Polítiques públiques LGBTI a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les polítiques públiques LGBTI a Catalunya són aquell conjunt de mesures polítiques adoptades per part dels poders públics en relació al col·lectiu LGBTI i que s'apliquen a Catalunya.

Legislació[modifica]

Codi Penal[modifica]

A finals de 1978, es va derogar l'apartat sobre l'homosexualitat de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social.[1] El 1989, el Codi Penal va passar a reconèixer les violències sexuals com a vulneracions de la llibertat sexual i es van introduir els primers canvis per a reconèixer els drets sexuals de les dones.[2] El 1995, es va introduir l'homofòbia com a agreujant dels delictes.[2]

Codi Civil[modifica]

L'abril de 2005, el Parlament de Catalunya va promulgar una modificació del Codi de Família per legalitzar l'adopció per a les parelles del mateix sexe.[3] El juliol del mateix any, es va promulgar a les Corts Generals una modificació del Codi Civil que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe i també l'adopció homoparental.[4]

Registre Civil[modifica]

El març de 2007, les Corts Generals van aprovar una llei que permetria a les persones transsexuals canviar el seu nom i la menció de gènere al registre civil.[5] Per realitzar el canvi es requeria ser major de 18 anys, tenir la nacionalitat espanyola, aportar un informe psiquiàtric amb el diagnòstic de disfòria de gènere i un informe psiquiàtric que documentés dos anys de tractament hormonal.[6] El juliol de 2019 el Tribunal Constitucional va anul·lar el requisit d'edat i va establir que qualsevol menor d'edat podia sol·licitar el canvi en cas que fos "suficientment madur" i estigués en una "situació estable de transsexualitat".[7]

Lleis LGBTI[modifica]

El 2014 es va aprovar la llei LGBTI catalana.

Generalitat de Catalunya[modifica]

El Pla del Govern de Catalunya de 2004 a 2007 incloïa tres accions per al col·lectiu LGBTI: la creació d'un Pla Interdepartamental per a la no-discriminació de les persones homosexuals, la creació d'un òrgan consultiu per donar veu a les associacions i establir un diàleg amb l’Administració, i l'equiparació de les parelles de fet en el conjunt d’ajuts i suport públic.[8]

Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual[modifica]

El 28 de juny de 2005, la Generalitat va crear el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual.[9]

El setembre de 2006, el Departament d'Acció Social i Ciutadania va assumir les polítiques de gais, lesbianes i transsexuals sota la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania. Aquesta secretaria es va fer responsable del Programa de Gais, Lesbianes i Transsexuals; i també, d'impulsar la creació del Consell Consultiu i de Participació d'entitats del col·lectiu Lesbià, Gai i Transsexual.[10]

Amb l'inici del Govern de Catalunya 2010-2012 es va substituir el programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, per l'Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones LGTB.[9]

Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals[modifica]

Amb l'inici del Govern de Catalunya 2010-2012 es va reestructurar el departament de Benestar Social i Família i es va crear l'Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones LGTB, que va substituir el programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual.[9] Aquesta àrea tenia la funció de realitzar actuacions per a la no-discriminació de les persones LGTB, supervisar l'execució del Pla interdepartamental per a la no-discriminació, valorar els projectes de subvencions vinculats amb aquesta àrea i impulsar el Consell Nacional de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Bisexuals i Transsexuals.[9] El 2016, es va reestructurar el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i es va crear la Direcció General d'Igualtat, de la qual va a passar a dependre l'Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBTI).[11][12][13] Aquesta àrea va incorporar les funcions d'implementar la llei LGTBI catalana i de tramitar les incidències i denúncies de discriminació LGBTI.[12] Des del 2015, Maria Lluïsa Jiménez i Gusi és la responsable d'aquesta àrea.[14][15]

Pla interdepartamental LGBTI[modifica]

El 5 de setembre de 2006, el Govern va posar en funcionament el primer Pla interdepartamental per la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals que establia les línies d'actuació de la Generalitat per enfortir els drets de les persones LGTB des dels diversos departaments.[16][17][18] Aquest pla es va actualitzar el 9 d'octubre de 2012.[19][20] El 2019 va entrar vigor el pla interdepartamental del període 2019-2022, amb l'objectiu d'implementar la llei LGBTI catalana de manera coordinada amb els diversos departaments de la Generalitat i el Consell Nacional LGBTI.[21][22]

Comissió interdepartamental LGBTI[modifica]

El febrer de 2017 es constitueix la Comissió interdepartamental per coordinar les polítiques per a garantir els drets de les persones LGBTI.

