Poblat ibèric del Turó Rodó
| Tipus | Poblat ibèric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lloret de Mar (Selva) | |||
| ||||
El poblat ibèric del Turó Rodó està situat en un promontori peninsular de 40 metres d'alçada, situat al nord-est de la vila de Lloret de Mar. El turó es troba en una petita península que s'endinsa al mar fins a la punta de Calafats, pel sud, i que està unida a terra ferma per un petit isme d'uns 100 metres d'amplada pel costat de tramuntana. Les bandes de llevant i migdia s'alcen directament sobre el mar, amb la platja de Sa Caleta a ponent. Aquesta situació fa que sigui un lloc estratègic, tant per l'ampli panorama visual que permet veure, com per tractar-se d'un lloc de fàcil defensa. A més, la platja de Sa Caleta servia de refugi a les embarcacions, un aspecte molt important per aquestes comunitats que practicaven la pesca.[1][2]
La data més probable de fundació del poblat ibèric del Turó Rodó és pel voltant del 200 aC, ja en plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments, com el de Puig de Castellet, s'estaven despoblant. Una de les possibles hipòtesis, en relació a la seva fundació, és que es va ser creat per individus procedents de Puig de Castellet a la recerca d'una zona millor comunicada i més propera al mar (que és una gran font d'aliments). Cap a l'any 60 aC, el procés de romanització havia pacificat la zona totalment i ja no tenia sentit viure en assentaments allunyats i fortificats. Els poblats fortificats, com el Turó Rodó, van ser abandonants i es van crear nous nuclis de població més propers als camps de conreu, les platges i les vies de comunicació.[2]
La descoberta del jaciment data de l'any 1925, quan Enric Botet i Sisó, apotecari de Lloret, va localitzar les restes arqueològiques durant la construcció d'un camí. Des de les excavacions arqueològiques dels anys 2000-2003, l'assentament tardoibèric es coneix en la seva totalitat. Està estructurat en quatre zones: El sistema defensiu i d'accés al recinte, l'àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.[2]
Les defenses i el sistema d'accés[modifica]
L'única zona per on el poblat era fàcilment accessible, la banda nord, es troba defensat per una muralla de pedres lligades amb fang, amb una amplada d'entre 110 i 130 cm, una alçada que en alguns llocs arriba gairebé als 2 metres, i una longitud de més de 40 metres. La muralla segueix el relleu natural, amb una important pujada cap a la banda de llevant, on es troba la porta d'accés al poblat. L'entrada donava a un passadís de 3 metres d'ample i 11 de llarg i defensat pels costats nord, est i oest per sengles llenços de muralla.[2]
Les cases adossades a la muralla[modifica]
Les set cases adossades a la muralla nord segueixen totes el mateix model constructiu. Són de planta rectangular, amb una sala principal al nord, una petita avantsala oberta a la plaça al sud i una porta que les intercomunicava a la banda oest del mur mitger. Tenen una llargada d'entre 8,60 i 9 metres i una amplada d'entre 4 i 4,40 metres. Els murs estan fets de pedres locals, granítiques, lligades amb fang. El fort desnivell del terreny va obligar que les cases es construïssin de manera esglaonada.[2]
Les estances de la banda sud[modifica]
Al sud, a prop del penyasegat, hi ha dues estructures adossades, molt malmeses a causa de l'erosió natural. I, a la zona sud-oest del jaciment, prop del camí construït a principis del segle xx, es troba una altra construcció, totalment exempta, igualment molt mal conservada. Aquestes estances van ser construïdes posteriorment a la fundació del poblat i probablement s'utilitzaven com a magatzems.[2]
L'àrea oberta central[modifica]
El centre i sud del poblat estava ocupat per una àmplia zona oberta, de pas i comunicació, és a dir, una mena de plaça sense cap estructura construïda. S'hi ha trobat una sitja a la zona est.[2]
L'activitat econòmica[modifica]
L'activitat econòmica del poblat es basava en l'agricultura (cereals, lleguminoses i hortalises), la ramaderia (s'hi ha trobat restes de fauna ovina, bovina i porcina) i especialment en la pesca (s'han trobat una seixantena de pedres planes amb un forat que s'haurien utilitzat com a pesos de xarxa). Aquests productes es dedicaven a l'autoconsum, tot i que una petita part es comercialitzava.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL)». Ajuntament de Lloret de Mar. Arxivat de l'original el 2014-03-09. [Consulta: 4 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Josep Frigola i Triola, Joan Llinàs i Pol, Carme Montalbán i Martínez. Turó Rodó un assentament ibèric tardà a Lloret de Mar. Lloret de Mar: Ajuntament de Lloret de Mar, 2009. ISBN 9788493360283.
