Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Poblat ibèric del Molí d'Espígol)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCiutat ibèrica d'Athanàgia (Molí d'Espígol)
Molí d'Espígol cap de setmana ibèric 2009.JPG
vista parcial del jaciment
Ubicació
PaísCatalunya Catalunya
LocalitzacióTornabous, Urgell
 41° 42′ 33″ N, 1° 04′ 17″ E / 41.70926944°N,1.07147778°E / 41.70926944; 1.07147778
Dades i xifres
Bé cultural d'interès nacional
Data10 febrer 2009
Identificador3997-ZA
Història
TipusJaciment arqueològic
Cronologiasegle V - segle I aC
Modifica les dades a Wikidata

La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol, de Tornabous, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. El jaciment arqueològic es troba al municipi de Tornabous, comarca de l'Urgell, sobre una petita elevació del pla.[1] Des del 2009 està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.[2]

Polèmica pel nom[modifica]

Tot i que a poc a poc el jaciment de Tornabous comença a ser anomenat com a Ciutat Ibèrica d'Athanàgia o Atanagrum, ha estat conegut majoritàriament en entorns acadèmics com a Poblat Ibèric del Molí d'Espígol, nom de paternitat atribuïda a l'arqueòleg Joan Maluquer de Motes, pel fet que a la vora hi havia funcionat un molí amb aquest nom, situat a l’antic terme d'Espígol.[3] La mítica ciutat d'Atanagrum fou descrita per l'historiador romà Titus Livi com la capital dels ilergets fins a l'any 218 aC. Es tracta d'una ciutat destruïda per Gneu Escipió en la Segona Guerra púnica, i que fins ara no havia estat identificada, i per tant, se'n desconeixia la ubicació exacta.

No ha estat fins al segle XXI, analitzant les mides del jaciment, que s'ha evidenciat que no es tractava d'un poblat sinó d'una gran ciutat, una capital.[4] En paral·lel, les recerques arqueològiques entorn de la roca sobirana de Lleida han confirmat que Iltirta és una ciutat fundada en el context de la Segona Guerra Púnica. I per tant, s’ha conclòs que la capital ilergeta anterior a l’ocupació militar romana correspon al jaciment del Molí d’Espígol, que és l'única ciutat ilergeta trobada per al període anterior a l'arribada dels romans.

Aquestes recerques posen de manifest que, amb l'arribada dels romans i el declivi de la tribu ilerget, els habitants d'Atanagrum es veurien obligats a abandonar la ciuat ubicada vora l'actual Molí d'Espígol i traslladar-se a Iltirta. La nova capital ilergeta estaria situada en un lloc més estratègic, i permetria als conqueridors accedir amb més facilitat a l'interior de la península Ibèrica.[5]

Fins que no s'han donat a conèixer els treballs sobre el jaciment de Tornabous la ubicació de l'antiga capital ilergeta restava desconeguda. Aquest fet havia generat una diversitat d'hipòtesis, com la del lingüista Joan Coromines, que suggeria que Atanagrum podria correspondre a l'antiga denominació d'Agramunt.[6]

Descripció arqueològica[modifica]

Els orígens d'aquest assentament són al final de la primera edat del ferro, tal com han refermat els darrers treballs de seguiment i excavació arqueològica, confirmant que el disseny de l’assentament respondria a un traçat a cordill sobre la base d’un eix longitudinal sobre el qual es dibuixarien dos cercles secants, talment com es va plantejar en el seu dia per al disseny dels Vilars d’Arbeca, fortalesa veïna i amb la que compartiria orígens en el temps, estructura i sistema defensiu, si bé les dimensions del Molí són força més grans.[7]

És en aquest moment ibèric antic quan es construeix la muralla, a finals del s. V aC, probablement sobre un estrat anterior.[1] Durant la primera meitat del segle IV aC es fa una certa ordenació general de l'espai,[1] i creix apareixent els barris suburbans. El seu moment òptim va ser en els segles IV-III aC. Fou abandonat una primera vegada cap a l'any 200 aC a conseqüència de la destrucció per un incendi (en temps de la Segona Guerra púnica);[1] però cap a l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, fins que és abandonat definitivament a mitjan segle I aC.

