Posets
| ||||
| Tipus | muntanya | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de Posets-Maladeta | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benasc (Ribagorça), Saünc (província d'Osca) i San Chuan de Plan (província d'Osca) | |||
| ||||
| Serralada | massís de Posets i Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.369 m | |||
| Prominència | 1.130,1 m | |||
| Isolament | 18,22 km | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 6 agost 1856 | primera ascensió | |||
El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.369 m d'altitud,[1] tot i que sovint considerat amb una elevació de 3.375 m,[2] és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó). Amb una prominència de 1.131 m,[3] al bell mig del massís, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts alpinistes.
Sembla que el nom de Posets prové d'uns pous (posets, en benasquès) que hi ha al seu vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain (Chistau); mentre que, a Estòs i mont d'Astos (França), el cim es diu Llardana ('cremat'), per l'aridesa de la seva cara est. Segons el lingüista Joan Coromines, aquesta etimologia remet a Ilerditana, al límit septentrional de la terra dels ilergets.[4] Sobre el topònim Posets, Coromines n'explica que vindria del llatí PAUSU, derivat del masculí del llatí PAUSA, que designaria genèricament un replà de muntanya; per tant, i segons ell, cal escriure Posets amb s.[5]
Primera ascensió
[modifica]Va ser el 6 d'agost del 1856, després de l'Aneto. El primer alpinista que arribà al cim fou el britànic Henry Halkett. Varen haver de passar quasi vint-i-cinc anys per a la primera ascensió hivernal, que la van fer Roger de Monts i Célestin Passet.
Ruta Reial
[modifica]És la ruta més coneguda. Des del pont d'Espiantosa (1.505 metres) a la vall de Benasc, es pot anar en devers 1 h 45' fins al refugi Àngel Orús (2.095 m). Des del refugi, s'ha de partir cap al nord-oest seguint un caminoi molt ben marcat. En menys d'una hora, es travessa el torrent i s'arriba a una pleta. Un poc més amunt, el camí es bifurca. Agafant el de la dreta, s'entra a la canal Fonda, en què quasi tot l'any hi ha gel. Convé dur grampons i piolet.[6]
Abans de tres hores, s'és als peus de la Dent de Llardana (a la qual s'hi pot pujar). Seguint per la pedrera primer i per la cresta de blocs fàcils, després, arribarem al cim en devers 4 hores (des del refugi).[6]
Per davallar pel mateix camí, es triga devers 3 hores fins al refugi.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Iberpix» (en castellà). [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.
- ↑ «Posets, Spain - Elevation: 3369 metres, 11,053 feet» (en anglès). Peakbagger.com. [Consulta: 26 juliol 2026].
- ↑ Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae, 1989.
- ↑ «Posets, «Onomasticon Cataloniae»».
- 1 2 3 Semir, Ramon de. Posets - Perdiguero, Esc. 1:25.000. 1a edició. Granollers: Editorial Alpina, 1977 (E-25). ISBN 84-7011-038-1 [Consulta: 19 setembre 2017]. Arxivat 2019-05-01 a Wayback Machine.