El 8 de novembre de 2016 el Govern de Catalunya va crear la Comissió interdepartamental LGBTI.[22][23] Es va constituir el 16 de febrer de 2017 i es regeix pels principis de l'article 6 de la llei LGTBI catalana.[24] Aquest òrgan constava en l'article 8.2 de la llei LGBTI catalana i es faria responsable d'elaborar, programar i avaluar el pla interdepartamental LGBTI.[22][25] Es preveu el cessament d'aquesta comissió quan finalitzi el pla interdepartamental LGTBI.[22] La Comissió interdepartamental LGBTI funciona en ple, que es reuneix almenys una vegada a l'any, i crea comissions de treball amb tècnics o tècniques sobre la matèria.[22] Els càrrecs de presidència, vicepresidència i secretaria corresponen a les titulars del Departament de Treball, Afers Social i Famílies; la Direcció General d'Igualtat; i l'Àrea per a la Igualtat de Tracte i No-discriminació de Persones LGBTI; respectivament.[22] Les vocalies estan formades per representants de cadascun dels departaments de l'Administració.[22]

Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals[modifica]

El Consell Nacional LGBTI és un espai de participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya que es creà el 2007 i que té per objectiu protegir els drets de les persones LGBTI.[26][27] Es defineix com a òrgan consultiu de les administracions catalanes i hi tenen representació les associacions que treballen principalment en favor dels drets de les persones LGBTI i les persones i professionals que hagin destacat per llur tasca i expertesa en aquest àmbit.[27] Aquest consell va concebre's en el Pla de Govern del 2004 a 2007 del tripartit, que reflectia la creació d'un òrgan consultiu permanent amb participació de les organitzacions de gais i lesbianes per establir un diàleg entre aquestes entitats i l'administració.[28] Va ser el 26 de juny de 2007 quan es va constituir el Consell Nacional de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Bisexuals i Transsexuals (LGBT), amb seu al Departament d'Acció Social i Ciutadania, en un acte on van assistir representants de l'administració i entitats LGBTI.[29][30] Posteriorment, l'octubre de 2014, es va promulgar la llei LGTBI catalana que canviava la denominació del Consell Nacional LGBT a Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBTI). Així doncs, incorporava les persones intersexuals i transgènere.[25] El canvi es va fer efectiu amb l'aprovació del nou reglament del consell l'octubre de 2018 i aquest reglament incorporava en el preàmbul, a petició d'algunes entitats LGBTI, els termes transsexualitat i lesbofòbia, per tal de donar visibilitat a aquestes dues realitats i diferenciar-les dels termes més genèrics transgènere i homofòbia que utilitza la llei.[31][31][32]

Atenció sanitària a la transidentitat[modifica]

L'octubre de 2016 es va presentar un nou model d'atenció a la transidentitat que abandonava la idea de la transsexualitat com a malaltia i reconeixia l'autodeterminació de gènere.[33] Va ser el resultat del treball conjunt entre el Departament de Salut, la Plataforma Trans*Forma la Salut i professionals i expertes en la matèria. El novembre de 2017 entrà en vigor aquest nou model de salut que va establir el servei Trànsit com a unitat de referència en tot el territori català per a l'atenció específica de les persones trans.[34]

Unitat Trànsit[modifica]

El 2012 es va crear al CAP Manso de Barcelona un nou model d'assistència per a les persones transgènere que reconeixia l'autodeterminació de gènere.[6][35] Va ser impulsat per la ginecòloga Rosa Almirall, amb una perspectiva biopsicosocial, i a efectes pràctics, va suposar una atenció sense discriminació i sense barreres per accedir a tractaments hormonals.[33][36] A partir del 2017, Trànsit va esdevenir la unitat de referència d’atenció a la transidentitat de l’Institut Català de la Salut i va passar a ser la via d'accés a les intervencions quirúrgiques.[34][37] Aquell mateix any, la unitat Trànsit es va traslladar al CAP Numància.[35]

Unitat d'Identitat de Gènere[modifica]

La Unitat d'Identitat de Gènere (UIG) de l'Hospital Clínic de Barcelona es va crear el 1986 i s'ocupava de donar accés a l'hormonació i a les intervencios quirúrgiques, amb previ diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere.[6][36] A partir del novembre de 2017, l'accés a la UIG es va restringir únicament per derivació des de la unitat Trànsit, ja fos per petició de la persona trans o dels representants legals (en cas de menors), o bé, perquè la persona trans compleix els criteris del protocol compartit entre les dues unitats.[34]

Canvi de nom en la targeta sanitària[modifica]

A partir de novembre de 2015, el Servei Català de Salut va permetre a les menors d'edat transgènere i intersexuals obtenir una targeta sanitària amb el seu nom d'acord amb el gènere sentit.[38] Per fer-ho no es requeria haver canviat el nom al DNI ni al registre civil, ni tampoc cap diagnòstic, tractament hormonal o intervenció quirúrgica. Al maig de 2016, la mesura es va fer extensiva també a les persones majors d'edat.[39]

