Polígon de Montbau
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Construcció | 1962 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Horta-Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. de la Vall d'Hebron | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46106 | |||
El Polígon de Montbau és una obra racionalista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
El barri de Montbau formava part d'una nova fase d'actuació urbanística del Patronat Municipal de l'Habitatge (PMV) en la que es pretenia crear entorns urbans complets, diferenciats de la resta de la trama circumdant. Però Barcelona disposava de pocs terrenys de titularitat pública de gran superfície i els únics disponibles es trobaven als afores. Montbau parteix de la idea de crear un barri amb serveis socials que s'organitza mitjançant una gran rambla i un eix transversal al voltant dels quals es distribueixen tots els blocs d'habitatge, de diferents alçades i que creen un joc volumètric respectant l'assolellament de tots els habitatges de tipologies diverses. Les plantes baixes es converteixen en espais comercials. El programa constructiu es basa en habitatges de 2, 3, 4 i 5 habitacions, agrupats en torres, blocs i cases unifamiliars.[1]
El projecte inicial va ser redactat pels arquitectes Xavier Subías, Pedro López Iñigo i Guillem Giráldez. Així i tot, el 1962 va ser retocada pels arquitectes, Iñigo López i Soteras, a més de Manel Baldrich, Bonet i Castellana, els quals van fixar un teixit urbà més tancat, amb places rectangulars delimitades per blocs. Pel que fa a les cases del conjunt superior, aquestes van ser dissenyades per Joan Bosch. El 1963 es va celebrar un concurs, després que Le Corbusier rebutgés l'encàrrec, per construir l'església de Sant Jeroni de Montbau. El projecte el van guanyar els arquitectes Vayreda i Montguió.[1][2]
Història[modifica]
El projecte de Montbau estableix l'anhelada connexió entre la ciutat i la muntanya de Collserola, amb edificis aïllats i segregació de circulació de vianants i vehicles. Coincidint amb les dates de realització del projecte, el 1957 va tenir lloc a Alemanya un Congrés de tècnics municipals en el que participen alguns membres del PMV. Els assistents van visitar la Interbau i d'altres àrees de reconstrucció de postguerra, espais que els van servir com a font d'inspiració per a la realització de Montbau. No obstant això, l'execució del pla és el resultat d'un gran esforç de planificació urbanística que organitza 31,7 ha per ubicar-hi 1.809 habitatges i acollir 8.140 nous habitants.[1]
Montbau és un dels primers exemples dels esforços que es van dur a terme per tornar a sintonitzar amb l'arquitectura internacional d'avantguarda. La zona estava fins llavors poc habitada però des del 1958 es va iniciar la urbanització de manera planificada per tal de cobrir les necessitats d'habitatges per acollir la immigració de la postguerra. El resultat és un nucli amb identitat pròpia que, gràcies a un bon projecte arquitectònic, resol molts dels problemes bàsics de l'habitatge del moment.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Polígon de Montbau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ Arboix i Alió, Alba. Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 47-53. ISBN 978-84-9156-094-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polígon de Montbau |
- Guia temàtica Barri de Montbau - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)