Poble bretó sota la neu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaPoble bretó sota la neu
Village breton sous la neige
Gauguin - Bretonisches Dorf im Schnee -1894-95.jpg
Tipus quadre
Creador Paul Gauguin
Creació c. 1894
Mètode de fabricació Oli sobre tela
Gènere paisatge
Dimensions 62 (Alçada) × 87 (Amplada) cm
Col·lecció Museu d'Orsay, París
Catalogació
Número d'inventari RF 1952 29
Catàleg Gauguin: I Catalogue:(525)
L'opera completa di Gauguin Tradueix:(351)
Modifica les dades a Wikidata

Poble bretó sota la neu (en francès Village breton sous la neige, o Village sous la neige II) és un quadre de Paul Gauguin. Probablement pintat el 1894, es va trobar entre les darreres pertinences a la seva mort el 1903. Es va subhastar a Tahití exposat cap per avall i presentat còmicament com Chutes du Niagara («Les cascades del Niàgara»). Es conserva al Museu d'Orsay de París.[1] Té la referència número 525 en el catàleg Wildenstein-Cogniat.

Context[modifica]

Gauguin va morir el 8 de maig de 1903 a Hiva Oa, a les illes Marqueses. Estava malalt, en la misèria, menyspreat pels colons europeus, enfrontat amb els missioners catòlics, el governador i el gendarme, i condemnat per la justícia per enfrontament amb l'autoritat. El 20 de juliol es va fer a l'illa una primera subhasta judicial dels objectes útils per pagar als creditors.[2] La resta es va enviar a bord de La Durance cap a Tahití. L'escriptor Victor Segalen era el metge adscrit al vaixell i qui va recollir el testimoni dels últims dies de Gauguin. A més d'un centenar de cartes i tretze llibretes o manuscrits, es van recollir deu quadres, alguns encara posats en el cavallet, com el Poble bretó sota la neu. El 2 de setembre va tenir lloc la subhasta a Papeete, sota un ambient de desdeny per l'artista polèmic. Els europeus de Tahití van comprar sobretot els objectes domèstics, i Segalen va comprar tot el que va poder dels objectes artístics: set de les deu teles, quatre planxes de fusta gravada, la paleta, diverses llibretes amb nombrosos dibuixos i proves de xilografies i monotips; en total 188,95 francs.[3]

Cap per avall, «Les Cascades del Niàgara»
«Una tela presentada a l'inrevés pel subhastador que la va anomenar «Les Cascades del Niàgara» va tenir un èxit d'esclats de riure. Va esdevenir de la meva propietat per set francs [uns 25 euros[4]] [...] Un cop sol a la meva casa tahitiana [...], contemplada finalment sense blasfèmies ni regateigs, aquesta tela va resultar un paisatge bretó, poble d'hivern sota la neu.»[5]

Segalen era natural Brest, a la Bretanya, i a Tahití no es coneix la neu.

Altres quadres identificats que l'acompanyaven en la Vente Gauguin de Papeete són: Autoretrat prop del Gòlgota, Dones i cavall blanc, i Maternitat II que el 2004 es va vendre per 39 milions de dòlars batent el rècord de vendes d'un gauguin.[6]

Descripció[modifica]

El quadre mostra un paisatge nevat amb unes típiques cases bretones de teulades a dues aigües molt inclinades i amb una xemeneia ample a dalt. Al centre sobresurt l'agulla d'una església que queda tallada dalt del quadre. En primer pla i al fons hi ha prats coberts de neu.

Victor Segalen ho descriu així:

«Algunes cases amb coberta de palla reforcen la línia d'horitzó i s'amunteguen al voltant del campanar que és just al mig. (El marc de dalt talla la punta massa aguda de la fletxa.) A l'esquerra, un penya-segat violeta tomba cap a un cel de crepuscle. A la dreta s'enfilen arbres prims. Tot el sòl és fet de neu, rutilant de llums foses, magnífic pelatge blau i rosa, pell sobre el sòl fred.»[5]

L'estil és un retorn als orígens amb pinzellades curtes i ràpides segons la tècnica impressionista per captar l'atmosfera d'una escena.

Datació[modifica]

Com deia Segalen, «és una paradoxa que l'obra dels últims moments, represa en aquests països lluminosos, fos una visió glacial d'hivern bretó».[7] Resulta un misteri la seva datació, tant per el motiu representat com per l'estil, i per què estava entre les seves últimes possessions.