Mitjans de comunicació[modifica]

Consell Audiovisual de Catalunya[modifica]

La llei LGBTI catalana estableix, en l'article 15, que el Consell Audiovisual de Catalunya ha de vetllar perquè els continguts dels mitjans de comunicació siguin respectuosos i tractin amb normalitat la diversitat sexual i de gènere.[25] En aquest sentit, el Consell Audiovisual de Catalunya va publicar al 20 de juny de 2017 un codi de recomanacions sobre el tractament de les persones LGBTI als mitjans de comunicació.[40] Més endavant, el novembre de 2017, va elaborar un informe sobre la presència a Internet de continguts que promovien la LGBTIfòbia,[41] i a partir d'aquesta anàlisi, va portar davant la fiscalia 33 continguts que podien constituir un delicte en el codi penal i va requerir a les empreses proveïdores d'Internet que retiressin aquests continguts.[42] Vuit d'aquests van ser retirats per les proveïdores d'Internet i, dos anys més tard, la fiscalia va presentar dues denúncies als jutjats d'instrucció número 15 i 19 de Barcelona.[42]

Deure d'intervenció[modifica]

La llei LGBTI catalana estableix, en l'article 11, el deure del personal de les administracions públiques de Catalunya de denunciar la discriminació o violència exercida per motiu d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.[25] El 17 d'octubre de 2017 la Generalitat va aprovar el protocol que desplega el deure d’intervenció.[43]

Universitats[modifica]

A partir de l'aprovació de la llei LGBTI catalana, les universitats catalanes van impulsar de manera asíncrona i autònoma dos tipus de protocols que permetrien a les persones transgènere identificar-se amb el seu nom sentit i actuar davant de les violències i l'assetjament LGBTIfòbic.[44] Paral·lelament i de forma coordinada, les universitats van crear una guia per incorporar la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes.[45]

Canvi de nom de les persones transgènere i intersexuals[modifica]

L'article 23 de la llei LGBTI catalana prescriu que les universitats han d'establir les condicions perquè qualsevol persona transgènere o intersexual de la comunitat universitària sigui tractada i nombrada d'acord amb el gènere i nom en què s'autoidentifica, sense requisit d'edat ni de diagnòstic o tractament mèdic.[25] Les primeres universitats que van crear protocols per a implementar-ho van ser la UPC i la UB, el 2014 i 2016 respectivament.[46][47] El primer protocol de la UPC exigia aportar certificats mèdics per realitzar el canvi de nom, un requisit que va ser posteriorment eliminat.[48] El 2017, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar un protocol per efectuar el canvi de nom en els tràmits administratius de l'Oficina d'Accés a la Universitat i la matrícula universitària.[49] Això va permetre a les estudiants utilitzar el seu nom sentit des de l'accés a la universitat.[46] A partir d'aquest protocol, altres universitats van elaborar les seves normes específiques.[48] En l'actualitat, només la URV i el CIC estableixen com a requisit aportar la targeta sanitària amb el nom sentit.[48][49]

Protocols de canvi de nom a les universitats del sistema universitari català
Universitat Disposa

de protocol

Any

d'aprovació

Referència
Abat Oliba No
Autònoma de Barcelona 2017 [50]
De Barcelona 2016 [51]
De Girona 2018 [52]
De Lleida No
De Vic - Universitat Central de Catalunya No
Internacional de Catalunya No
Oberta de Catalunya 2016 [53]
Politècnica de Catalunya 2014 [54]
Pompeu Fabra 2017 [55]
Ramon Llull No
Rovira i Virgili 2017 [56][57]

Guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere[modifica]

El 14 de maig de 2018 es va presentar a la Universitat Pompeu Fabra la Guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes.[58][59] La guia estableix diversos objectius i accions en quatre àmbits diferenciats: la comunitat universitària, la discriminació i l'assetjament, la docència i la recerca.[45] Va ser el resultat de dos anys de desenvolupament que va comptar amb la participació d'investigadores i expertes en feminismes i LGBTI de les universitats catalanes, i amb el suport de la Direcció General d'Igualtat. També es va elaborar de manera participativa amb dues jornades obertes a la comunitat universitària i als col·lectius LGBTI.[45]

Protocols d'actuació davant d'assetjament i violència LGBTIfòbica[modifica]

Abans de l'aprovació de la llei LGBTI catalana, la majora d'universitats catalanes comptaven ja amb protocols d'actuació davant d'assetjament i violència de gènere. Aquests es van elaborar a partir de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.[59] Amb l'aprovació de la llei LGTBI, aquests protocols es van adaptar, actualitzar o renovar per incloure-hi les violències i l'assetjament per motiu d'orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere.[59]

