Polònia (programa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el programa de televisió. Vegeu-ne altres significats a «Polònia».
Infotaula de sèrie de televisióPolònia
Polonia-tv3 logo.png
Gèneresàtira i telecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Organització de les càmeresmúltiples càmeres Modifica el valor a Wikidata
DirectorToni Soler i Guasch i Jaume Buixó Modifica el valor a Wikidata
Actors
NarradorToni Soler i Guasch Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols30 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi16 febrer 2006 Modifica el valor a Wikidata
Temporades15 Modifica el valor a Wikidata
Episodis545 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Més informació
Web oficialccma.cat… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0764959 Facebook: polonia Twitter: poloniatv3 Instagram: poloniatv3 Youtube: UCc0dSDgzcm2BBVgfi63tIKg Modifica el valor a Wikidata

Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006. Es que fa una paròdia de política tant nacional com internacional, amb interpretacions fetes per un equip d'imitadors dirigit per Toni Soler. El programa fou guardonat amb el premi Ondas 2007 en la categoria de millor programa de televisió local i és un dels programes de més audiència de Televisió de Catalunya.[1] S'han realitzat més de 500 capítols fins al gener de 2019.

Polònia va néixer a partir del programa radiofònic d'humor Minoria absoluta que s'emetia a l'emissora RAC 1 i on es feien paròdies polítiques, entrevistes i es parlava d'altres temes d'interès sociopolític.[2]

Història[modifica]

El títol és una referència irònica al malnom "polaco" en la llengua castellana amb al·lusió al poble català.[3][4] És fa també al·lusió a la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya. El malnom "polacos", per a persones que parlen entre ells una llengua difícil de comprendre, es va probablement començar com un sobrenom entre soldats i legions al front d'Ebre durant la guerra civil d'Espanya. La relació entre la regió i el país va ser reforçat quan la Catalunya fou ocupada per les forces de Franco a l'inici de 1939 i la Polònia envaïda per l'Alemanya nazi sis mesos més tard.[5] Una altra teoria ve donada per les constants invasions històriques per part d'Àustria, Prússia i Rússia de Polònia, arribant a dividir-se, tal com Catalunya també ha estat dividida, al llarg de la història, per Espanya i França[6]

El programa germà Crackòvia fa referència a la segona ciutat més gran de Polònia.[7]

Minoria absoluta[modifica]

L'embrió de Polònia va ser el programa radiofònic de sàtira política Minoria absoluta, emès per la cadena catalana RAC 1. A començaments de 2004, amb el mateix títol, l'equip del programa radiofònic va estrenar la versió televisiva a City TV, canal local de Barcelona del Grupo Godó.[8] El programa es va mantenir en pantalla quatre mesos, ja que per a la temporada 2004-2005 Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas i la resta d'actors van fer el salt a la televisió estatal, fitxant pel programa Las cerezas de La 1, on van realitzar un petit espai de paròdies polítiques anomenat «El microondas».[9]

Després del comiat de Las cerezas, l'equip de Minoria absoluta es va incorporar a Antena 3 per realitzar Mire usté, un programa basat íntegrament en els esquetxos i paròdies polítiques. El programa va s'estrenar el 9 d'octubre de 2005 i va ser retirat el 4 de desembre, després d'una pèrdua progressiva d'audiència.[10]

Inici (2006)[modifica]

Poques setmanes després, Televisió de Catalunya anunciava el fitxatge de Toni Soler i el seu equip per realitzar un nou programa de sàtira política basat en l'anterior Mire usté, però afegint-hi un gran nombre de personatges, principalment polítics catalans. El 16 de febrer de 2006 es va estrenar Polònia amb gran èxit d'audiència, reunint 1.025.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 34,4%.[11] Estava produït inicialment per CanCuca i Veranda TV. Els vint programes de la primera temporada van tenir una audiència mitjana de 728.000 espectadors i 25,5% de quota, i es van situar setmanalment entre els programes més vistos a Catalunya.

