Policitèmia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaPolicitèmia
Tipussigne clínic i trastorn hematològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitathematologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10D75.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9289.0 i 776.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB10295 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine957343 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011086 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet98427 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0032461 i C1527405 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8432 Modifica el valor a Wikidata

La policitèmia (també coneguda com a poliglobúlia) és un malaltia, o bé un trastorn, en què l'hematòcrit (el percentatge de volum de glòbuls vermells de la sang) i/o la concentració d'hemoglobina són elevades en la sang.

Pot ser a causa d'un augment en el nombre de glòbuls vermells[1] ("policitèmia absoluta") o a una disminució en el volum de plasma ("policitèmia relativa").[2] La policitèmia és de vegades anomenada "eritrocitosi", però els termes no són sinònims, perquè la policitèmia es refereix a qualsevol augment de la massa de sang vermella (a causa d'una eritrocitosi o no), mentre que la eritrocitosi només es refereix a un augment documentat del recompte d'hematies.

El tractament d'emergència de la policitèmia (per exemple, en hiperviscositat o trombosi) és per flebotomia (treure sang de la circulació).  Depenent de la causa subjacent, la flebotomia també es pot utilitzar regularment per reduir l'hematòcrit.  Els citostàtics com el busulfan i l'hidroxiurea de vegades s'utilitzen per a la gestió a llarg termini de la policitèmia.

Policitèmia absoluta[modifica]

Policitèmia primària[modifica]

Article principal: Policitèmia vera

Policitèmia secundària[modifica]

La policitèmia secundària és causada per increments naturals o artificials en la producció de l'eritropoetina. La policitèmia secundària resol quan la causa subjacent és tractada.

La policitèmia secundària en la qual la producció d'eritropoetina augmenta apropiadament s'anomena policitèmia fisiològica:

  • Viure a gran alçada.
  • Malalties que s'associen a hipòxia, com per exemple la MPOC.

Les condicions on la policitèmia secundària no és com a resultat de l'adaptació fisiològica i es produeix independentment de les necessitats del cos inclouen:

Policitèmia relativa[modifica]

La policitèmia relativa és un augment aparent del nivell dels eritròcits a la sang; tanmateix, la causa subjacent és una reducció del plasma sanguini (hipovolèmia, deshidratació).

Referències[modifica]