Les crítiques a aquests protocols apunten una manca de reconeixement de la necessitat de disposar de serveis especialitzats d'atenció a les persones LGBTI, com també una manca de recursos humans i econòmics per desplegar-los.[60] En conseqüència, algunes universitats van signar convenis amb l'associació Conexus que compta amb un programa específic per a persones LGBTI.[57]

Protocols d'actuació davant de violència i assetjament LGBTIfòbic de les universitats del sistema universitari català
Universitat Disposa

de protocol

Any

d'aprovació

Referència
Abat Oliba No
Autònoma de Barcelona 2018 [61]
De Barcelona 2014, 2019 [62][59]
De Girona 2017 [63][59]
De Lleida 2018 [64]
De Vic - Universitat Central de Catalunya 2015 [65]
Internacional de Catalunya No
Oberta de Catalunya 2013 [66][59]
Politècnica de Catalunya 2016, 2017, 2020 [67][68]
Pompeu Fabra 2018 [69]
Ramon Llull No
Rovira i Virgili 2019 [70]

Municipis[modifica]

Regidories LGBTI[modifica]

Les primeres regidories de polítiques LGBTI es van crear als ajuntaments de Ripollet, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona en el mandat de 2015-2019.[71][72]

Centre LGBTI[modifica]

Entrada del Centre LGBTI de Barcelona.
Entrada del Centre LGBTI de Barcelona al carrer Compte Borrell.

De Barcelona[modifica]

El Centre LGBTI de Barcelona es va inaugurar el 19 de gener de 2019.[73] Una mesura que es contemplava en el Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere de Barcelona i que va començar a desenvolupar-se ja el 2012 des del Consell Municipal LGTBI de Barcelona, juntament amb algunes entitats.[74] La Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, que agrupa diverses entitats LGBTI, porta la gestió del centre, amb la supervisió de l'ajuntament.[75][74] El centre ofereix informació i orientació a les persones que ho sol·licitin, i compta amb serveis especialitzats i gratuïts que inclouen, entre d’altres, acollida personal i familiar, assessorament laboral i psicològic, orientació legal i jurídica, informació sociosanitària i atenció a persones trans i intersexuals.[74][76] El centre també compta amb una programació cultural, d'oci, de sensibilització i reflexió amb activitats obertes a tothom.[77][78] El Casal Lambda, una de les entitats que formen part del centre, va traslladar el seu Centre de Documentació Armand Fluvià en aquest espai, que consta d'una biblioteca i un arxiu històric de temàtica LGBTI.[79][80]

Plans Municipals[modifica]

De Barcelona[modifica]

L’Ajuntament de Barcelona va iniciar el 2010 el Pla Municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual. L'octubre de 2016, l'ajuntament aprova el Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere, que pren el relleu de l’anterior, i es concep com un instrument d’actuació de l’ajuntament per a promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual.[81]

Xarxa de municipis LGBTI[modifica]

La xarxa de municipis LGBTI es va crear el 2016 amb l'objectiu d'impulsar polítiques LGBTI municipals i compartir recursos i experiències entre els diversos ajuntaments que en formen part.[82][83] Va ser impulsada per 10 ajuntaments de Catalunya, la majoria de l'àrea de Barcelona, i es va presentar a Cerdanyola coincidint amb el Dia Internacional de l'Orgull LGBTI.[84] En la seva primera jornada celebrada a Sabadell el gener de 2017 ja s'hi havien adherit 17 municipis.[85]

Monuments LGBTI[modifica]

Catalunya compta amb un memorial dedicat a Sònia Rescalvo i tres monuments dedicats al col·lectiu LGBTI ubicats a Sitges, Barcelona i Ripollet.[72] Els tres monuments prenen la forma del triangle rosa, símbol del col·lectiu LGBTI que representa la memòria històrica i la lluita contra de la discriminació.

Monument contra l'homofòbia de Sitges
Fotografia del monument contra l'homofòbia de Sitges en el memorial per les víctimes de l'atemptat a Orlando de 2016.