En aquella primera temporada, els polítics més imitats van ser els membres del tripartit (Pasqual Maragall, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura), Artur Mas com a cap de l'oposició, líders dels partits parlamentaris com Josep Piqué i Albert Rivera, així com dirigents de la política espanyola com José Luís Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. També van imitar el papa Benet XVI, els membres de la Casa Reial espanyola i altres personatges públics com el cuiner Ferran Adrià o el cantautor Lluís Llach.[12]

Consolidació i continuïtat[modifica]

En la seva segona temporada (2006-2007) es va consolidar com un dels programes de televisió més vistos a Catalunya. L'edició més vista va ser la del 29 de març de 2007, amb una mitjana de 977.000 espectadors i una quota del 30,6%. A partir de 2006 a Polònia es va estrenar una versió del Telenotícies amb el títol de Polonews[4] i amb "Mateu Prados" (imitació de Matías Prats, presentador d'actualitat a Antena 3) com a presentador. L'abril de 2007 es va publicar El llibre mediàtic de Polònia, que es va convertir en el llibre més venut de la diada de Sant Jordi d'aquell any, confirmant l'èxit del programa entre el públic. Per a la temporada 2007-2008, Carlos Latre i Mireia Portas es van incorporar al ventall d'actors del programa, que a més va estrenar un nou plató. A finals de 2007 el programa confirma el seu èxit amb alguns dels guardons més prestigiosos de la televisió a Espanya, com el premis de l'Acadèmia de la Televisió o el premi Ondas al millor programa de televisió local. Al voltant de 2007 el material interactiu es va estendre a la pàgina web oficial a tv3.cat i el programa es va propagar per a YouTube.[13]

Durant les primeres temporades el programa va donar també un ampli espai a l'humor sobre personatges de televisió, el món de l'entreteniment i altres àrees fora de l'actualitat política catalana. Elements recurrents dels anys 2006 i 2007 van ser sobre Ferran Adrià, Francisco Franco i reunions entre imitadors i les persones imitades als esquetxos una mica improvisats.

També en general la producció de Polònia ha presentat durant els anys una gran quantitat de situacions on va trencar la quarta paret, barrejant la ficció amb actors parlant directament a la càmera. Durant el 2006 quasi tots els capítols van contenir una escena on la persona imitada va aparèixer al programa. Quan la ciutat de Barcelona el 2006 tenia un nou alcalde, el mateix Jordi Hereu va "aparèixer" a l'estudi perquè l'equip de Polònia pogués trobar com produir la seva imitació vinent.[14]

La quarta temporada es va iniciar el setembre de 2008 amb la marxa de Bruno Oro, de manera que la interpretació dels seus personatges més característics, com Artur Mas o María Teresa Fernández de la Vega, va ser assumida per altres actors del programa.[15] El 2009 va tornar Bruno Oro, interpretant nous personatges com Antoni Castells o el "retorn polític" d'Ángel Acebes

El 2014 es va produir una versió musical de Polònia. A aquesta foto es presenten Mireia Portas ("Carme Forcadell"), Queco Novell ("Josep Maria Vila d'Abadal") i Anna Bertran ("Muriel Casals") – "Les Catalines".

Crackòvia, musical i aniversari[modifica]

A la temporada 2006-2007, TV3 va crear una versió esportiva titulada Barçòvia i que el setembre de 2008 esdevindria el Crackòvia.[4] El contingut del programa ha sigut concentrat voltant FC Barcelona (el club d'esport favorit per la majoria dels catalans[16]) i la seva rivalitat amb Reial Madrid.

A més, el programa Polònia ha tingut dues adaptacions teatrals, La família irreal (2012) i Polònia, el musical (2014).[4] El musical va s'estrenar també en 2015, en el Teatre Poliorama a Barcelona.[17]

El 2016 Polònia va celebrar els deu anys amb una acte amb els actors i els polítics imitats. També es va emetre el documental Desmuntant Polònia.[18] En relació amb la celebració es va publicar un resum de nombres i xifres durant els primers deu anys del programa:[19][20]

  • 228 hores de producció
  • 4.850 esquetxos
  • 550 persones imitades
  • 58 actors
  • 180 números musicals
  • 136 actuacions de les mateixos persones imitades
Juan Carlos, imitat per Toni Albà. Juan Carlos, imitat per Toni Albà.
Juan Carlos, imitat per Toni Albà.