El paisatge és de Pont-Aven, també reproduït a Poble sota la neu (I) i com a paisatge de fons en La nit de Nadal, o La benedicció dels bous (Museu d'Art d'Indinàpolis), quadre que va incloure en l'últim enviament des de Tahití, el 1900. Però cap dels tres quadres està datat. Els podia haver fet, o haver començat, a París el 1894 quan Gauguin va tornar del primer viatge a Tahití, o bé els podia haver fet, o haver acabat, posteriorment a Tahití entre el 1896 i 1898. Tot i així, l'estil té uns efectes impressionistes que són un estrany retorn a anys anteriors.

L'últim hivern que Gauguin va passar a la Bretanya va ser el 1889-1890. Wildenstein va assignar la data del 1894 pels tres quadres, però Gauguin va estar a Pont-Aven uns dies durant el mes d'abril quan no hi ha neu. El quadre el deuria deixar inacabat i se'l deuria emportar a Tahití en el segon viatge, però no hi ha constància que s'emportés cap quadre en el viatge. Allà el deuria utilitzar com a base per compondre La nit de Nadal, on integra de memòria diferents elements simbòlics. A més, en va fer dues xilografies incloses en la Suite Vollard i datades del 1898-1899. Va enviar les xilografies i La nit de Nadal a Vollard; i El poble bretó sota la neu se'l deuria tornar a emportar en traslladar-se de Tahití a les illes Marqueses. És improbable que en els seus últims dies l'estigués pintant, però és possible que el posés al cavallet per tenir-lo a la vista durant la seva agonia.[8]

Historial[modifica]

Després d'adquirir-lo en la subhasta, Victor Segalen el va confiar al pintor Daniel de Monfreid perquè acabés els racons deixats inacabats per Gauguin. Monfreid era l'amic de Gauguin encarregat de la cura i restauració dels quadres enviats des de la Polinèsia.[9]

El quadre va romandre en propietat de la família Segalen, passant a la seva dona i després a la filla Annie Joly-Segalen. El considerava un llegat de Gauguin que va morir pintant-lo. Deia que fins i tot una donació seria una injúria.[5]

El 1952 va ser adquirit per l'estat francès a canvi d'uns endarreriments. Assignat primer al Museu del Louvre, és al Museu d'Orsay des del 1986.

Referències[modifica]

  1. «Notice de l'œuvre: Village breton sous la neige» (en francès). Catalogue des oeuvres. París: Etablissement public du musée d'Orsay, 2006. [Consulta: 9 novembre 2009].
  2. Le Bris, Michel. Voyages au pays du réel: œuvres littéraires (en francès). Brussel·les: Editions Complexe, 1995, pàg. 80. ISBN 2-87027-575-7 [Consulta: 9 novembre 2009]. 
  3. Le Bris, op. cit., pàg. 81
  4. «Pouvoir d'achat de l'euro et du franc» (en francès). París: Insee, 01/2009. [Consulta: 10 novembre 2009].
  5. 5,0 5,1 5,2 Segalen, Victor. «Hommage à Gauguin». A: Michel Le Bris. Voyages au pays du réel: œuvres littéraires (en francès). Brussel·les: Editions Complexe, 1995, pàg. 114-115. ISBN 2-87027-575-7 [Consulta: 9 novembre 2009]. 
  6. «TOP 100 - Oeuvres d'art les plus dispendieuses au monde» (en francès). Canadà: Productions MY Arts. [Consulta: 1r desembre 2009].
  7. Segalen, Victor «Gauguin dans son dernier decor» (en francès). Mercure de France [París], núm. 174, VI-1904, pàg. 682. ISSN: 11490292 [Consulta: 9 novembre 2009].
  8. Lemonedes, Heather; Thomson, Belinda; Juszcak, Agnieszka. Paul Gauguin: Paris, 1889 (en anglès). Ostfildern (Alemanya): Hatje Cantz Verlag, 2009, pàg. 189. ISBN 978-1-935-294-00-9. 
  9. Chassé, Charles. Gauguin et le groupe de Pont-Aven: Documents inédits (en francès). París: Floury, 1921, pàg. 90 [Consulta: 29 novembre 2009].  [Citant carta de Daniel de Monfreid]