L'Ajuntament de Sitges va construir el 2006 el primer monument a Catalunya en contra de l’homofòbia i per condemnar els fets homòfobs produïts el 1996 a la ciutat.[86] El segon monument, va ser inaugurat per l'Ajuntament de Barcelona el 2011 al Parc de la Ciutadella «en memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història».[87] I el tercer monument, el va inaugurar el 2017 l'Ajuntament de Ripollet «en reconeixement de la lluita del col·lectiu LGTBI en la defensa i conquesta dels seus drets i llibertats».[88]

La Glorieta de la Transsexual Sònia ubicada al Parc de la Ciutadella de Barcelona està dedicada al record de la Sònia Rescalvo, una dona transsexual que va ser assassinada el 1991 per un grup de neonazis just en aquest espai. L'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom de la glorieta el 2013 per recordar i condemnar tant l'assassinat com la vulneració de drets humans.[89]

Bandera irisada a la façana de l'ajuntament[modifica]

Façana de l'Ajuntament d'Arenys de Munt amb banderes irisades del moviment LGBT+

Diversos municipis de Catalunya onegen la bandera irisada a la façana de l'ajuntament en dates significatives pel moviment LGTBI com a mostra de compromís amb la defensa dels drets LGBTI.[90][91] Es té constància que el 2005 l'Ajuntament de Barcelona ja penjava la bandera al seu balcó, una pràctica que es va anar estenent arreu de Catalunya.[92] El juny de 2020 el Tribunal Suprem va dictar una sentència en la qual prohibia l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics, per la qual cosa prohibia també exhibir banderes LGBTI a les façanes dels ajuntaments.[93][94] En resposta a la sentència, diversos ajuntaments van prendre la decisió de seguir onejant la bandera LGBTI malgrat la prohibició del Tribunal Suprem.[95][96][97][98]

Consell municipal LGBTI[modifica]

De Barcelona[modifica]

El 2004 es crea el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona, que dona representació a les entitats LGBTI de la ciutat.[99]

Avaluació de les polítiques públiques[modifica]

L'abril de 2017 l'Institut Diversitas va presentar l'Informe d'Avaluació del Procés d'Implementació de la Llei 11/2014. D'aquesta manera, es va complir la disposició addicional segona de la llei, que estipulava l'avaluació de l'impacte social de la llei en un termini de dos anys.[100]

Govern central[modifica]

El 16 de juliol de 1980 el Ministeri de l'Interior va legalitzar el FAGC, després de la manifestació massiva del 28 de juny en la qual es reclamava la legalització d'aquesta organització.[101] El 2001 es van cancel·lar les dades de les persones LGBTIQ+ fitxades durant el franquisme i la transició.[102]

Crítiques[modifica]

Algunes entitats dels col·lectius LGBTI, com l'Observatori Contra l'Homofòbia o Crida LGBTI, han denunciat de manera reiterada lentitud en el desplegament de la llei LGTBI catalana i manca de resposta per part de la Generalitat de Catalunya a les denúncies de LGTBIfòbia presentades, també, han demanat un procediment sancionador específic per a les discriminacions i el cessament de la responsable de l'Àrea per la Igualtat de Tracte i No Discriminació de Persones LGTBI.[103][104][13]

En l'actualitat, hi ha normatives que segueixen discriminant els col·lectius LGTBIQ+ de manera indirecta, basant-se amb lògiques heteropatriarcals, com seria l'accés a la reproducció assistida o les peculiaritats de la violència entre parelles del mateix gènere.[102] També la patologització de les persones transsexuals, per exemple en la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En general, les normatives sobre violències de gènere deixen majoritàriament desprotegit el col·lectiu LGBTI+ i no existeixen normatives específiques que cobreixin aquest buit normatiu.[102]

Referències[modifica]