"Els 4 del Rushmore Català"[modifica]

Durant l'hivern i la primavera de 2017 es va estrenar "Els 4 del Rushmore Catalá" en 14 capítols subsegüents. L'actuació es va presentar 14 diverses personalitats de la història catalana, de Ermessenda de Carcassona i Cristòfor Colom[21] i fins noms moderns com Salvador Dalí i Pau Casals.[22]

Els 14 noms van funcionar com candidats per a l'elecció del quartet de figures d'un equivalent de Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore. En el programa, el nombre de 4 va ser gràficament subratllat amb quatre línies vermelles i una senyera. Els bustos fictius havien de ser picats al Montserrat. Aquests 11 homes i 3 dones es van tots i totes presentar per a Marc Rodríguez:

  1. Mercè Rodoreda
  2. Salvador Dalí
  3. Pau Casals
  4. Pompeu Fabra
  5. Josep Pla
  6. Ermessenda de Carcassona
  7. Xavier Cugat
  8. Margarida Xirgu
  9. Cristòfor Colom
  10. Antoni Gaudí
  11. Joan Gamper
  12. Josep Tarradellas
  13. Timbaler del Bruc
  14. Serrallonga

El 22 de juny es va presentar el resultat d'uns "eleccions" entre els espectadors del programa a través de la xarxa de Twitter,[23] amb l'objectiu de triar les quatre persones a "picar". Finalment les persones seleccionades van ser Antoni Gaudí, el Timbaler de Bruc, Mercè Rodoreda i Ermessenda de Carcassona.[24]

Les tretzena i catorzena temporades[modifica]

La tretzena temporada es va coincidir amb una fase molt dramàtica de la història de Catalunya, i es van marcar al programa. El capítol de 26 octubre es va estrenar el dia abans de la declaració de la república independent de Catalunya, i aquesta setmana Polònia va tenir 952.000 espectadors (la millor quota des de 2010).[25]

Prèviament aquesta tardor Josep Lluís Trapero (imitador: Pep Plaza) es va presentar al programa, després del seu paper central als Atemptats de Catalunya de 2017.[26] La seva carrera com persona al programa no va ser duradora, després que "En Trapero" va ser acomiadat pel seu paper al referèndum de l'1 d'octubre.

El capítol 458 de Polònia es va estrenar el 30 de novembre. Com una dedicació a la Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, cinc dies abans, praticament tots els esquetxos del capítol va contenir únicament actrius, un fet que no es va notar a la producció que fins al monòleg final (presentat en comú de les actrius Agnès Busquets, Lara Diéz, Judit Martín i Mireia Portas – com respectivament Soraya Sáenz de Santamaría, Inés Arrimadas, Gabriela Serra i Marta Rovira). El capítol va ser el programa més vist del dia amb una quota de 25,4 percent.[27]

La catorzena temporada va debutar el 13 de setembre de 2018.[28] Els nous presidents de Catalunya i Espanya, Quim Torra (interpretat per Ivan Labanda) i Pedro Sánchez (interpretat per Pep Plaza), són dues de les cares més visibles durant la temporada. El 18 gener de 2019 s'ha realitzat el 500è capítol de Polònia.[29]

Estructura[modifica]

Els esquetxos d'actualitat, que conformen el 70% del total del programa, són la base de Polònia. Els principals protagonistes d'aquests esquetxos són imitadors de la classe política catalana i estatal. En les primeres temporades, Toni Soler interrompia els gags amb el crit de «talleu, és bona», de manera que el bloc no arribava al final i els actors seguien imitant els polítics entre bambolines.[30]

El programa també ha inclòs diverses seccions com:

  • En el capítol anterior: resum de diferents gags de l'anterior programa.
  • Avui fa 1 any / Polònia ara fa...: es mostra un gag que es va emetre originalment l'any anterior, o alguna altra temporada.
  • Som una clonació: secció en la qual el personatge real s'enfrontava amb la seva imitació en una entrevista.
  • Polonews: Telenotícies presentat per Matías Prats (Bruno Oro), Ramon Pellicer (Carlos Latre), Raquel Sans (Mireia Portas) o Miquel Calçada (Queco Novell), en el que s'analitzava l'actualitat.
  • Els 4 del Rushmore" català (temporada 12): competició entre diferents personatges històrics catalans, per ser elegits en un suposat equivalent de Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore. Els personatges eren interpretats per Marc Rodríguez.
  • Grans dones de la història (temporada 16)
  • Crèdits: mentre es mostren els crèdits, es mostren algunes de les pífies que s'han produït de forma espontània durant les gravacions del programa. En algunes temporades s'ha fet un gag extra, o s'ha ensenyat el making of del programa.