La ciutat està envoltada per una muralla de forma circular el·líptica.[1] Constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat entre les poblacions conegudes de l'àrea ilergeta. Va ser un centre productor agrícola, ramader, polític i comercial de primer ordre.

El jaciment consta de dos espais arqueològics: l'espai urbà on es troben les restes visibles, i l'espai suburbà que s'estén cap al nord, fora de les muralles de l'oppidum. Els carrers s'entrecreuen formant una retícula. S'hi aprecien un total de quatre muralles construïdes en diferents èpoques.

Superfície del Jaciment[modifica]

En aquest sentit, el progressiu creixement de la ciutat ubicada al Molí d'Espígol posa de manifest que hi haurà una primera ampliació del perímetre de muralla que serà superat per una nova ampliació al voltant del 400aC, en el que hi haurà una reorganització i ampliació extramurs, ben planificada i estructurada, que superarà i amortitzarà el segon perímetre de muralla amb la construcció d'un tercer circuit emmurallat.

Així, les recerques arqueològiques que s'han dut a terme a partir de l'any 2003 han posat de manifest l'existència d'un conjunt d'espais suburbans relacionats necessàriament amb la ciutat ibèrica, i situats a fora del recinte emmurallat, que s'han datat durant aquest període ibèric ple, coincidint amb la segona ampliació (segles V-III aC).

A l'oest de la zona murallada s'han trobat un conjunt d'estructures murals, amb enllosats i un parell de forns metal·lúrgics, pels que sembla clara l’existència d’un barri amb estructures bastides en què s’hi desenvolupaven activitats productives relacionades amb l’ús i el treball del foc, i potser, de la ceràmica. I al nord-oest, s'han trobat estructures de tipus sitja per a la conservació i emmagatzematge de l'excedent agrícola. Es tracta de l'únic cas on han aparegut aquest tipus d'estructures amb anterioritat a l'arribada dels romans, demostrant per primer cop l'existència d'aquestes estructures abans de la romanització.

Amb tot, si bé el conjunt de superfície on s'ha trobat algun tipus de resta ibèrica defineix un espai poligonal irregular d'unes 16 ha, es calcula que en la zona habitada el màxim de població va ser de 6.000 habitants i que s'hi van aixecar unes 500 cases.

Per tot plegat els especialistes han conclòs que la ciutat ilergeta de Tornabous era un nucli potent, amb barris suburbans al seu voltant dependents i vinculats a la ciutat, que s'han d'entendre com una extensió lògica de la mateixa unitat, com a conseqüència de la concentració de poder polític i econòmic que aquesta ciutat ibèrica anirà assolint per convertir-la en el lloc central i vertebrador del poblament ibèric a la depressió central catalana.[8]

L'edifici singular[modifica]

Un dels espais més significatius de dins de la trama urbana de l'antiga ciutat ilergeta és la que s'ha anomenat Casa A. És un espai molt gran, amb un total de 7 dependències diferents, però que en algun dels moments d'ocupació haurien tingut distribucions diferents. L'edifici està situat al que es considera el carrer principal, pel fet d'anar des de la porta d'accés, al sector més occidental del perímetre dins muralla, fins a la zona més alta i central de l'antiga ciutat. Una de les curiositats d'aquest conjunt d'estances és que presenta una arquitectura completament diferent de la resta d'edificacions, que segueixen una modulació de 6 per 2 metres aproximadament. A més a més, està situat a la cruïlla del carrer principal amb dos carrers més.

Estem davant d'un tema controvertit, i força debatut pels entesos. Tot i que en un primer moment s'havia cregut que es tractava d'un edifici públic, les noves interpretacions permeten afirmar que estem davant d'un residència aristocràtica. Així mateix, a partir de disposar d'un registre estratigràfic d'algun dels sectors de la casa, s'ha pogut identificar fins a sis diferents fases cronològiques diferents, presentant cadascun diferents tipus de materials, i també diferents tipus de distribucions dels espais. A partir de les dades ceràmiques i zooarqueològiques s'ha conclòs que l'estança més gran, i d'accés directe des del carrer principal, hauria estat un espai de reunió i celebració de banquets.

