Pobresa energètica

De Viquipèdia

La pobresa energètica és la situació de persones que tenen un accés difícil a l'energia necessària per conduir una vida digna i sana: per cuinar, escalfar, refredar, il·luminar, comunicar….

Es distingeixen dues menes de pobresa energètica: d'un costat hi ha la pobresa doguda a l'absència de xarxes de distribució ben desenvolupades accessibles a tothom, tal com és la situació entre d'altres a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia sudoriental i d'un altre costat hi la situació d'una franja creixent de persones que no poden pagar les factures d'energia, una situació més comuna a Occident.[1] Generalment, s'hi incorpora l'insuficient accés a l'aigua potable, sigui per manca de xarxa o per manca de renda.

Pobresa energètica a Europa[modifica]

A Europa, les causes principals són les rendes insuficients (sou, prestació d'atur, pensió…), la baixa qualitat de l'habitatge així com l'encariment dels lloguers i dels preus de l'energia.[2] S'ha definit la pobresa energètica com al fet ocorregut quan una llar no pot disposar d'adients serveis energètics per un equivalent al 10% dels ingressos.[3] La definició simplista de la pobresa en un percentatge de la renda té moltes inconvenients i una definició més consistent fa menester, car de la definició correcta depèn una reposta política eficaç que compta amb tot els factors del problema.[4]

Les conseqüències principals de pobresa energètica en són l'endeutament, mala salut física i mental, retard escolar, desnonaments, degradació dels edificis i més emissions de CO₂ per manca d'eficiència energètica. El 2019, a l'estat espanyol 9,6% de les famílies tenien problemes de pagament de la factura d'energia i l'estat es situava en sisena posició (després Grècia, Bulgària, Romània, Croàcia i Hongria).[5] El 2010, a Catalunya una de cada set llars tenia rebuts pendents.[6][Cal actualitzar]

A l'estat espanyol, el Ministeri per a la Transició Ecològica va publicar el 2019 el projecte d'Estrategia contra la pobresa energètica 2019-2014.[7] S'hi prometia «establir un sistema robust de seguiment» d'aquest fenomen mitjançant quatre indicadors, amb un informe anual que s'hauria hagut de publicar «a tot tardar el 15 d'octubre de cada any».[5] Alguns governs autonòmics han legislat per evitar el tall de subministrament de gas o electricitat, o finançar part del preu del subministrament en els mesos de més fred a les famílies més vulnerables.[8]

El 2018, la Comissió europea va crear l'Observatori europeu de la pobresa energètica (EPOV, segons l'acrònim anglès EU Energy Poverty Observatory) que té la missió d'inventoriar el problema i les bones solucions desenvolupades a la Unió[9]

Referències[modifica]

  1. Cogliati Dezza, Vittorio «Una famiglia su 6 non può permettersi di scaldare o rinfrescare casa (di V. Cogliati Dezza)» (en italià). Huffington Post, 15-01-2021 [Consulta: 8 desembre 2021].
  2. Boardman, 2012, p. 1.
  3. Boardman, 2012, p. xv.
  4. Moore, Richard «Definitions of fuel poverty: Implications for policy» (en anglès). Energy Policy, 49, 2012-10, pàg. 19–26. DOI: 10.1016/j.enpol.2012.01.057.
  5. 5,0 5,1 Vélez, Antonio M.; Sánchez, Raúl «El Gobierno incumple su promesa de rendir cuentas sobre la evolución de la pobreza energética» (en castellà). El Diario, 02-12-2021.
  6. «La pobresa energètica, un nou problema social». Telenotícies TV3, 16-02-2010.
  7. Ministeri de la Transició Ecològica, 2018.
  8. Batallas, Margarita «El Constitucional anul·la el restrictiu decret català contra la pobresa energètica». El Periódico, 08-04-2016.
  9. «Launch of the EU Energy Poverty Observatory (EPOV)» (en anglès). Comissió Europea, 10-01-2018. [Consulta: 8 desembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]