Cameos[modifica]

En quasi totes les temporades, Polònia ha apostat pels "cameos" de personatges públics (en la majoria de casos, polítics catalans de relleu), que s'incorporarien a alguns dels esquetxos al costat dels actors imitadors.

Temporada 1[modifica]

Data Cameo
02/03/2006 Josep Piqué
16/03/2006 Xavier Trias
06/04/2006 Manuela de Madre
13/04/2006 Caterina Mieras
20/04/2006 Artur Mas
27/04/2006 Maria de la Pau Janer
Mònica Terribas
04/05/2006 Joan Clos
11/05/2006 Joaquim Nadal
18/05/2006 Joan Saura
25/05/2006 Josep-Lluís Carod-Rovira
01/06/2006 Ernest Benach
22/06/2006 Gaspar Llamazares
06/07/2006 José Montilla

Temporada 2[modifica]

Data Cameo
14/09/2006 Roberto de Assis
Rudy Fernández
21/09/2006 Jordi Hereu
05/10/2006 Josep Antoni Duran i Lleida
12/10/2006 Montserrat Tura
19/10/2006 Josep Cuní i Albert Om
26/10/2006 El Sevilla
16/11/2006 Artur Mas
24/11/2006 Albert Rivera
01/12/2006 Santi Santamaria
07/12/2006 Abel Folk
14/12/2006 Antoni Castells
11/01/2007 Francesc Baltasar
18/01/2007 Xavier Bertrán (lo Cartanyà)
25/01/2007 Mònica López
08/02/2007 Ferran Adrià i Carme Ruscalleda
01/03/2007 Josep Huguet
22/03/2007 Ramon Pellicer
29/03/2007 Joan Manuel Tresserras
05/04/2007 Marta Marco
12/04/2007 Gemma Mengual
03/05/2007 Roger de Gràcia
14/06/2007 Lluís Gavalda i Joan Reig (Els Pets)
12/07/2007 Pasqual Maragall

Temporada 3[modifica]

Data Cameo
11/10/2007 Santi Millán
02/11/2007 Toni Moog
29/11/2007 Tortell Poltrona
10/01/2007 Judit Mascó
27/03/2008 Gossos
17/04/2008 Pepe Rubianes

Temporada 4[modifica]

Data Cameo
02/10/2008 Barragán
30/10/2008 Emili Manzano
27/11/2008 Tricicle
30/04/2009 Marc Parrot
14/05/2009 Espartac Peran

Temporada 5[modifica]

Data Cameo
15/10/2009 Roger de Gràcia
12/11/2009 Tatiana Sisquella
03/12/2009 Josep Maria Mainat
03/12/2009 Òscar Dalmau
06/04/2010 Roger de Gràcia

Temporada 6[modifica]

Data Cameo
08/10/2010 Albert Rivera
14/10/2010 Joan Herrera
21/10/2010 Alicia Sánchez-Camacho
28/10/2010 Joan Puigcercós
04/11/2010 José Montilla
11/11/2010 Artur Mas
07/04/2011 Espartac Peran, Tomàs Molina, Pol Izquierdo i Javi Vergés
26/05/2011 Emili Manzano
02/06/2011 Pol Izquierdo

Temporada 7[modifica]

Data Cameo
22/09/2011 Oriol Junqueras
29/09/2011 Jordi Planas
06/10/2011 Joan Coscubiela
13/10/2011 Alfred Bosch
20/10/2011 Jorge Fernández Díaz
26/10/2011 Josep Antoni Duran i Lleida
03/11/2011 Joan Pera
Carme Chacón
01/12/2011 Martí Anglada
19/01/2012 Núria Feliu
26/01/2012 Mag Lari
23/02/2012 Eduard Estivill
15/03/2012 Jordi Évole
05/07/2012 Joan Tardà

Temporada 8[modifica]