Així mateix, i pel fet d'haver-hi trobat materials que evoquen a certs ritus de comensalitat, datats als períodes de més esplendor econòmic del jaciment, podem pensar que corresponen a relacions jeràrquiques entre patró i client, i que, per tant, la casa correspondria a una certa elit dirigent. Tanmateix, també s'observa que l'espai hauria estat transformat en els moments finals d'ocupació.[9]

Peces destacades[modifica]

Són d'aquest edifici alguns dels materials més rellevants trobats al jaciment, i conservats al Museu Comarcal de l'Urgell, dins de la Secció d'Arqueologia. Així, concs, la Sala d'Arqueologia del Museu es compon principalment per la col·lecció ibèrica, però també dels seus antecedents, i per tant, abarcant des del VI aC fins al segle I aC, quan la romanització va suposar la desaparició de la cultura ibèrica. Així, hi podrem trobar materials provinents de la ciutat del Molí d'Espígol, però també del Poblat del Pla de les Tenalles de Granyena de Segarra, el Tossal del Mor de Tàrrega, l'assentament dels Missatges de Claravalls, i la necròpolis preibèrica d'Almenara.

  • Entre els elements ceràmics provinents del Molí d'Espígol destaquen les ceràmiques de vernís negre, entre els quals s'hi troba un askoi,[10] amb forma de cap de nubi, els característics cabells trenats, i el pronunciat progmatisme facial. En la part superior s'hi troba l'inici del broc, i el broc petit es troba a la zona de l'occipital. La peça és de vernis negre brillant i prim, mentre que els llavis són pintats de color vermell, i els detalls de les dents i les òrbites dels ulls són blancs. La figura és d'argila rogenca, molt compacta i depurada, i s'emmarca en la tradició mediterrània arrelada en diferents punts, en cadascun dels quals es tracta la temàtica del cap de negre en diverses variants.[11]
  • Cernos en forma de triangle de ceràmica a mà, d'una cronologia aproximada del 200 aC. Els cernos són vasos complexos, de tradició grega però també presents en la cultura ibèrica, als quals se’ls atorga un sentit o caràcter ritual relacionat amb algun tipus de culte domèstic per tal de realitzar libacions o sacrificis incruents. En aquest cas està format per tres petits vasos piriformes de base arrodonida connectats per tres conductes; la superfície està brunyida.[12]
  • Urna ceràmica a mà. Peça amb un lleuger peu anular, dues nanses horitzontals de secció en cinta en la part superior de la peça i un cordó/motllura llisa horitzontal aplicada sota vora externa, destinada a sostenir i fixar la tapadora que cobria l’urna. La decoració consisteix en quatres grups de sis bandes/filets aplicats, divergents, que parteixen dels extrems de les nanses, els dos dels extrems en forma d’ham.[13]

Història dels treballs arqueològics[modifica]

Tot i que en temps de la Mancomunitat de Catalunya era coneguda ja l'existència en aquest indret de restes de l'antiguitat, les excavacions van ser iniciades entre 1970 i 1972, promogudes per Antoni Llorenç, director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona.[14] El 1974 el Ministerio de Educación y Ciencia del govern espanyol comprà el jaciment, traspassat posteriorment a la Generalitat de Catalunya.