  1. «Ley 77/1978, de 26 de diciembre, de modificación de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social y de su Reglamento.». BOE, 11-01-1979, pàg. 658-659.
  2. 2,0 2,1 Biglia i Cagliero, 2019, p. 7.
  3. «LLEI 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela.». DOGC, 19-04-2005.
  4. «Ley 13/2005, de 1 de julio, por la que se modifica el Código Civil en materia de derecho a contraer matrimonio». BOE, 157, 02-07-2005, pàg. 23632-23634.
  5. «Ley 3/2007, de 15 de marzo, reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas.». BOE, 16-03-2007, pàg. 11251-11253.
  6. 6,0 6,1 6,2 Pérez, Marta «La reivindicació del model Trànsit: la transsexualitat sense avaluació psiquiàtrica». El Diari de la Sanitat, 16-05-2019.
  7. «Pleno. Sentencia 99/2019, de 18 de julio de 2019. Cuestión de inconstitucionalidad 1595-2016. Planteada por la Sala de lo Civil del Tribunal Supremo respecto al artículo 1 de la Ley 3/2007, de 15 de marzo, reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas. Derechos a la integridad física y moral, a la intimidad y a la protección de la salud, en relación con la dignidad de la persona y el libre desarrollo de su personalidad: inconstitucionalidad del precepto legal en la medida en que prohíbe cambiar la mención registral del sexo y nombre a los menores de edad con suficiente madurez y que se encuentren en una situación estable de transexualidad. Voto particular.». BOE, 12-08-2019.
  8. «Pla de Govern 2004-2007». Generalitat de Catalunya.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «DECRET 332/2011, de 3 de maig, de reestructuració del Departament de Benestar Social i Família.». DOGC, 03-05-2011.
  10. «DECRET 572/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament d'Acció Social i Ciutadania.». DOGC.
  11. «DECRET 86/2016, de 19 de gener, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.». DOGC, 19-01-2016.
  12. 12,0 12,1 «DECRET 289/2016, de 30 d'agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.». DOGC, 30-08-2016.
  13. 13,0 13,1 Puig i Sedano, Xavier «40 anys de lluita contra l'homofòbia a Catalunya». El Temps, 1724, 26-06-2017.
  14. «RESOLUCIÓ BSF/187/2015, de 16 de gener, per la qual es resol la convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de dos llocs de treball de la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família (convocatòria de provisió núm. BSF/015/14).» (en català). DOGC, 16-01-2015. [Consulta: 3 agost 2019].
  15. «RESOLUCIÓ TSF/2835/2016, d'1 de desembre, per la qual s'adapten diversos nomenaments a la nova estructura del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 19-12-2016.
  16. Petit, s.d., p. 28.
  17. «Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals». Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, setembre 2006.
  18. «Pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals». Generalitat de Catalunya. Departament d'Acció Social i Ciutadania, Abril 2008.
  19. «El Govern actualitza el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones homosexuals i transsexuals». 324, 09-10-2012.
  20. «Acord del Govern pel qual s’aprova l’actualització del Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals, aprovat per Acord del Govern de 5 de setembre de 2006 i se n’estableix la vigència». Generalitat de Catalunya.
  21. «Actuacions pel pla interdepartamental LGBTI 2019-2022». Generalitat de Catalunya.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 «ACORD GOV/146/2016, de 8 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental per coordinar l'acció transversal de les polítiques per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI).». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 08-11-2016.
  23. «El Govern crea una Comissió que coordinarà les actuacions de la Generalitat en matèria LGBTI». Sala de Premsa de la Generalitat de Catalunya, 08-11-2016.
  24. «Es constitueix la Comissió interdepartamental per a coordinar les polítiques per a garantir els drets de les persones LGBTI». Generalitat de Catalunya.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 «LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 17-10-2014.
  26. «DECRET 141/2007, de 26 de juny, de creació del Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals (LGBT).». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 juny del 2007.
  27. 27,0 27,1 «LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 17-10-2014.
  28. Pla de Govern 2004-2007 (en català). Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2004. 
  29. «DECRET 141/2007, de 26 de juny, de creació del Consell Nacional de lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals (LGBT).». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 juny del 2007.
  30. «Constitució del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals». Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya, 15-06-2007.
  31. 31,0 31,1 «DECRET 219/2018, de 9 d'octubre, del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 09-10-2018.
  32. «Certificat LGBT i observacions rebudes i valorades» (en català). Departament General d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya, 27-03-2017. [Consulta: 13 octubre 2018].