Data Cameo
01/11/2012 Eduard Farelo
13/12/2012 Pilarin Bayés
24/01/2013 Joan Lluís Bozzo
31/01/2013 Pilar Rahola
16/05/2013 Joan Roca
13/06/2013 Montserrat Carulla
20/06/2013 Jaume Barberà i Jonathan Tepper

Temporada 9[modifica]

Data Cameo
03/10/2013 Risto Mejide
Clara Segura
Òscar Dalmau
Roger Coma, Jordi Bosch, Pep Cruz i Sergi Mateu
Ferran Monegal, Martí Anglada, Raquel Sans, Albert Om, Mònica Terribas, Jordi Basté i Josep Maria Mainat
10/10/2013 Roger de Gràcia
23/01/2014 Aina Clotet, Mercè Martínez, Núria Gago i Mar Ulldemolins
27/02/2014 Matthew Tree
24/04/2014 Jaume Barberà
08/05/2014 Núria Feliu

Temporada 10[modifica]

Data Cameo
23/10/2014 Mercè Martínez
13/11/2014 Loulogio
27/11/2014 Víctor Amela i Ferran Monegal
18/12/2014 Carme Forcadell
05/02/2015 Teresa Gimpera, Jordi Évole i Òscar Dalmau
05/03/2015 Ivan Lagarto
02/05/2015 Xavi Torres
04/06/2015 Sergi Mateu
02/07/2015 David Fernández

Temporada 11[modifica]

Data Cameo
08/04/2016 Josep Maria Mainat
Àngel Llàcer
Albert Guinovart
Ada Colau
Oriol Junqueras
Ferran Adrià
Inés Arrimadas
Pilar Rahola
Joan Tardà
Anna Gabriel
Pablo Iglesias
José Montilla
Miquel Iceta
Xavier García Albiol
Artur Mas
Cesc Gay
Carles Puigdemont
02/06/2016 Lloll Bertrán
16/06/2016 Màrius Serra

Temporada 12[modifica]

Data Cameo
10/11/2016 Jordi Labanda
06/04/2017 Isona Passola
01/06/2017 Helena García Melero
22/06/2017 Roger de Gràcia i Empar Moliner
Els Amics de les Arts
29/06/2017 Marta Pascal
Miquel Iceta
Carles Costa
Inés Arrimadas
Gabriel Rufián
06/07/2017 Enric Millo
Helena Garcia Melero i Marc Giró
Eulalia Reguant
Lluís Marquina
Xavier Domènech

Temporada 13[modifica]

Data Cameo
26/04/2018 Eloi Vila
Marta Angelat, Pep Cruz, Jordi Diaz, Adrian Grösser i Mercè Martínez
10/05/2018 Marta Angelat, Pep Cruz, Roger Coma, Pilar Rahola i Gerard Quintana
07/06/2018 Companyia Elèctrica Dharma
14/06/2018 Hálldor Már
21/06/2018 Jaume Alonso-Cuevillas

Temporada 14[modifica]

Data Cameo
04/10/2018 Josep Cuní
11/10/2018 Agustí Forné
22/11/2018 Òscar Dalmau i Òscar Andreu
13/12/2018 Josep Maria Farràs
21/03/2019 Jordi Díaz i Anna Sahun

Temporada 15[modifica]

Data Cameo
28/11/2019 Ricard Ustrell
23/01/2020 Joan Pera
06/02/2020 Ricard Torquemada
27/02/2020 Jair Domínguez i Lluís Jutglar (Peyu)
21/05/2020 Anna Rosa Cisquella i Pep Cruz

Temporada 16[modifica]

Data Cameo
15/10/2020 Dani Ramírez
21/01/2021 Xavi Canalias
28/01/2021 Joan Lluís Bozzo
25/02/2021 Paula Alòs
29/04/2021 Peyu i Jair Domínguez
06/05/2021 David Verdaguer
20/05/2021 Vicent Sanchís
10/06/2021 Laura Borràs
24/06/2021 Salvador Illa

Temporada 17[modifica]

Data Cameo
16/09/2021 Oriol Parreño

Som una clonació[modifica]

Temporada 1[modifica]