A partir del 1975 l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona hi va portar a terme campanyes d'excavació periòdiques, dirigides fins al 1986 per l'equip de Joan Maluquer de Motes i Nicolau;[15] del 1987 al 1994 hi va actuar Miquel Cura;[16] i des de l'any 2000 és gestionat directament pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Nou discurs museogràfic[modifica]

Aquest 2019 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha renovat la museografia de l’equipament amb tres principals àrees d’intervenció.[17] D’entrada s’han incorporat nous continguts interpretatius al centre d’acollida de visitants, situat al mateix jaciment. Elaborats en català, castellà, anglès i francès, contextualitzen la tribu dels ilergets i els elements més singulars de la ciutat ibèrica d’Atanagrum. En segon lloc han incorporat diferents materials gràfics de recreació hipotètica de la ciutat amb dibuixos d’Albert Àlvarez Marsal. Finalment s’ha elaborat un audiovisual que, sota el nom d’Atanagrum,[18] explica la fi de la ciutat situada al Molí d’Espígol en el context dels enfrontaments entre Roma i Cartago durant la Segona Guerra Púnica, tot posant com a protagonistes els guerrers ibers Indíbil i Mandoni.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre, 1998: p. 699, entrada: "Molí d'Espígol"
  2. «ACORD GOV/18/2009, de 10 de febrer, pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí d’Espígol, al terme de Tornabous.». DOGC, 5323, 20-02-2009, pàg. 13773.
  3. Maduell, A.. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010. ISBN 9788439386186. 
  4. Escala, Ò. Moya, A., Piqué, G., Principal, J., Tartera, E., Vidal, A. «Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment.». Tribuna d'Arqueologia 2014-2015, 2015.
  5. Sàez, Anna. Ilergets, els enigmes dels ibers a la Plana de Lleida. Museu d'Arqueologia de Catalunya, gener 2018. ISBN 978-84-393-9642-0. 
  6. Coromines. Onomasticon Cataloniae, 1994-1997, p. 8 volums (II, 287-8; VI, 278; VII, 35). 
  7. ESCALA, O., MOYA, A., PIQUÉ, G., PRINCIPAL, J., TARTERA, E., VIDAL, A. «Darreres novetats al Molí d'Espígol. La intervenció de l'1% cultural de l'any 2013». Primeres Jornades d'Arqueologia i Palenteologia de Ponent. 2015, 2018, pàg. 100-109.
  8. PRINCIPAL, J., ASENSIO, D., SALA, R., El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat: actes del col·loqui internacional. «L'espai suburbà de la ciutat ilergeta del Molí d'Espígol». Documenta, 26, 2012, pàg. 165-182.
  9. MONRÓS, M. «L'edifici singular A de la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol: interpretació i funcionalitat.». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, (18), 2011, pàg. 209-222..
  10. «Asc de vernís negre en forma de cap de nubi» (en català). Generalitat de Catalunya. Visitmuseum.. [Consulta: 23 gener 2020].
  11. CURA, M. «Ceràmiques de vernís negre procedents del Molí d'Espigol al Museu Comarcal de l'Urgell». Urtx: revista cultural de l'Urgell, (5), 1993, pàg. 33-50.
  12. «Cernos del Molí d'Espígol» (en català). Generalitat de Catalunya. Visitmuseum.. [Consulta: 23 gener 2020].
  13. «Urna troncocònica. Molí d'Espígol» (en català). Generalitat de Catalunya. Visitmuseum. [Consulta: 23 gener 2020].
  14. «El Poblat ibèric del Molí d'Espígol». Patrimoni de Catalunya 40, Novembre 1999.
  15. Cura, M. «L'obra del profesor Joan Maluquer de Motes a Tornabous: història d'un projecte arqueològic». Pyrenae, 22, 2000, pàg. 61-64.
  16. Cura, M. «El poblat pre-romà del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell). Noves constatacions arqueològiques després de les actuacions del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (1987-1992)». Tribuna d'arqueologia, 1994, pàg. 73-84.
  17. «La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol obre al públic gratuïtament el darrer dissabte de novembre i desembre». Agència Catalana del Patrimoni Cultural, 25-11-2019. [Consulta: 27 novembre 2019].
  18. «Atanagrum - Tràiler». Agència Catalana del Patrimoni Cultural, 25-11-2019. [Consulta: 27 novembre 2019].

Bibliografia referenciada[modifica]

Enllaços externs[modifica]