  33. 33,0 33,1 Institut Català de la Salut «La Unitat Trànsit del CAP Manso és el nou servei de referència a Catalunya per a l'atenció a la salut de les persones transexuals». Notícies de l'Institut Català de la Salut, 24-10-2016.
  34. 34,0 34,1 34,2 Servei Català de la Salut «Implantació del Model d’atenció a les persones trans en l’àmbit del CatSalut». CatSalut - Documents de recomanacions i protocols, 10-10-2017.
  35. 35,0 35,1 «El CAP Numància ofereix un servei d’atenció a les persones trans*». Informació dels CAP de Barcelona ciutat, 29-01-2020.
  36. 36,0 36,1 Trans*forma la Salut. Reivindicació d'un nou model d’atenció a la salut de les persones trans*, 21/09/2016. 
  37. Pérez, Beatriz «La llista d'espera per a la reassignació de sexe és d'entre sis i set anys». elPeriódico, 14-03-2019.
  38. «La Generalitat lliura nou targetes sanitàries amb el «nom sentit» a menors d'edat transsexuals». NacióDigital, 14-12-2015.
  39. «El CatSalut cambiará el nombre de la tarjeta a los transexuales adultos que lo soliciten». Europa Press, 12-05-2016.
  40. Generalitat de Catalunya «http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/302398/ca/codi-recomanacions-vetllara-presencia-normalitzada-estereotipada-persones-lgbti-mitjans.do». Sala de premsa, 20-07-2017.
  41. «Acord 106/2017 d'aprovació de l'Informe 43/2017 de l'Àrea de Continguts, sobre l'anàlisi de la presència a Internet de continguts susceptibles de justificar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia». Consell Audiovisual de Catalunya, 24-11-2017.
  42. 42,0 42,1 «La Fiscalía lleva al juzgado dos denuncias del CAC sobre contenidos homófobos y machistas en Internet». El Mundo, 14-03-2019.
  43. ACORD GOV/147/2017, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el protocol que desplega el deure d'intervenció de les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya per fer efectiu l'abordatge de l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya., 17-10-2017.
  44. Biglia i Cagliero, 2019, p. 3.
  45. 45,0 45,1 45,2 Coll-Planas, Gerard; Verge, Tània; Prieto, Rodrigo; Caballé, Elena. Guia per la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes a partir de la Llei 11/2014 (en català). Generalitat de Catalunya, 2018. ISBN 978-84-393-9721-2. 
  46. 46,0 46,1 «Les universitats catalanes permetran als estudiants transsexuals utilitzar el nom amb què s’identifiquen». El Diari de l'Educació, 20-04-2017.
  47. Mouzo, Jessica «La UB permet el canvi de nom a persones transsexuals». El País, 22-09-2016.
  48. 48,0 48,1 48,2 Biglia i Cagliero, 2019, p. 11-12.
  49. 49,0 49,1 Generalitat de Catalunya – Consell Interuniversitari de Catalunya Protocol per a la no discriminació per identitat de gènere del col·lectiu de persones transgènere, intersexuals i transsexuals immerses en els processos administratius relacionats amb l’accés a les universitats del sistema universitari de Catalunya, 21-01-2017.
  50. Universitat Autònoma de Barcelona «Protocol de canvi del nom legal al nom sentit adreçat a les persones transsexuals, transgènere i intersexuals de la comunitat UAB». Acord del Consell de Govern, 23-03-2017.
  51. Universitat de Barcelona «[https://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/sites/genere/procediment_canvi_nom_persones_transsexuals_transgenere.pdf Procediment per al canvi de nom de les persones transsexuals i transgènere de la comunitat UB]». Consell de Govern de la UB, 21-09-2016.
  52. Universitat de Girona Normativa per al canvi de nom sentit de les persones de la comunitat transsexual de la Universitat de Girona, 24-10-2018.
  53. Universitat Oberta de Catalunya «Normativa per a la no-discriminació per l'orientació sexual i respecte a la identitat de gènere de les persones». Consell de Direcció, 08-02-2016.
  54. Universitat Politècnica de Catalunya «Protocol d’actuació canvi de nom persones comunitat transsexual UPC». Comissió d’Igualtat d’Oportunitats de la UPC, 14-11-2014.
  55. Universitat Pompeu Fabra «Procediment de canvi de nom de persones transsexuals, transgèneres i intersexuals a la UPF». Acord del Consell de Govern, 26 abril del 2017.
  56. Universitat Rovira i Virgili Protocol de canvi de nom per identitat de gènere per a persones membres de la comunitat universitària de la URV.
  57. 57,0 57,1 Biglia i Cagliero, 2019, p. 11.
  58. «UPF Igualtat (UPF)» (en català). [Consulta: 2 novembre 2018].
  59. 59,0 59,1 59,2 59,3 59,4 59,5 Biglia i Cagliero, 2019, p. 9.
  60. Biglia i Cagliero, 2019, p. 10-11.
  61. Universitat Autònoma de Barcelona Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista, 07-11-2018.
  62. Universitat de Barcelona Protocol de la Universitat de Barcelona per a la prevenció, la detecció i l’actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, i altres conductes masclistes, 2019.
  63. Universitat de Girona Protocol de prevenció i actuació davant situacions de violència o d’assetjament per raó de sexe, gènere o sexualitat a la Universitat de Girona.
  64. Universitat de Lleida Reglament d'actuació davant supòsits de violència de gènere, per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere a la Universitat de Lleida, 19-06-2018.
  65. Universitat de Vic, Fundació Universitària Balmes i Fundació Universitària del Bages Protocol de prevenció i abordatge de l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe o d'orientació sexual de la Fundació Universitària Balmes / Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Fundació Universitària del Bages, 21-07-2015.