Data Personatge Imitador
16/02/2006 Josep-Lluís Carod-Rovira Xavier Noms
23/02/2006 Joan Saura Cesc Casanovas
02/03/2006 Artur Mas Bruno Oro
09/03/2006 Montserrat Tura Gemma Deusedas
16/03/2006 Josep Piqué Xavi Serrano
23/03/2006 Ferran Adrià Cesc Casanovas
30/03/2006 Josep Antoni Duran i Lleida Xavi Serrano
06/04/2006 Xavier Trias Queco Novell
13/04/2006 Alberto Fernández Díaz Pau Miró
27/04/2006 Mònica Terribas Agnès Busquets
11/05/2006 Joan Clos Queco Novell
18/05/2006 Joaquim Nadal Cesc Casanovas
06/07/2006 José Monitlla Sergi Mas

Temporada 3[modifica]

Data Personatge Imitador
07/02/2008 Joan Ridao David Olivares
14/02/2008 Joan Herrera Xavi Serrano
21/02/2008 Dolors Nadal Agnès Busquets
28/02/2008 Carme Chacón Mireia Portas
27/03/2008 Marina Geli Agnès Busquets
03/04/2008 Mari Pau Huguet Mireia Portas
24/04/2008 Daniel Sirera Carlos Latre
01/05/2008 Pilar Rahola Cesc Casanovas
08/05/2008 Jordi Hereu David Olivares
15/05/2008 Justo Molinero Carlos Latre
22/05/2008 Oriol Pujol Queco Novell
29/05/2008 Ramon Pellicer Carlos Latre
26/06/2008 Josep Cuni Queco Novell

Temporada 4[modifica]

Data Personatge Imitador
12/02/2009 Quim Monzó Pep Plaza
19/02/2009 Tomàs Molina David Olivares
26/02/2009 Alicia Sánchez-Camacho Agnès Busquets
26/03/2009 Ferran Monegal Jordi Ríos
30/04/2009 Raquel Sans Mireia Portas
04/06/2009 Celestino Corbacho Carlos Latre

Temporada 8[modifica]

Data Personatge Imitador
17/01/2013 Jordi Basté Pep Plaza
31/01/2013 David Fernández Cesc Casanovas
21/03/2013 Irene Rigau Agnès Busquets
11/04/2013 Àngel Ros Toni Albà
18/04/2013 Oriol Junqueras Cesc Casanovas
06/06/2013 Alfred Bosch Toni Albà

Temporada 9[modifica]

Data Personatge Imitador
06/03/2014 Pere Gimferrer Cesc Casanovas

Temporada 10[modifica]

Data Personatge Imitador
29/01/2015 Miquel Iceta Ivan Labanda

Producció[modifica]

Influències[modifica]

Polònia és vist sovint com un programa hereu del britànic Spitting Image i del francès Les Guignols de l'info,[31] malgrat que les imitacions les realitzen actors disfressats i no titelles. El mateix Toni Soler, director del programa, ha admès públicament la seva admiració pel programa britànic.[32]

Temporades[modifica]

13 temporades van ser produïdes fins a la primavera de 2018. Una temporada comença normalment al setembre i s'acaba al final de juny o a l'inici de juliol, amb recomptes i suplementaris i programes especials després o abans.

Temporada Capítols (dates) Quota d'audiència Audiència Notes
1. 2006 #1–21 (16 feb.–[5 jul.]) 25,5% 728.000
2. 2006–07 #22–60 30,6% 977.000 L'audiència rècord de novembre de 2007 va ser 32,3% i 1,1 milions d'espectadors.[33]
3. 2007–08
4. 2008–09 (–16 jul.)
5. 2009–10 (17 set.–7 jul.) El capítol del 4 de febrer tenia 1,023 milions d'espectadors.[34]
6. 2010–11 (23 set.–7 jul.) 20,2% 626.000 Un capítol al setembre de 2010 tenia 24,1% d'espectadors.[35]
7. 2011–12 (15 set.–5 jul.)
8. 2012–13 (8 set.–20 jun.) 21,7% (jan. 2013)[36] 754.000
9. 2013–14 (12 set.–3 jul.) El capítol del 10 d'octubre va ser el de #300.
10. 2014–15 (18 set.–11 jul.) 17,3% (oct. 2014)[37]
11. 2015–16 (17 set.–30 jun.) 19,9% (nov. 2015)[38] 626.000
12. 2016–17 (15 set.–22 jun.) El capítol de del 30 de març tenia 477.000 d'espectadors.
13. 2017–18 (14 set.–21 jun.; #447–484) El capítol del 26 d'octubre (el dia abans de la reclamació de la República Catalana) va tenir 952.000 d'espectadors (30,4%).[34]
14. 2018–19 (13 set.–¿? jun.; #485–¿?)

