tombes trobades en la campanyes d'excavacions.

S'hi accedeix des de la ctra. B-510, de Llinars a Dosrius, s'agafa el camí del Far, al parc del Montnegre i el Corredor. Passat el desviament de Castell del Far a 300 m, el poblat ibèric es troba en ambdós costats del camí dins d'una zona coberta de bosc mixt de pi i alzina.

Descripció[modifica]

El poblat és triangular i té una extensió de més de 6 hectàrees, amb una gran quantitat de sitges i amb pocs habitacles, i s'han detectat signes de romanització en una bona colla de teules romanes trobades.

Comerciaven amb grecs, cartaginesos i romans. Emmagatzemaven els cereals a les sitges, que, ben tapades, els permetien tenir reserves per a un quant temps. L'assentament destaca per la importància de les activitats econòmiques, especialment els treballs tèxtils, d'emmagatzematge de cereal i fins i tot treballs metal·lúrgics.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]