  66. Universitat Oberta de Catalunya Protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe o orientació sexual.
  67. Universitat Autònoma de Barcelona Protocol d’actuació i prevenció de l’assetjament sexual i/o per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a la UPC, 16-02-2016.
  68. Universitat Politècnica de Catalunya Protocol de prevenció i actuació contra l’assetjament sexual i/o per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que afectin l’estudiantat en l’entorn universitari de la UPC, 01-04-2020.
  69. Universitat Pompeu Fabra Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia i transfòbia, 11 abril del 2018.
  70. Universitat Rovira i Virgili Protocol de prevenció i actuació en l’àmbit de violències masclistes i contra LGTBI, 2019.
  71. Rubio, Maria «Las políticas LGTBI a examen, cuatro años después de la llegada de los "ayuntamientos del cambio"». Público, 31-01-2019.
  72. 72,0 72,1 SURT, FUNDACIÓ DE DONES. «Informe de la situació de les polítiques LGTBI i de l’aplicació i desplegament de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre». 29-06-2016
  73. «El primer centre especialitzat en el col·lectiu LGTBI de Catalunya s’inaugura a Sant Antoni». Betevé, 19 gener del 2019.
  74. 74,0 74,1 74,2 Aznar, Laura «El centre LGTBI de Barcelona, una reivindicació històrica feta realitat». ElCritic.cat, 27-06-2019.
  75. «Gestió Cívica del Centre LGBTI». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 agost 2019].
  76. «El Centro LGTBI de Barcelona recibe 20.565 visitas en su primer año de vida». El Periódico, 09-01-2020.
  77. «Objectius del centre LGBTI». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 agost 2019].
  78. Rubio, Maria «El Centre LGTBI de Barcelona tanca el seu primer any amb més de 20.000 visites». Público, 09-01-2020.
  79. «Centre de Documentació Armand de Fluvià». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 agost 2019].
  80. «Des dels armaris…de l’arxiu. IdemTV i el Fons Gretel Ammann Martínez». Ca la DONA. [Consulta: 14 maig 2020].
  81. «Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere». Regidoria de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, octubre 2016. [Consulta: 29 agost 2019].
  82. Europa Press «Neix la xarxa de municipis LGTBI de Catalunya». VilaWeb, 28-06-2016.
  83. Rubio, Maria «Les polítiques LGTBI a examen, quatre anys després de l'arribada dels "ajuntaments del canvi"». Públic, 30-01-2019.
  84. «Presenten la xarxa de municipis LGTBI de Catalunya en el Dia de l'Orgull Gai». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 28-06-2016.
  85. «Èxit de participació en les i jornades de la xarxa de municipis LGTBI». Diari de Sabadell, 28-01-2017, pàg. 20.
  86. «Sitges (Barcelona) será la primera localidad española con una escultura dedicada al colectivo homosexual» (en castellà), 02-10-2006. [Consulta: 29 setembre 2019].
  87. «La Ciutadella, una instal·lació militar que la ciutat va convertir en parc». Ajuntament de Barcelona, 07-04-2016. [Consulta: 29 setembre 2019].
  88. «Ripollet dedica un monumento a los activistas LGTBI». La Vanguardia, 24-07-2017.
  89. «La glorieta de la Ciutadella es passa a dir "de la Transsexual Sònia"». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 setembre 2019].
  90. Gerard Coll-Planas. Contra l'homofòbia: polítiques locals d'igualtat per raó d'orientació sexual i d'identitat de gènere: llibre blanc europeu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Direcció de Drets Civils, 2011, p. 35. 
  91. «Els ajuntaments se sumen al dia LGTBI, però sense bandera». El Punt Avui, 18-05-2020.
  92. Quadrado, Susana «El Govern cancela su acto del Orgullo Gay pese a promoverlo entre los alcaldes» (en castellà). La Vanguardia, 29-06-2005, pàg. 22.
  93. Consejo General del Poder Judicial «El Tribunal Supremo establece que no pueden utilizarse banderas no oficiales en el exterior de los edificios públicos». Noticias Judiciales, 01-06-2020.
  94. «El Suprem prohibeix l'ús d'estelades o banderes LGTBI a les façanes dels edificis públics». NacióDigital, 01-06-2020.
  95. «Calella penjarà la bandera LGTBI el 26 de juny». Ràdio Calella Televisió, 15-06-2020.
  96. Morales, Sergio «La bandera LGTBI onejarà a l'ajuntament malgrat la sentència del Suprem». Cugat Mèdia, 2020.
  97. «VÍDEO: Moció de la CUP en rebuig a la sentència del tribunal suprem que limita l’exposició de banderes LGBTI+ en edificis públics». Elgarrotxi.cat, 21-06-2020.
  98. «Ajuntament de Barcelona i Generalitat desafien el Suprem i pengen la bandera LGTBI». NacióDigital, 28-06-2020.
  99. Petit, s.d., p. 27.
  100. Institut Diversitas «Informe Avaluació del Procés d'Implementació de la Llei 11/2014». Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2017.
  101. Petit, s.d., p. 20.
  102. 102,0 102,1 102,2 Biglia i Cagliero, 2019, p. 8.
  103. «La Crida LGBTI ocupa la Direcció General d’Igualtat en defensa dels drets del col·lectiu». Betevé, 28 juny del 2017.
  104. Estrada, Laura «Deu sancions en cinc anys per la llei contra l'homofòbia: «No és seriós»». Nació Digital, 18-03-2019.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]