Llibres[modifica]

Polònia el Musical

L'equip del programa ha editat diversos llibres:

  • El llibre mediàtic de Polònia, editat per l'editorial Columna amb textos de Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas, Joan Rufas, Jordi Ventura, Pau Escribano. Tret al mercat el Sant Jordi del 2007 inclou una fitxa de tots els personatges, guions que no van arribar mai a veure la llum, les receptes del personatge de Ferran Adrià, el «diari íntim» de Pasqual Maragall, les claus de la caracterització dels personatges, un test per a veure si ets un veritable polonès, la història de Minoria absoluta i el Polònia i un DVD amb esquetxos comentats per Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas. El llibre fou prologat per Empar Moliner.
  • Cabòries. La volta al Polònia en 80 gags, Columna, 2008.
  • Polònia. Tenim un problema, Columna, 2008.
  • Visc a Polònia. El nou costumari català, Columna, 2010.
  • Polònia independent, Columna, 2013.
  • El llibre blanc del Polònia, Ara Llibres, 2021

Popularitat i reconeixement[modifica]

Audiencia i reaccions[modifica]

El programa s'ha mantingut com un dels pilars de la graella de TV3. En les tres primeres temporades van tancar per sobre dels 700.000 espectadors i el 25% de quota de pantalla.[4] Durant els anys següents, l'audiència es va mantenir en més de mig milió de seguidors i el 17% de quota.

L'onzena temporada va millorar amb un 19% de mitjana de quota.[4]

Un signe de l'impacte de Polònia i de Crackòvia són les actuacions dels seus imitadors en altres programes de TV3 on, per exemple, s'han mostrat com presentadors a les campanades de l'any nou almenys tres vegades – 2008,[39] 2010[40] i 2011.[41]

La importància de Polònia també mostra a través de les locucions utilitzades per als polítics imitats al programa, on aquestes locucions van ser reutilitzades fora del plató. Aquí hi ha exemples com "Que cabron!" (Pasqual Maragall)[42] i "Guapo!" (Artur Mas), així com "Talleu! És bona!" (enunciat per Toni Soler, imitant-se a si mateix com a director dels esquetxos davant de la camera.[43]

