Poble obert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un poble obert és aquell nucli habitat que es va organitzar en època medieval i en què les cases originals en foren l'element estructurador. Normalment no restava clos rere unes muralles. L'església del poble, molt sovint edificada quan el nucli de població primerenc ja existia, es bastí fora d'aquest nucli, de vegades a força distància. Generalment tampoc no tenien un castell o, si n'hi hagué un, fou edificat en un moment ja tardà dins l'edat mitjana. En trobem sobretot a les comarques dels Pirineus. Podem relacionar aquesta mena de pobles amb la societat que hauríem trobat en aquestes valls pirinenques en època medieval. En són exemples Sorpe (Pallars Sobirà), Olopte (Cerdanya) o les Esglésies (Pallars Jussà).[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BOLÒS, Jordi. Els Orígens medievals del paisatge català: L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9.