Polarització elèctrica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
"Molécula apolar y molécula polar"

En l'electromagnetisme clàssic, la polarització elèctrica (també anomenada densitat de polarització o simplement polarització) és el camp vectorial que expressa la densitat dels moments elèctrics dipolars permanents o induïts en un material dielèctric. El vector de polarització P es defineix com el moment dipolar per unitat de volum. La unitat de mesura en el SI és coulomb per metre quadrat.[1]

La polarització elèctrica és un dels tres camps elèctrics macroscòpics que descriuen el comportament dels materials. Els altres dos són el camp elèctric E y desplaçament elèctrico D.

Plantejament[modifica]

] Algunas sustancias, como por ejemplo el agua, presentan moléculas denominadas moléculas polares. En ellas el centro de las cargas positivas no coincide con el centro de las cargas negativas y, por tanto, hay una asimetría en la distribución de cargas en la molécula, como se ilustra en la figura. Las sustancias cuyas moléculas poseen cargas eléctricas distribuidas en forma simétrica se denominan apolares. Considérese un dieléctrico, no electrizado, cuyas moléculas son polares y está alejado de influencias eléctricas externas. "La polarización een el dieléctrico produce la aparición de cargas de signos contrarios en sus extremos"

En aquestes condicions, les molècules d'aquesta substància estan distribuïdes a l'atzar, com es representa en la figura A. En acostar a aquest dielèctric un cos electritzat (per exemple, amb càrrega positiva), la càrrega d'aquest últim actuarà sobre les molècules de l'aïllant, fent que s'orientin i alineïn en la forma indicada en la figura B. Quan això succeeix, es diu que el dielèctric està polaritzat.

La figura C mostra que l'efecte final d'aquesta polarització consisteix en l'aparició de càrregues negatives i positives distribuïdes tal com es veu en la il·lustració. Cal observar que encara quan la càrrega total del dielèctric és nul·la, la polarització fa que es manifestin càrregues elèctriques de signes oposats de manera similar al que succeeix quan es carrega un conductor per inducció.[2]

Si el dielèctric estigués constituït per molècules apolars, s'observaria el mateix efecte final, ja que amb l'aproximació del cos electritzat, les molècules es tornarien polars i, per tant, s'alinearien com es mostra en la figura B.

Referències[modifica]

  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica]

  • R. Serway, Física, Mac Graw Hill, 2010.
  • P. Tipler, Física per a la Ciència i la tecnologia, Reverté, 2012.
  • R. Eh li h Ehrlich, T i urn ng the W ld or I aneu ns i O t o and 174 Other Si l mp i Ph i ys cs D t tu emonstrations,
  • Princeton University Press, 1997.

Vegeu també[modifica]