Premis i reconeixements[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p. 6-11. GI-143-1965.
  2. «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.
  3. Traducció de polaco de la Collins Dictionary. (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 UGARTE BALLESTER, Xus (2009): El Polònia de TV3: tastets paremiològics (amb versions en francès i castellà). Universitat de Vic, p. 1-7. Consulta 19 de gener 2018
  5. Costa, Roger «Per què a Espanya anomenen 'polacos' els catalans?». Sàpiens, 14-03-2017 [Consulta: 19 maig 2018].
  6. «Polònia com a exemple» (en català). El matí [Consulta: 10 setembre 2020].
  7. Bea «Polònia & Crackòvia - Anything but language» (en castellà). Anything but language, 11-02-2016 [Consulta: 27 gener 2018].
  8. Soler, 2007, p. 21.
  9. Soler, 2007, p. 22.
  10. Soler, 2007, p. 23.
  11. Castellví Roca, Albert «Polònia: 10 anys de sàtira política a TV3». Ara, 16-02-2016.
  12. Soler, 2007, p. pp. 25 -83.
  13. «El web de Polònia serà interactiu». directe!cat, 29-05-2007 [Consulta: 29 juny 2018].
  14. CCMA «Jordi Hereu visita dijous "Polònia"». CCMA, 21-09-2006 [Consulta: 29 juny 2018].
  15. El Periódico de Catalunya. «'Polònia' vuelve hoy al ataque con la financiación y la crisis», 18-09-2008. [Consulta: 19 setembre 2008].
  16. Esport, Món «L'Espanyol fa broma amb l'enquesta del CEO i amb el 3%» (en anglès). Món Esport, 30-03-2018 [Consulta: 29 juny 2018]. Arxivat 2018-06-30 a Wayback Machine.
  17. «Polònia: el Musical - Teatre Barcelona». Teatre Barcelona [Consulta: 29 juny 2018].
  18. Mas, Pere «Realitat contra paròdia a ‘Polònia’». Ara.
  19. "10 anys del ‘Polònia’". lliuremillor.cat, 2016-02-17. Consulta 11 març 2016.
  20. "La dècada de Polònia". Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine. minoriabsoluta.com. Läst 12 mars 2016.
  21. «La versió de Mas sobre la sentència del 9-N, a 'Polònia'». emporda.info, 15-03-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  22. "Els espectadors trien els 4 del Rushmore català" Arxivat 2018-06-29 a Wayback Machine. Minoriaabsoluta.com, 12 juny 2017. Consulta: 21 gener de 2018.
  23. Redacció «Gordó també es resisteix a deixar l'escó a 'Polònia'». El Punt Avui, 07-06-2017 [Consulta: 7 juny 2018].
  24. «Polònia - Els guanyadors de "Els 4 del Rushmore català"», 22-06-2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  25. «Gairebé un milió d'espectadors per a un 'Polònia' fet a correcuita». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  26. Delclós, Tomàs «Trapero encén el ‘Polònia’». EL PAÍS, 15-09-2017 [Consulta: 15 setembre 2017].
  27. Periódico, El «Les 'polaques' arrasen a Catalunya». elperiodico, 01-12-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  28. TV3. «La nova temporada de "Polònia" arriba ben calenta», 13-09-2018. [Consulta: 18 febrer 2019].
  29. TV3. «500 "Polònia" no es fan cada dia». ccma.cat, 16-01-2019. [Consulta: 18 febrer 2019].
  30. Soler, 2007, p. 24.
  31. Quin riure[Enllaç no actiu] Notícia publicada al diari Avui, pàgina 34. 20 de febrer del 2008
  32. 'Polònia', pla quinquennal de riure a El País, 17 de febrer de 2011
  33. "'Polònia' (TV3) estableix un nou rècord d'audiència propi". elpuntavui.cat, 09-11-2007. Consulta 11-03-2016.
  34. 34,0 34,1 "Gairebé un milió d'espectadors per a un 'Polònia' fet a correcuita". ara.cat, 27-10-2017. Consulta 27-01-2018
  35. "Polònia torna a TV3 amb gran èxit d'audiència". Arxivat 2016-03-12 a Wayback Machine. rac105-cat, 17-09-2010. Consulta 11-03-2016.
  36. "'Polònia' acapara l'audiència del dia a TV3". ara.cat, 10-01-2013. Consulta 11-03-2016.
  37. "¿Cómo serían las audiencias de televisión si Cataluña se independizase?". formulatv.com, 18-10-2014. Consulta 09-03-2016. (castellà)
  38. "TV3 i "Polònia" lideren l'audiència de dijous". ccma.cat, 27-11-2015. Consulta 11-03-2016.
  39. Regió7 «El meteoròleg Tomàs Molina i el seu doble a 'Polònia' presentaran les campanades a TV3». regio7.cat, 05-12-2008 [Consulta: 11 setembre 2017]. Arxivat 2017-10-12 a Wayback Machine.
  40. "El Puyol de "Crackòvia" i Laia Ferrer, faran les campanades de TV3". Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine. mon.cat, 10 desembre 2010. Consulta: 24 març 2016.
  41. "Mourinho i Guardiola faran les campanades a TV3". adolescents.cat, 31 desembre 2011. Consulta 25 març 2016.
  42. Muñoz, Isidre. «Maragallades». [Consulta: 29 juny 2018].
  43. Woolard, Kathryn A. Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia (en anglès). Oxford University Press, 2016-06-16. ISBN 9780190619152. 
  44. «19a edició dels Premis de Comunicació no Sexista 2011». Dones. Revista digital, 30-11-2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
  45. Castellví Roca, Albert «'8 al dia' i 'Polònia', premiats als Zapping». Ara, 22-02-2013.

Bibliografia[modifica]

  • Soler, Toni. «El llarg part de Polònia». A: El llibre mediàtic de Polònia. Barcelona: Columna, 2007. ISBN 978-84-664-0811-0. 

Enllaços externs[modifica]