Pobles indígenes d'Amèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quítxues del Perú
Shoshoni, dels Estats Units

Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, llurs descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics. D'acord amb les recerques científiques recents, els éssers humans no es van desenvolupar a Amèrica ans van arribar per mar o pel pont de gel o terra que connectava l'Àsia amb l'Amèrica del Nord, encara que altres teories fins i tot suggereixen que alguns grups van arribar-hi des de Polinèsia a l'oceà Pacífic. Aquests grups es van diversificar formant nombroses nacions i tribus a tot arreu del continent.

Alguns pobles indígenes d'Amèrica van desenvolupar societats avançades basades en l'agricultura durant molts segles. En algunes regions van crear civilitzacions molt desenvolupades amb sistemes religiosos i polítics complexos. Les estimacions de la població original d'Amèrica abans de l'arribada dels europeus han variat al llarg del temps entre 10 milions a 120 milions, encara que una xifra mitjana, al voltant dels 50 milions ha estat la més acceptada.[1] La major part de la població vivia a Mesoamèrica o a la regió occidental de Sud-amèrica.

Les malalties desconegudes al Nou Món van matar a un percentatge altíssim de la població ameríndia, com ara la verola, el tifus, la grip, la diftèria i el xarampió, causant una de les calamitats més grans de la història humana. De fet, la primera gran epidèmia va començar abans de la conquesta de Tenochtitlan. A Nord-amèrica, almenys 98 ones d'epidèmies van afectar les poblacions ameríndies des del primer contacte amb els europeus i el segle XX.[2] Altres raons que expliquen el decrement dràstic de la població ameríndia són el tractament inicial que van rebre, forçats a treballar en les mines d'or o les plantacions agrícoles, i les guerres contínues amb els europeus i entre comunitats indígenes.

A partir del segle XX, la majoria dels estats americans han implementat programes o aprovat lleis per a la protecció de les cultures, llengües i fins i tot, dels sistemes d'organització social dels pobles indígenes. A l'Argentina, Mèxic, Colòmbia, Perú, Bolívia i el Paraguai llurs llengües gaudeixen d'algun tipus de reconeixement legal o oficial. Als Estats Units i el Canadà, no són subjectes a totes les lleis federals o estatals ans gaudeixen del dret d'autonomia dins de les reserves (o vast territoris com al Canadà) on viuen. Els pobles indígenes en l'actualitat són un percentatge considerable de la població d'alguns països: Bolívia (55%), Perú (45%), Equador (25%), i Mèxic (12%). No obstant a la majoria dels països el component ètnic predominant és el mestís, és a dir d'ascendència europea i ameríndia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pobles indígenes d'Amèrica Modifica l'enllaç a Wikidata