Pocets

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaPocets
Pocets.jpg
Pocets (vessant nord) vist des del cim del Clarabide
Tipologia muntanya
És part de Pirineus i Massís de Pocets
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Aragó
Província província d'Osca
Comarca Ribagorça
Municipi Benasc
Característiques
Altitud 3375 m
Prominència 1.125 m

42° 39′ 16″ N, 0° 26′ 07″ E / 42.654481°N,0.4352°E / 42.654481; 0.4352
Modifica dades a Wikidata

El pic de Pocets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m[1] d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó). Amb una prominència de 1.125 m,[2] al bell mig del massís, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts alpinistes.

Sembla que el nom de Pocets prové d'uns pous (posets, en benasquès) que hi ha al seu vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain (Chistau); mentre que, a Estòs i mont d'Astos (França), el cim es diu Llardana ('cremat'), per l'aridesa de la seva cara est.

Primera ascensió[modifica | modifica el codi]

Va ser el 6 d'agost del 1856, després de l'Aneto. El primer alpinista que arribà al cim fou el britànic H. Halkett. Varen haver de pasar quasi vint-i-cinc anys per a la primera ascensió hivernal, que la van fer Roger de Monts i Célestin Passet.

Ruta Reial[modifica | modifica el codi]

És la ruta més coneguda. Des del pont d'Espiantosa (1.505 metres) a la vall de Benasc, es pot anar en devers 1h 45' fins al refugi Àngel Orús (2.095 m). Des del refugi, s'ha de partir cap al nord-oest seguint un caminoi molt ben marcat. En menys d'una hora, es travessa el torrent i s'arriba a una pleta. Un poc més amunt, el camí es bifurca. Agafant el de la dreta, s'entra a la canal Fonda, en què quasi tot l'any hi ha gel. Convé dur grampons i piolet.

Abans de tres hores, s'és als peus de la Dent de Llardana (a la qual s'hi pot pujar). Seguint per la pedrera primer i per la cresta de blocs fàcils, després, arribarem al cim en devers 4 hores (des del refugi).

Per davallar pel mateix camí, es triga devers 3 hores fins al refugi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. Semir, Ramon de. Posets - Perdiguero, Esc. 1:25.000. 1a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1977 (E-25). ISBN 84-7011-038-1.